I PURITANI

Música: VINCENZO BELLINI Llibret: CARLO PEPOLI Intèrprets: Elvira                  Elvira Yende Arturo                Javier Camarena Riccardo            Mariusz Kwiecien Lord Gualterio  Gianfranco Montresor Lord Giorgio      Nicola Uliveri Sir Bruno           Emmanuel Faraldo Regina                Lidia Vinyes-Curtis Director d’escena           Annilese Miskimmon Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu Director musical:           Christopher Franklin Gran Teatre del Liceu 08 d’octubre de 2018

I Puritani té una trama, aparentment senzilla però que en realitat potser no és tant, en primer terme tenim l’amor entre Elvira i Arturo, Protestant Ella, Catòlic Ell i  a part de la religió hi ha el conflicte entre opressors i oprimits. En aquest sentit cal valorar allò que la Directora d’Escena ha imaginat, això és, notes explicatives reflectides damunt el teló de la situació política del moment, s.XVII, abans d'inicar la representació. Cronwell al poder i la recent decapitació del rei Carles. En aquesta òpera la Regina és la esposa vídua de Carles.

Bé, m’agradaria venir aquí i llançar coets de festa referent a aquesta producció del Liceu, però malauradament no és així. Hi havia tres reclams, els cantants mediàtics del moment, Camarena i Yende, i el baríton Mariusz Kwiecien.

D’entrada se’ns anuncia que Mariusz Kwiecien encara continua refredat i que no podrà cantar al 100%, ja és mala sort.

Fallit el duet del primer acte amb Camarena i Yende, tot i que el públic els va aplaudir i fins i tot algú va deixar caure un bravo, però lamento dir que això no és significatiu, en aquests moments el públic ho aplaudeix tot i vostès es demanaran: menystens al públic?, una mica si, vull pensar que aquest públic tant entusiasta deu conèixer d’altres cantants, vius o morts, i vull creure que s’ha fet el seu criteri, si això li sumem el preu de les localitats del Liceu, el públic hauria de mostrar un nivell d’exigència que li ferien repensar on dipositen els seus bravos.

Bé, desprès d’aquest primer acte la cosa ha anat millorant a mida que ha anat avançant la representació, sobretot pel que fa Camarena el qual en el duet final va fer una cosa força lletja que és tapar a la cantant. Camarena ja s’havia lluït en les seves àries anteriors, aquest darrer gest vocal potser no calia.

De Mariusz Kwiecien no puc comentar res a causa del que ja he escrit més amunt.

Qui em va agradar va ser Gianfranco Montresor en el paper de pare d’Elvira, no és que sigui un baix memorable però dins el conjunt vocal va estar força bé. El mateix criteri serveix per a Nicola Ulibarri. La resta del repartiment omplen.

L’escenografia imaginada per aquest I Puritani és més aviat anodina sense res remarcable, econòmica, això sí, un sol decorat per els tres actes, però bé això no seria cap obstacle per que fos una mica més vistosa.

El Cor del Liceu en general bé, llevat del segon acte que els  faltava cohesió i semblava en algun moment que cadascú cantava pel seu compte.

Sí em va agradar la direcció de Christopher Franklin.

No obstant, tot que he comentat, sempre és molt agradable veure I Puritani.

Sinopsi de l’òpera aquí.

Fotografies de la producció: