El col·lectiu No Dust Films fa una campanya de micromecenatge per finançar el documental 'Les costures de la pell'
Bernat Vilaró
El maig de 2013, la Cèlia Vila i l’Enric Escofet van viatjar
a l’Índia per conèixer de primera mà la situació de les treballadores tèxtils asiàtiques. Després de sis mesos de convivència, el resultat d’aquesta experiència té forma de documental: Les costures de la pell.
El col·lectiu barceloní No Dust Films es troba actualment immers en una campanya de micromecenatge a través del portal web de Verkami. I des d’ara i fins a finals de desembre organitzarà diferents actes per tal d’aconseguir el suport econòmic necessari per poder acabar el documental Les costures de la pell i fer extensiu, d’aquesta manera, el clam de socors que els arriba des de l’Índia.
A la recerca de la justícia
La Bharathi i la Yamuna viuen a Bangalore, a l’Índia, i s’han passat la
vida cosint per les grans multinacionals del sector tèxtil que omplen
els armaris de mig món. Com altres dones, han decidit no tenir por i
lluitar per assolir un futur digne: s’han convertit en activistes de la Garment Labour Union,
un sindicat tèxtil que està format només per dones que han pres
consciència que l’únic camí per assolir unes condicions de treball
justes passa per assumir una confrontació directa amb els seus patrons.
Que conquereixin els seus drets dependrà de la seva capacitat d’apoderar-se, aglutinar suports entre les treballadores i resistir la repressió dels poderosos. Com diu la Yamuna, "els propietaris de les fàbriques són cinc o deu… però quantes som nosaltres? Milers i milers".
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I
NACIONAL DE CATALUNYA
Vassily Sinaisky, director
SARAH CHANG, VIOLÍ
DVORÁK: Concert per a violí i
orquestra
XOSTAKÓVITX: Simfonia núm. 11
La violinista Sarah Chang (34 anys) va començar a tocar
el violí els 4 anys i amb l’alegria que s’atorguen títols i nomenaments en els
darrers anys, se la va qualificar de nena prodigi.
Quan aquesta intèrpret va començar a tenir una certa
nomenada la vaig escoltar en diversos enregistraments i no va fer niu en aquest
bloc, de manera que aquí no li hem seguit gaire la carrera i gairebé podríem
dir que no ens hem perdut res.
Veuran, en un/a violinista servidora està atenta a un detall que,
evidentment, no és vinculant per que l'intèrpret o faci bé o no, però que aquí, que som una
mica llepafils, doncs tenim en compte el detall, ço és, si el violinista mira
el violí o si el violinista l’escolta, és a dir que mira poc l’instrument però l’escolta.
Sarah Chang el mira però no solament no l’escolta sinó que no el deixa
respirar, aquest respirar pot ser inferior a un segon, però que aquest breu espai
de temps serveixi per tal que el violí pugui acabar el so i alhora respirar. Sí
podem dir-me estu(penda) per aquesta poca-soltada però si segueixen llegint
veuran que ve al cas.
A criteri d’aquest bloc Sarah Chang té una mancança de
molt difícil solució, no te res a veure amb la tècnica o la perfecció (en
aquest cas dubtosa) ni tan sols conceptual, i és que Sarah Chang no viu la
música i aquesta mancança, que em penso ella coneix, l’ha de suplir amb un cert
teatre, una gesticulació del tot innecessària però molt efectista i efectiva,
ja que el públic ha aplaudit generosament i ha deixat caure algun bravo, cosa
que solament puc atribuir a la voracitat del públic de voler sempre intèrprets
nous, de voler sempre la última novetat , alhora que els intèrprets,
pressionats per tot el que envolta el món de la música, acabin pensant que ells
(i elles) són l’últim i únic geni que la natura a creat.
Dit això, seguirem amb el concert. La segona part ha
estat molt millor, l’onzena de Shostakovic és una gran simfonia que permet el lluïment de l’orquestra i els músics s’hi han esforçat
i el director els ha sabut conduit per tal que els resultats fossin del tot reeixits,
no serà un concert de referència però tampoc oblidable.
I avui els deixo la simfonia sencera de Shostakovic, dirigida
per Kirill Kondrashin, també anomenada “any 1905”, en record del “diumenge
sagnant” quan a Sant Peterbourg, una manifestació pacífica de treballadors va
ser reprimida brutalment per les forces tsaristes.
1000
TESTIMONIS SOBRE BARCELONA. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no
catalans al llarg del més de 2000 anys
Tria
a cura de Lluís Permanyer
La
Campana
Barcelona
2007
878
pàgines
Aquest és un d’aquells llibres inclassificables que si
l’haguessin d’etiquetar i solament si això fos necessari, hauríem de dir que és
memorialístic (i no).
Primerament, hem de valorar positivament la tasca ingent
que ha dut a terme el recopil.lador, Lluís Permanyer, alhora de seleccionar
aquests gairebé mil testimonis, concretament en són 957, que com si fossin tessel·les,
posades una darrera l’altra acaben configurant un ampli mosaic del que ha estat
Barcelona en el decurs de 2000 anys.
Cadascuna de les entrades testimonials és com una fitxa
on primerament se’ns diu el nom de l’autor o l’autora del comentari, tot seguit
se’ns el o la presenta breument però amb prou dades per tal que el lector pugui
saber en quin context està feta la reflexió sobre Barcelona, i finalment el text,
és a dir, el testimoni pròpiament. Aquesta mena de fitxes segueix un ordre
cronològic on la primera apreciació sobre Barcelona comença amb Pomponi Mela,
segle I a.C. i acaba amb Milton Glaser, any 1989.
En aquest itinerari de dos segles ens
trobem observadors i observadores de nacionalitats itarannà divers cf. Historiadors, poetes,
polítics, escriptors, viatgers, metges, musics...... i aquest ventall permet
que Barcelona sigui vista des de diferents vessants i que la mirada sigui més o
menys agradosa de la Ciutat. També trobem curiositats com per exemple que
Barcelona ha tingut vuit noms abans del seu definitiu, o el sis noms de
Montjuic.
Però no tot és un anecdotari de
curiositats amables, també hi ha espectadors que el seu pas per Barcelona
coincideix amb moments històrics importants i n’han deixat constància, essent
aquests testimoniatges de força vàlua documental ja que sempre és la mirada d’
algú que viu els fets “des de fora” cf. 1843
Étienne Cabet – Bombardeig d’Espartero contra Barcelona. Ara bé,
assenyalar quins testimonis són més importants que d’altres fa de mal dir, ja
que de ben segur que cadascun dels lectors i lectores, tal i com passa amb els
testimonis que configuren aquest llibre, trobarà interessant aquella observació
que li sigui més propera.
També comentar que l’encert de
l’estructura del llibre permet que la seva lectura no ens obligui a llegir-lo
de manera continuada i persistent fins el final sinó que el podem obrir per
qualsevol pàgina i llegir allò que se’ns ofereix.
I com a cloenda d’aquest comentari, reflectir alguns
noms evocadors de Barcelona: Walt Whitman, Francisco de Quevedo, Stendhal,
George Sand, Jeremy Irons, Peggy Guggenheim, Federico Fellini,Walter Gropius, Jean Genet.......
Violen i assassinen una adolescent índia com a represàlia per defensar el seu pare
La jove s'havia negat a llepar una escopinada, pena que li va ser
imposada per defensar el seu pare quan era apallissat per no pagar un
deute
EFE Nova Delhi |
Tot i no tenir reconeixement legal, els consells tenen un poder important en el món rural / EFE
El cadàver nu d'una adolescent índia de 16 anys va
aparèixer al costat de les vies del tren dimarts al matí després que es
negués a acatar una sentència degradant d'un consell local a l'estat de
Bengala (nord-est de l'Índia). La jove s'havia negat a llepar una
escopinada, pena que li havia estat imposada per intentar defensar el
seu pare quan, en virtut d'una altra decisió del consell local, li
clavaven una pallissa per no poder complir amb els pagaments d'un deute.
La víctima havia desaparegut dilluns passat del poble bengalí de
Dhupguri, al districte de Jalpaiguri. El cos de la jove va ser trobat
l'endemà. Estava nua, per la qual cosa se sospita que va ser violada
abans de morir. No obstant això, la causa de la mort "no està clara de
moment" i la policia ha obert una investigació. De moment, hi ha tres
sospitosos principals.
Arran d'aquest succés, la
Federació Democràtica de Joves de l'Índia ha convocat vagues
estudiantils en diferents ciutats de Bengala per demanar al govern que
reaccioni davant les "atrocitats contra les dones, que tant han crescut
en els últims tres anys", ha dit el seu secretari a l'estat, Zamur
Molla.
Molts pobles de l'Índia mantenen un sistema de
consells rurals que imparteixen una justícia paral·lela. Si bé les
decisions d'aquest tipus de consells es basen en tradicions que davant
la justícia índia són inacceptables, oposar-se a les seves sentències
resulta igualment inadmissible per a moltes societats rurals.
Al juny, una adolescent de 14 anys va ser violada per ordre d'un
consell local perquè el seu germà havia intentat abusar d'una altra
dona, a l'estat de Jharkhand, veí de Bengala.
