SAMSON ET DALILA

Música: CAMILLE SAINT-SAËNS Llibret: FERDINAND LEMAIRE Intèrprets: Samson             Roberto Alagna Dalila                 Elina Garança Sacerdot           Laurent Naouri Abimelech        Elchin Azizov Ancià hebreu   Dmitry Belosselskiy Director d’escena        Darko Tresnjak Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova York Director musical           Mark Elder 20 d’octubre de 2018

Nova representació operística des el Metropolitan de Nova York al cinemes Comèdia de Barcelona.

Com ja poden imaginar aquesta òpera està basada en el drama bíblic del mateix nom, en aquest sentit res a destacar pel que fa l’argument. Musicalment em passa, com em passa amb d’altres òperes franceses, que, sempre hi trobo una manca de dramatisme musical que no es correspon amb el drama argumental.

Però anem a la producció d’enguany al Met ’18. La producció oblidable, com ja sol ser habitual, entre un vol i dol, vol mantenir una certa tradició i alhora actualitzar-la i el resultat no és òptim.

La direcció musical de Mark Elder va ser força correcte.

El cor, com ja he comentat en d’altres ocasions, està realment esplèndid.

Les veus:

Elina Garança (Dalila) mostra molt bona veu en la zona mitja i alta.  Una veu fosca i acollidora que ens fa oblidar que els greus se li queden curts, de poca extensió, però indubtablement és una cantant amb presència escènica.

Roberto Alagna (Samson) desprès d’uns anys erràtics sembla que torna a trobar un camí, en l'intèrval ha perdut alguna cosa. Ahir en el moment que obre la veu li surt, allò que se’n diu “veu de cabra”, però quan la veu la manté més oclusiva encara recorda allò que va tenir. Va fer un bon tercer acte però... el “Seigneur” final li va sortir enregollat, llàstima.

Laurent Nouri (Sacerdot), és un baríton veterà, amb una tècnica que li permet assolir papers no gaire apropiats a la seva veu, com és el cas, però que la seva professionalitat solventa sense fer esgarips.

Dmitry Belosselskiy (ancià hebreu), és un baix ucraïnès que, ara com ara,  mostra uns greus més que apreciables. És qui més em va agradar.

Elchin Azizov (Abimélech), no és un paper gaire extens, ja que mort en el primer acte, però aquest baríton nascut a Azerbaidjan, se’n va sortir més que bé.

La resta, com també sol ser habitual, omplen i prou.

Ah! M’oblidava del ballet, mirin, a mi el ballet en òpera me’l podrien estaviar, però ja sabem que una òpera francesa sense ballet és gairebé impossible, a la que et descuides ja el tens al davant.

La sinopsi aquí.

El llibret aquí.

Fotografies de la producció:

Videos de la producció: