dimarts, 24 de juliol del 2012

diumenge, 22 de juliol del 2012

MARIA ANTONIETA


MARIA ANTONIETA
Stefan Zweig
Traducció Carlos Fortea
Acantilado
Barcelona 2012
540 pàgines


De ben segur que Maria Antonieta i Lucrecia Borgia són dos personatges històrics dels quals se’n parla molt i se’n coneix ben poc.

Segons Stefan Zweig (Viena 1882 – Brasil 1942) aquest és un llibre de caire històric, jo diria que és narrativa històrica, ja que l’autor no és limita a fer una biografia a la qual va indissolublement lligada la revolució francesa, sinó que la reverteix d’un mantell literari que alhora fuig del que ara està tant de moda com és la novel·la històrica, que em temo que no sabria ni que és això.

Abastament documentat, al final de llibre Zweig ens assenyala allò que hi ha de frau en el documents històrics que van circular durant molts anys i que ell va refusar en el seu treball de recerca.

Cal assenyalar que S.Z. no amaga en cap moment, si més no, simpatia, si força indulgència amb el seu personatge, tot i que això no el fa ser intransigent i ens assenyala aquells defectes i les causes que van portar de manera inequívoca a la revolta i la revolució.

I si m’ho permeten una reflexió extra literària, però que mentre llegia aquest llibre no podia passar per alt.

Maria Antonieta, austríaca, procedia de la família dels Habsbourg i va ser portada a la cort de França amb 14 anys per formalitzar un matrimoni d’estat amb qui seria Lluís XVI, de la casa dels Borbó. Bé doncs segons l’autor, aquest rei era indolent, cagadubtes fins i tot en els moments més difícils, i que dies previs al seu desallotjament de Versalles, l’única que cosa que el preocupava era que no  havia pogut sortir de caça, l'única cosa que el motivava i tot i els advertiments del perill tot el que consignava en el seu diari era si havia sortit o no a caçar. Els sona d’alguna cosa això?

Ben traduït per Carlos Fortea.

dimarts, 17 de juliol del 2012

ISAAC BASHEVIS SINGER


CUENTOS
Isaac Bahevis Singer
Traducció: Rhoda Enelde y Jacob Abecasis
RBA
Barcelona 2011
908 pàgines


De debò que se’m fa una mica difícil comentar aquestra tria de 47 contes que el mateix Singer va fer per ser publicats en aquest volum.

Sol passar que en un recull de contes no sempre tots mantenen el mateix nivell, sense que això afecti a la valoració final del recull, excepcionalment  tots els relats que aquí s’hi apleguen mantenen sempre el mateix nivell de qualitat i d’interès, fins el punt que no sabria dir quin m’agradat més ni tampoc quin és el que no m’agradat prou.

Sovint d'I.B. Singer (premi Novel de literatura l’any 1978) se’n parla més d‘ell que de l’escriptor, del seu rebuig a les entrevistes, a la seva poca vida social (literàriament parlant) i que tot i residir els EE.UU. la seva obra la va fer en yiddish, si més el no, el 90%, llevat d’algunes incursions a l’anglès.

Nascut a Polònia l’any 1902,  traslladat els Estat Units d’Amèrica l’any 1935, el seu pare i el seu avi eren rabins i hom té la sensació, llegint aquests contes, que mai va deixar Polonia i per descomptat el món jassídic. Per nosaltres, que fins i tot els més apostates, no se n’escapen d’estar inbuïts de cristianisme, no deixa de ser un descobriment endinsar-se en un món i un imaginari desproveït d’aquesta influência. Singer es permet la ironia en aquelles gairebé faules  on se’ns parla de temptacions del diable o de rabins desnortats.

Sí cal diferenciar dos mons, aquells relats (la majoria) ubicats a Polonia i la resta on els fets es situen a Nova York i rodàlies, en aquest darrer cas sovint el conte està escrit en primera persona i no sabem si allò que Singer ens explica és realitat literària o pura ficció, però mai abandona el món hebreu, que en definitiva seria el nucli unificador d’aquest recull.

Al final del llibre hi trobem un glossari de terminologia yiddish.

Força ben traduït.

dijous, 12 de juliol del 2012

AGITATA DA DUE VENTI


Abans que comencin a treure conclusions els diré que aquesta tria és totalment arbitraria, ni de bon tros té voluntat de comparar, i els criteris de selecció no són, com ja podran imaginar, exclusivament operístics. Carpe Diem.

Dedico especialment la Simone Kermes al bloc La Mirada de Mantúa.

Sumi Jo
Xiao Ma
Olé! Vilassar de Mar
-Tenen res a dir, vostès? Ah! pensava
Lee Jong-eun
Algú que porta una flor així al vestit demostra una gran personalitat
(millor no diguin res)
Kimchilia Bartoli
Montserrat Caballé
Cecilia Bartoli
Vivica Génaux
Simone Kermes