MARCEL PROUST

CONTRA SAINTE-BEUVE Marcel Proust Traducció: Manel Pla Tusquets Barcelona 2005 307 pàgines

La gènesi d’aquest llibre són uns quaderns que Marcel Proust – sisplau quan llegeixen aquest nom posin-se de reclinatori, d’acord…. – va escriure entre 1908 i 1909, a manera de narració assagística. Aquests quaderns eren pautats i quan Proust acabava la pàgina capgirava el quadern i escrivia entre d’interlineat (una mica gasiu, no?), és a dir, que en una plana una línia mirava amunt i l’altra mirava avall, dit això i per acabar-ho d’adobar tots aquests quaderns estaven desordenats, llavors unes persones molt eixerides, amb molt bon humor durant força temps van provar de posar ordre, d’entendre fins on va ser possible la lletra de l’escriptor i fruit d’aquest treball és aquest llibre, amb l’honestedat que allà on l’espai manuscrit està en blanc o la lletra il·legible, ho han respectat i ho han assenyalat en claudàtors.

i aquest senyor tant pinturero és qui justifica el títol d’aquest llibre, Charles Augustin Sainte-Beuve (1804-1869), va ser un important crític francès, que fins i tot creà un mètode (que si volen saber quin és millor consultin la xarxa, sinó aquesta entrada se’ns farà molt llarga), doncs bé, Marcel Proust no hi estava d’acord amb el mètode, però tampoc amb algunes de les opinions que Sainte-Beuve va emetre referent a d’altres escriptors, en el cas que ens ocupa, Proust pren com excusa Beaudelaire i Balzac i amb això en té prou per fer miques el tal Sainte-Beuve, però alhora, amb el comentaris de M. P., també anem descobrint algunes de les característiques de Saint-Beuve i albirem un perfil d'aquest crític.

Però bé…. tot el que els he dit fins ara és merament informació, ja que  explicar tot allò que aplega aquest assaig (tot i que seria més propi parlar-ne de varis assaigs) doncs el que s’hi recull és literatura, disculpin, LITERATURA, sí, i això que Proust ni s’ho va repassar doncs la publicació és pòstuma, però tant en l’anàlisi precís com en els texts propis del darrer tram del llibre, passa pel nostre davant allò que és o hauria de ser escriure, reitero allò que hauria de ser la literatura.

No pensin ni per un moment que és un d’aquells llibres saberuts que solament entenen quatre, no-no, Proust té una escriptura, apart de delicada, molt entenedora, creguin-me si ho he entès jo és que està a l’abast de tothom.

La traducció correcta.