PAU CASALS A L'ILLA DIAGONAL

Els deixo aquesta informació:

EL GATO Y OTROS CUENTOS

EL GATO Y OTROS CUENTOS Juan García Ponce Fondo de Cultura Económica Lecturas mexicanas Mèxic D.F. 1984 153 pàgines

Aquest llibre el va consignar el meu amic Juan Pablo del bloc Cuchitril Literario i com li va donar una bona qualificació li vaig demanar me’l deixés.

Abans d’anar directament al llibre, avui, i sense que serveixi de precedent, farem una brevíssima nota introductòria de l’autor.

Juan García Ponce (Mérida, Yucatán 1935 -  Mèxic D.F. 2003), va conrear gairebé tots els gèneres literaris: teatre, poesia, contes, assaigs, novel.la;  també va ser traductor entre d’altres de Marcuse i guionista de cinema, a més a més de dirigir i col.laborar en diverses revistes mexicanes. Tot i que aquest bloc no és gaire procliu a entrar en dades estrictament personals, potser sí cal comentar que l’any 1967, amb 35 anys, li van diagnosticar esclerosi múltiple i sis mesos de vida, el primer pronostic es va complir però no pas el segon, ja que tot i la malatia encara va viure 36 anys més.

Quan llibre, García Ponce mostra una prosa exhuberant, rica en descripcions sense caure mai en el detall avorrit, i tot i la brevetat del llibre, els sis contes són d’una intensitat i sensibilitat prou concentrada que demana del lector que prengui la mateixa actitud danvat la lectura. Pel que fa a les històrires, totes elles són prou inquietants.

Solament per acabar de reblar aquesta entrada, comentar-los que, sovint hi ha qui tracta de definir la frontissa entre l’erotisme i la pornografia, qui vol definir què és l’erotisme, fins i tot s’han escrit tractats filòsfics sobre el tema, doncs bé.... l’erotisme pròpiament el troben en un parell de contes d’aquest llibre, ben senzill.

Els deixo l’enllaç del comentari que va fer Juan Pablo a Cuchitril Literario.

LA CULTURA NO ÉS CAP LUXE

Obrin l'enllaç a youtube i llegeixin.

No només la Itàlia é bella e perduta.

EL LÍMIT EXACTE DELS NOSTRES COSSOS

EL LÍMIT EXACTE DELS NOSTRES COSSOS Iolanda Batallé Ara  llibres Badalona 2011 137 pàgines

Veuran, no sé què dir-los d’aquest llibre, honestament, m’agradaria trobar-hi alguna gràcia però per més que dono voltes no la hi trobo, cosa que em sap molt de greu.

Aquest recull de contes, aquest bloc el dividiria en tres parts, un primer tram on els relats tenen una escriptura primerenca no gaire rellevant, un tram central on els relats prenen més cos i l’escriptura és més elaborada i el tram final on l’autora oblida totalment que escriu contes per passar a uns continguts de caire social, que a estones més aviat semblen arengues per despertar consciències adormides i donant per fet que ens descobreix allò que mai anteriorment ningú ha dit, cosa que a aquestes alçades TOTHOM hauria de saber que no hi ha res nou en literatura i que sovint tot rau en la manera d’explicar-nos una història.

Aquest bloc no considera que els escriptors (o escriptores)  que tenen necessitat de fer una obra s’hagin d’emmirallar en els mestres precedents, això pot ser inhibidor si els futurs autors o autores no aconsegueixen depassar l’admiració, però si cal tenir-los en compte per aprendre’n.

UN HOMBRE SIN CABEZA

UN HOMBRE SIN CABEZA Etgar Keret Traducció: Ana Maria Bejarano Sirualea/Nuevos tiempos Siruela Madrid 2011 191 pàgines

Un hombre sin cabeza  és el títol d’un dels contes dels 34 que s’apleguen dins aquest llibre.

L’escriptura de Keret és àgil, té ritme, és concisa i els relats no s’allarguen més del que és necessari, probablement perquè allò que ens vol dir tampoc requereix gaire més. Allò que ens explica no està mancat de gràcia però si de profunditat, entenent per profunditat no una cosa saberuda ni meditativa, a criteri d’aquest bloc el nucli central del contes és molt interessant però alhora de desenvolupar-lo queda sobtat i pren un camí molt fàcil.

Com a la solapa del llibre se’ns informa que Keret és molt apreciat a Israel, que també és dramatug,  guionista de cinema, dibuixant de còmics, que d’algún dels seus contes se n’han fet curtmetratges i fins i tot un va rebre l’American MTV Prize i que ha estat condecorat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres a França, un cop llegits aquests relats he cercat més informació d'aquest autor a la xarxa que m'ajudés a comprendre què se m’escapava, en el sentit que algú que rep tantes distincions deu tenir alguna cosa que jo no sé veure.

Però sí hi hagut una informació a la viqui que ha resumit allò que més amunt els dic:”..... Sus cuentos, consumidos masivamente en Israel por un público mayoritariamente adolescente...”

I permetin-me una reflexió en veu alta, no dubto que Keret  mereixi tots aquests reconeixements, però si tota la seva producció contística és similar a la d’aquest llibre aquest bloc ha de pensar que els seus mèrits estan en una alguna altra de les seves activitats., ja que sense anar més lluny, tant en llengua catalana com castellana, aquí hi ha autors d’ara mateix de contes molt més interessants i no dono noms per tal que l'oblit no em faci injusta.

No obstant la seva lectura mostra qualitats que no el desmereixen.

Els videos, en realitat n’és un en dues parts,  que els deixo no tenen res  a veure, llevat del títol, amb el llibre que els he comentat, però és un curt d’animació molt tendre i molt bonic.

MENU DEL BAR PETIT DE SANTS

EL GENIO AUSTROHÚNGARO

EL GENIO AUSTROHÚNGARO Historia social e intelectual (1848 - 1938) William M. Johnston Traducció: Agustín Coletes Blanco – Rocio Coletes Laspra – Ángel Huerga García – Teresa Jove Sánchez KRK Pensamiento Oviedo 2009 1147 pàgines

 Aquest llibre l’he prés de la biblioteca i l’he trobat prou interessant com per encomenar-lo a la llibreria i comprar-lo. Amb això ja gairebé acabaria aquesta entrada però potser cal fer algún comentari més, o si més no, allò que pot ser més orientatiu.

Aquest llibre fa un repàs exhaustiu sobre allò que succeí en política, ciència i intelectualitat en el decurs del període de 1848 – 1938, és a dir que fa un itinerari de més d’un segle, i les seves aportacions i conseqüències posteriors.

Aquest bloc s’atreveix a aconsellar a l’hipotètic futur lector d’aquest llibre que si no té referents previs, ja sigui en qualsevol dels camps abans assenyalats, potser caldria fer aquests preliminars, ja que és tanta la informació que l’autor ens dona, que tot i estar familiaritzats amb molts dels noms reflectits, hi ha un gruix important que són desconeguts, però no menys importants.

Les tres quartes parts d’aquest estudi queden focalitzades a Viena i la seva influència i les seves contradiccions,  la quarta part queda repartida entre la part txeca i la part hungaresa de l’imperi.

Al final hi ha una amplia bibliografia, malhauradament molta d’aquesta bibliografia no la trobem traduïda.

A part de l’allau d’informació que ens proporciona aquesta lectura és un bon llibre per tenir-lo sempre a mà com a llibre de consulta quan es parla de l’imperi austrohongarès.

La traducció molt correcte i mantenint un to unificador entre tots els traductors.

LA FLAUTA MÀGICA

LA FLAUTA MÀGICA Música: Wolfgang Amadeus Mozart Llibret: Emmanuel Schikaneder Georg Zeppenfeld, Sarastro Bernard Richter, Tamino Mandy Fredrich, The Queen of Night Julia Kleiter, Pamina, her daughter Sandra Trattnigg, First Lady Anja Schlosser, Second Lady Wiebke Lehmkuhl, Third Lady Tölzer Knaben, Three Boys Markus Werba, Papageno Elisabeth Schwarz, Papagena Rudolf Schasching, Monostatos, a Moor Martin Gantner, Speaker Lucian Krasznec, First Man in Armour/First Priest Andreas Hörl, Second Man in Armour Concentus Musicus Wien Concert Association of the Vienna State Opera Chorus Director musical: Nikolaus Hartnoncourt Director d’escena: Jens-Daniel Herzog Festival de Salzburg 2012 Cienems Girona 08 d’agost de 2012

Segona proposta dels cinemes Girona de Barcelona en directe des del Festival de Salzbourg.

Força informació sobre aquesta òpera la trobaran aquí.

Avui  acabarem aviat (espero). De la producció i dramatúrgia de Jens-Daniel Herzog el més dolç que puc dir és que entre un drac i una serp hi ha unes certes diferències, reconec que de perfil tenen una certa retirada però em penso que de la família no són(o si, ves a saber). No cal dedicar-hi ni dos minuts, no obstant haig de dir a favor d’aquesta producció que encara no n’he vist cap que resulti convincent, probablement existeix però aquest bloc no ha tingut la sort de veure totes la Flautes que s’han fet i opina fins on ha vist.

Quan les veus, em van agradar  gairebé totes. Bernard Richter té una veu molt bonica i va ser un Tamino adequat i el mateix val a dir de Elisabeth Schwarz (Pamina), Markus Werba (Papageno) va fer un bon Papageno I Georg Zappenfeld (Sarastro) no va desmerèixer. Pel que fa la Reina de la Nit, és un paper que demana molta tècnica, diria que gairebé més que cap altra cosa i cal admetre que no és fàcil trobar reines de la nit solvents, la d’ahir (Mandy Fredrich) va fer el que va poder però no se la recordarà per aquest paper i probablement qui va estar més desafortunat va ser Rudolf Schasching (Monostatos), i la direcció de Herzog tampoc va ajudar gaire al seu lluïment. Bé las tres Dames i regular els tres nois.

Nikolaus Hartnoncourt i el seus musics del Concentus Musicus Wien amb instruments de caire original, instruments que  sempre tenen una sonoritat per a la música de Mozart molt agraïda. Bé i ara és quan, potser algú de vostès es recordarà dels meus parents més propers, no sóc receptiva a  la concepció de Mozart del mestre Hartnoncurt, criteri que ja bé de lluny, evidentment no serà aquest bloc qui qüestioni  a aquest Director, però no puc ometre una opinió només per no cincidir amb els concens general.

Com les reines de la nit més convincents ja les coneixem, he anat a Hongria (si, mirin)

EVELYN WAUGH

CUENTOS COMPLETOS Evelyn Waugh Traducció: Luis Murillo Fort RBA Barcelona 2011 667 pàgines

Desconnec que hi ha fet la tria de contes que configuren aquest llibre, si més no, no ho he sabut trobar en les notes informatives d’edició, però de vegades cal ser curós i no incloure-ho tot, si no és que enlloc de contes complerts es vulguin mostrar tots els contes.

Com el llibre que ens ocupa solament vol aplegar els contes complets, aquest bloc considera que potser hagués estat més encertat fer-ne una selecció més acurada, i deixar per a una altra ocasió, en un context més addient, el 15 % de relats que s’hi apleguen, ja que aquest 15% devalúa el conjunt de contes que realment valen la pena, ja que alguns d’aquests que potser caldria descartar tenen  arrancada de cavall i arribada de somera. I és una pena perque de bons contes n’hi ha.

D’Evelyn Whaugh diria que és un bon constructor d’històries i de diàlegs  i sap imprimir a cada personatge el tot adequat de manera que el lector@ no és perd i pot reconèixer-los a tothora, sovint adobat amb una estimulant ironia.

La traducció és correcte i prou.

Ah! Recordin que és l’autor de Retorn a Brideshead, del qual en va sortir una sèrie de TV mítica, amb una música marevellosa de Geoffrey Burgon.

LA BOHÈME

LA BOHÈME Música: Giacomo Puccini Llibret: Giuseppe Giacosa and Luigi Illica Piotr Beczala, Rodolfo, a poet Anna Netrebko, Mimì Ailyn Pérez, Mimi Massimo Cavalletti, Marcello, a painter Nino Machaidze, Musetta Alessio Arduini, Schaunard, a musician Carlo Colombara, Colline, a philosopher Davide Fersini, Benoît, their landlord Peter Kálmán, Alcindoro, a state councilor Vienna Philharmonic Concert Association of the Vienna State Opera Chorus Salzburg Festival and Theatre Children's Choir Daniele Gatti, Conductor Damiano Michieletto, Stage Director Paolo Fantin, Set Design Carla Teti, Costume Design Martin Gebhardt, Lighting Kathrin Brunner, Dramaturgy Nikolaos Lagousakos, Choreographic Assistance Ernst Raffelsberger, Chorus Master Wolfgang Götz, Children's Chorus Master CINEMES GIRONA Dimecres 01 d’agost de 2012

Els cinemes Girona enceten temporada d’òpera i ballet que es perllongarà fins el juny de l’any vinent, Poden consultar la programació aquí.

Ja he comentat en ocasions anteriors que La Bohème no és una òpera que m’agradi gaire, i ja ho diré un cop per sempre més (si mai canvio d’opinió els avisaré), ras i curt, és una òpera que detesto.

Aquesta música tant empallegosa se m’ennuega i si no hagués estat per l’Anna Netrebko i el Piotr Beczala probablement no hagués ni contemplat la possibilitat d’acostar-me el cinemes Girona, però admeto que aquests dos cantants em mouen a passar per alt fins i tot el meu rebuig, així doncs començarem per ells.

A l’Anna Netrebko se li ha enfosquit una mica la veu però això no ha estat en detriment, ni molt menys, de les seves facultats, ha fet una Mimí esplèndida i aquesta nova tonalitat de la veu de ben segur li permetrà, i podrem gaudir, de nous papers en el seu repertori.

Piotr Beczala és un tenor que m’agrada molt, té una veu molt bonica i se’l  nota sobrat de facultats, avui també, però penso que el paper de Rodolfo no és per ell i a estones m’ha semblat que estava com absent en aquesta producció, com si no hi estigués prou còmode.

Nino Machaidze com Musetta, que la producció l'ha transformada en una mena d’Angelina Jolie (res a dir) ho ha fet molt bé i amb molta presència escènica.

Massimo Cavalletti (Marcello) té una veu i una dicció molt nítida i junt amb Carlo Colombara (Colline) Alessio Arduini (Schaunard) han esta força bé.

El tema de l’orquestra i el director, i això que els diré és molt poc seriós però mirin, és una música que em desagrada tant que de seguida deixo de fer-ne cabal, aixÍ doncs essent Daniele Gatti un bon director i la Filarmònica de Viena una de les millors orquestres haig de pensar (i fins i tot m’ho crec) ho han fet molt bé.

Quan la producció, la translació de la dramatúrgia als nostres dies és perfectament viable i els responsables han estat respectuosos amb el text sense dissidències entre l’obra i la posada en escena, ara bé, no sempre el resultat ha estat prou reeixit, però bé, els ben asseguro que aquest bloc ha vist coses molt pitjors.

El llibret el trobaran aquí.

Si volen seguir la temporada dels cinemes Girona de Barcelona, tinguin present que si compren les localitats anticipadament el preu són 13’00 €, el mateix dia ja passa a 16’00 € (escolti, que són tres eurets que s’estalvia) i si compren un abonament per 4 espectacles, els surt per 10’00 €.

L’òpera que ens ocupa la passaran de nou en diferit l’any vinent, és a dir que si són incondicionals de Puccini no pateixin, incomprensiblement per aquest bloc :-), la tornen a fer.