dimarts, 28 de novembre del 2017

VIVICA GENAUX



HÄNDEL vs PÒRPORA

VIVICA GENAUX &LES MUSICIENS DU LOUVRE
Director Concertino: Thibaut Noally

Programa:

HÄNDEL: Overtura d’Agrippina; "Abbrugio avvampo e fremo" (Rinaldo)
PORPORA: "Il Piè s'allontana" (L'Angelica)
HÄNDEL: "Venti turbini turbini" (Rinaldo);
Concert per a violí i orquestra, HWV 288; "Ho perso il caro bene" (Il Parnasso in Festa)
PORPORA: "Vanne nel vicin tiempo... fremer da lungi io sento" (Il Martirio di San Giovanni Nepumoceno)
HÄNDEL: "Cara sposa" (Rinaldo)
PORPORA: "Come nave in ria tempesta" (Semiramide regina dell'Assiria)
HASSE: Fuga e Grave per cordes i continu
PORPORA: "Alto Giove(Polifemo)
HÄNDEL: "Dopo notte" (Ariodante)






Auditori de Barcelona
26 de novembre de 2017
Cicle de Música Antiga


A servidora li feia molta il·lusió veure en directe a Vivica Genaux (mezzosoprano) ja que és una cantant que em plau sempre d’escoltar. És a dir que anava amb la millor de les disposicions que m’agradés.

I efectivament no em va decebre. No diré que fos un concert memorable però si és un concert que no oblidaré.

Un repertori molt ben triat, les peces de Porpora precioses i les de Händel molt boniques més un Concert d'Adolph Johann Hasse, que Vivica Genaux va cantar adequant-les a les limitacions de la seva veu i les peces musicals executades per Les Musicians du Louvre van estar, també, molt ben interpretades sota la mirada de Thibaut Noally, qui va fer de concertino director amb molt d’encert.

Dit això cal assenyalar que les dimensions de l’Auditori no són les més adequades per aquest repertori, ni per l’orquestra amb instruments originals i afinada amb criteris barrocs ni per la veu de la cantant, la qual com ja em assenyalat té algunes limitacions, una d’elles l’extensió, aquesta mena de veus i una orquestra reduïda reclamen espais més recollits on sí poden lluir-se plenament.

De cloenda un bis d’Orlandini on Vivica Genaux ens va deixar amb molt bon record:






dilluns, 27 de novembre del 2017

MARGARET DRABBLE



UN DÍA EN LA VIDA DE UNA MUJER SONRIENTE
Margaret Drabble
Traducció: Miguel Ros González
Impedimenta
Madrid, 2017
286 pàgines




dimarts, 21 de novembre del 2017

THE EXTERMINATING ANGEL



THE EXTERMINATING ANGEL
Música: Thomas Adès
Llibret: Tom Cairns

Intèrprets:

Edmundo de Nobile        Joseph Kaiser
Lucia de Nobile                Amanda Echalaz
Leticia Maynar                 Audrey Luna
Leonora Palma                 Alice Coote
Silvia de Avila                   Sallly Matthews
Francisco de Avila           Iestyn Davies
Blanca Delgado                Christine Rice
Alberto Roc                      Rod Gifry
Beatriz                                Sophie Bevan
Eduardo                             David Portillo
Raul Yébenes                    Frédéric Antoun
Colonel Alvaro Gomez   David Adam Moore
Señor Russell                    Kevin Budette
Doctor Carlos Conde      John Tomlison
Julio                                    Christian van Horn
Lucas                                  John Irving
Enrique                               Ian Koziara
Pablo                                  Paul Corona
Meni                                   Mary Dunleavy
Camila                                Catherine Cook
Criat                                   Andrea Coleman
Criat                                    Marc Persing
Pare Sanson                      Jeff Matssey
Yoli                                      Lucas Mann

Director musical            Thomas Adès
Director d’escena            Tom Cairns

Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y.

Cinemes Icària 18 de novembre ‘17

Thomas Adès



Dissabte, dia 18, vam poder veure des el cinemes Icària de Barcelona i en directe des el Metropolitan de Nova York aquesta producció d’òpera contemporània.

The Exterminating Angel segueix gairebé fil per randa la pel·lícula homònima de Luis Buñuel de l’any 1962.

Com més avall els deixaré l’enllaç de la sinopsi passarem als aspectes musicals d’aquesta òpera.

Thomas Adès va néixer a Londres l’any 1971. L’òpera que ens ocupa va ser un encàrrec del Festival de Salzburg i es va estrenar en el marc d’aquest festival l’any 2016. Enguany es presentà al Covent Garden de Londres i ara l’hem pogut seguir des el Metropolitan.

Musicalment em va agradar força, Vaig trobar que Thomas Adès ha sabut conjuminar contemporaneïtat sense oblidar aspectes de la tradició, sobretot en el segon acte, tot i imprimint a cadascuna de les parts el to musical que la situació argumental demanava. Una orquestració generosa on Thomas Adès no va oblidar el Timbals de Calanda, tant estimats per Buñuel que no oblidava mai d’on provenia.

Avui, amb un elenc vocal tant extens no espigolarem veu per veu, seria una mica fatigós, solament comentaré que tothom va cantar força bé i amb veus adequades al personatge que havien de representar, llevat de dues excepcions que no assenyalaré perquè tampoc cal fer sang, avui. Destacaria  Christian van Horn (Julio, el majordom) una veu que em va agradar força i Audrey Luna (Leticia Maynar) dotada d’uns aguts excepcionals, tot i que a mi, haig d’admetre que tinc un límit amb les veus agudes, si ho som massa, em fereix, sí, no exagero.

La producció, com no tenim cap més referència, em va semblar correcte i eficaç.

L’orquestra va estar dirigida i força bé pel mateix compositor.

Com a cloenda del comentari afegiré que em sembla una òpera que hauria d’entrar dins del repertori habitual dels teatres. Ah! I també vaig trobar que tot en conjunt, era honest, és a dir que compositor i director d’escena oferien el millor que tenien.

La sinopsi de l’òpera aquí.

Fotos de la producció:





Videos promocionals:


La pel·lícula de Luis Buñuel: