THOMAS BERNHARD

TALA Thomas Bernhard Traducció: Miguel Sáenz Alianza Editorial Madrid 2012 223 pàgines

DIE WALKÜRE

Música i llibret:            RICHARD WAGNER Intèrprets: Siegmund         Stuart Skelton Sieglinde           Emily Magee Wotan               John Lundgren Brünnhilde        Nina Stemme Fricka                Sarah Connolly Hunding            Ain Anger Gerhilde            Alwyn Mellor Ortlinde            Lise Davidsen Waltraute         Kai Rüütel Schwertleite    Claudia Huckle Helmwige         Maida Hundeling Siegrune           Catherine Carby Grimgerde        Monika-Evelin Liiv Rossweisse      Emma Carrington

Director d’escena        Keith Warner Orquestra del Royal Opera House Director musical           Antonio Pappano 28 d’octubre de 2018

Podríem afegir al títol “o el dia dels cantants cansats” i tot seguit els ho explico.

A criteri meu (i com a tal, discutible) Nina Stemme comença a donar mostres de cansament vocal, no de manera molesta (encara), però sí evident sobre tot en els greus que li queden ofegats. El primer acte i el segon no ha destacat com d’altres vegades, molt millor en el tercer acte. Tot i aquest comentari, és evident que no ha acabat la carrera de Nina Stemme.

Qui ha fet patir a una servidora i molt ha estat Emily Magee, ja en el primer acte em preguntava com ho faria per aguantar fins el final, i efectivament, el tercer acte ha hagut de fer mans i mànigues per poder acabar.

John Lundgren ha cantat força bé el paper de Wotan, però en el tercer acte hi hagut moments que s’ha hagut de reservar pel final, quan Wotan crida a Loge que li enviï el foc, cosa que li ha permès deixar un bon record en la memòria, però no memorable.

Sarah Connolly passable, i si els sóc honesta, se’m fa força difícil d'entendre que es passa de cantar Monteverdi a Wagner, com és el cas de la Sra. Connolly, però bé... cadascú fa el que vol amb la seva feina.

Molt bé Ain Anger en el paper Hunding. Servidora esperava que tornés a sortir a escena per sentir-lo cantar.

Molt bé les vuit walkiries i no les espigolaré perquè totes han cantat molt bé.

I deixo pel final a Stuart Skelton, a criteri meu, no solament el millor de tot l’elenc sinó que ha demostrat unes facultats més que òptimes, com ja ha demostrat en d’altres ocasions. Una pena que mori en el segon acte.

La producció escenogràfica és de l’any 2005, és a dir que han passat 13 anys, es nota i francament lletja.

Antonio Pappano és un bon director i sempre solvent, però he trobat que avui ha afegit a la partitura un plus de crispació innecessari, ja que la partitura ja en té suficient. L’orquestra infatigable. Considerant que són cinc hores on l’orquestra no pot defallir en cap moment.

CRISTINA PERI ROSSI

SAMSON ET DALILA

Música: CAMILLE SAINT-SAËNS Llibret: FERDINAND LEMAIRE Intèrprets: Samson             Roberto Alagna Dalila                 Elina Garança Sacerdot           Laurent Naouri Abimelech        Elchin Azizov Ancià hebreu   Dmitry Belosselskiy Director d’escena        Darko Tresnjak Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York Director musical           Mark Elder 20 d’octubre de 2018

Nova representació operística des el Metropolitan de Nova York al cinemes Comèdia de Barcelona.

Com ja poden imaginar aquesta òpera està basada en el drama bíblic del mateix nom, en aquest sentit res a destacar pel que fa l’argument. Musicalment em passa, com em passa amb d’altres òperes franceses, que, sempre hi trobo una manca de dramatisme musical que no es correspon amb el drama argumental.

Però anem a la producció d’enguany al Met ’18. La producció oblidable, com ja sol ser habitual, entre un vol i dol, vol mantenir una certa tradició i alhora actualitzar-la i el resultat no és òptim.

La direcció musical de Mark Elder va ser força correcte.

El cor, com ja he comentat en d’altres ocasions, està realment esplèndid.

Les veus:

Elina Garança (Dalila) mostra molt bona veu en la zona mitja i alta.  Una veu fosca i acollidora que ens fa oblidar que els greus se li queden curts, de poca extensió, però indubtablement és una cantant amb presència escènica.

Roberto Alagna (Samson) desprès d’uns anys erràtics sembla que torna a trobar un camí, en l'intèrval ha perdut alguna cosa. Ahir en el moment que obre la veu li surt, allò que se’n diu “veu de cabra”, però quan la veu la manté més oclusiva encara recorda allò que va tenir. Va fer un bon tercer acte però... el “Seigneur” final li va sortir enregollat, llàstima.

Laurent Nouri (Sacerdot), és un baríton veterà, amb una tècnica que li permet assolir papers no gaire apropiats a la seva veu, com és el cas, però que la seva professionalitat solventa sense fer esgarips.

Dmitry Belosselskiy (ancià hebreu), és un baix ucraïnès que, ara com ara,  mostra uns greus més que apreciables. És qui més em va agradar.

Elchin Azizov (Abimélech), no és un paper gaire extens, ja que mort en el primer acte, però aquest baríton nascut a Azerbaidjan, se’n va sortir més que bé.

La resta, com també sol ser habitual, omplen i prou.

Ah! M’oblidava del ballet, mirin, a mi el ballet en òpera me’l podrien estaviar, però ja sabem que una òpera francesa sense ballet és gairebé impossible, a la que et descuides ja el tens al davant.

La sinopsi aquí.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció:

Videos de la producció: