Sóc Sílvia Fortuny, divulgadora cultural, i allò que faig i allò que m’agrada ho he reunit en aquest bloc.
dissabte, 29 de novembre de 2014
divendres, 28 de novembre de 2014
PETER SZENDY
ESCUCHA
Una historia del oído melómeno
Peter Szendy
Traducció: José Maria
Pinto
Ediciones Paidós Ibérica
Barcelona 2001
172 pàgines
|
|
no he trobat el video que els comento en el video, però n'he trobat un altre on Peter Szendy segueix parlant de música,
dilluns, 24 de novembre de 2014
diumenge, 23 de novembre de 2014
IL BARBIERE DI SEVIGLIA
IL BARBIERE DI SEVIGLIA
Compositor: GIOACHINO ROSSINI
Llibretista: CESARE STERBINI
Intèrprets:
Rosina Isabel Leonard
Figaro Christopher Maltman
Count Almaviva Lawrence Brownlee
Dr. Bartolo Maurizio Muraro
Don Basilio Paata Burchuladze
Fiorello Yunpeng Wang
Berta Claudia Waite
An Officer Dennis Petersen
Ambrogio Rob Besserer
Director d’escena:
Bartlett Sher
Director musical:
Michele Mariotti
Orquestra i cor
del Metropolitan de Nova York – 22 de noviembre de 2014
|
|
Benvolgudes i
benvolguts, a servidora li agradaria un dia fer una entrada arravatada a causa
d’una producció d’òpera que fos insuperable. A servidora li agradaria un dia
fer una entrada contenta a causa d’una producció d’òpera que sigui acceptable,
en definitiva a servidora li agradaria un dia fer una entrada amable a causa d’una
producció d’òpera que, resignada que no sigui arravatada, sigui força passable,
però estimades i estimats no anem bé.
No cal que ni vostès ni jo perdem gaire el
temps, aquest BARBIERE DE SIVIGLIA és perfectament oblidable, afegiria que és
recomanable fins i tot oblidar-la. A la producció escènica hi dedicaré una paraula:
avorrida.
La direcció de
l’orquestra molt irregular com ja em pogut observar a l’obertura.
Quan les veus.
Ja quan vam comentar no fa gaire Le Nozze de Figaro vam destacar a Isabel
Leonard (Rosina) que va cantar un bon Cherubino,
avui també ha estat força bé. Quan la resta, honestament, no els assenyalaré
un a una, ja que tots s’han mogut entre mig passables o insuficients. No
obstant, com no descarto que una servidora ja hagi perdut el nord i s’hagi
convertit en una impertinent llepafils, els encoratjo, si no ho fan ja, que
llegeixin altres opinions.
La sinopsi de
l’òpera aquí.
Fotografies de
la producció:
|
|
|
|
I els videos.
Mirin.... com haig de defensar el que els he comentar més amunt, si aquest bloc
no vol passar per frívol, els deixo l’enllaç dels videos de l’actual producció
del Metropolitan, ja que no permet inserir-los en el bloc:
enllaç als videos del Metropolitan:
http://metopera.org/video/2014-15/il-barbiere-di-siviglia/watch/il-barbiere-di-siviglia-largo-al-factotum-christopher-maltman/3892676577001#play
d'altres cantants.
Thomas Hampson - Largo al Factotum
|
Alfonso Antoniozzi - A un dottor della mia sorte
|
Ferruccio Furlanetto - La Calumnia
|
Janos Berker i Demeter Marczis - Pace e Gioa però...... en hongarès
|
|
|
dissabte, 22 de novembre de 2014
MAURICE BÉJART
Si vostès tenen la amabilitat d'anar seguint aquest bloc ja sabran que el ballet i la dansa no hi ha fet niu, no ho dic amb cap alegria, de debò, solament que desprès de molts esforços he desistit d'entendre aquest llenguatge que entenc, i ho dic de debò, que més aviat és per pròpia incapacitat. No obstant qui si tenen un racó d'honor en aquest bloc i que ja he comentar en entrades precedents, són Maurice Béjart i Pina Bausch, un tòpic, ho sé, però així són les coses.
I avui treu el cap Maurice Béjart perquè fa set anys va morir, i com aquí se'l té en més que bona consideració doncs hi pensem i el recordem. Servidora que és señorita de escasos medios es rascava la butxaca i si hi trobava calderilla doncs comprava una entrada, fins hi tot entrades de visibilitat escairada, com molt bé deu recordar la meva amiga Júlia, que vam veure la meitat del ballet, doncs solament veiem la meitat de l'escenari que era el que permetia aquella entrada i tot i així, vam aplaudir com si haguessin vist l'escenari sencer, bé...... que semenvalolla, en definitiva que portem set anys sense M.B., quan en faci deu el tornarem a recordar.
I avui treu el cap Maurice Béjart perquè fa set anys va morir, i com aquí se'l té en més que bona consideració doncs hi pensem i el recordem. Servidora que és señorita de escasos medios es rascava la butxaca i si hi trobava calderilla doncs comprava una entrada, fins hi tot entrades de visibilitat escairada, com molt bé deu recordar la meva amiga Júlia, que vam veure la meitat del ballet, doncs solament veiem la meitat de l'escenari que era el que permetia aquella entrada i tot i així, vam aplaudir com si haguessin vist l'escenari sencer, bé...... que semenvalolla, en definitiva que portem set anys sense M.B., quan en faci deu el tornarem a recordar.
I ara els videos, avui solament els en deixo quatre (a la xarxa en trobaran fins avorrir)
In memorian
|
Wagner
|
Mozart
|
Queen
|
dijous, 20 de novembre de 2014
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
A Suècia han fet aquest experiment social. De 53 persones que van presenciar l'agressió, solament una va reaccionar. Sense comentaris.
dimarts, 18 de novembre de 2014
SCOTT JOPLIN
Sé, estimades i estimats lectors d'aquest bloc, que de fa dies que no passo per aquí però tinc justificació, sí, ara no solament sóc la cantant del kavaret sinó que m'han fet assessora musical i si bé en els programes de mà per la feina d'assessora surto amb el meu nom de gràcia, he hagut de canviar el de cantant i això m'ha tingut entretinguda i enfeinada durant tot aquest temps. I és que vostès no saben que n'és de difícil triar un nom artístic, tant bé que anava jo amb el de La Tangos o La Boleros, que són dos gèneres de la meva especialitat, però la veritat desprès de Rosita Amores......... (sí, encara, servidora segueix impressionada); així que ara que tinc dues feines, amb l'amo del local hem decidit, previ pacte crematístic, que tindré nom de guerra, vull dir de cantant, senyores i senyors quan vegin amb llum de bombetes vermelles el nom de Plumita Marabú sàpiguen que és una servidora que amb molt de gust els dedicarà una cançó.
I bé, ja veuen que la meva absència queda plenament justificada i com una és seria amb la feina ja he dit que hem de tenir unes mires més altes i de moment el mestre pianista del kavaret ja assaja el títol que els deixo avui i que han sentit milers de vegades, però que avui els el deixo amb versions una mica diferents.
De tota manera la versió de Miss Piggy és la millor i solament podria ser superada, en el supòsit que s'hi posés, Rosita Amores, però mentre això no passa totes les gràcies per la nostra col.lega: Miss Piggy, comparats amb ella la resta ben poca cosa poden fer. És tant arravatada!!!!
Núria Feliu, senyora que ho ha cantat tot
|
Chat Atkins
|
Gert van hoef, què tal amb orgue?
|
Stepan Grytsay, o amb violí?
|
|
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)