UN HOMBRE SIN CABEZA

UN HOMBRE SIN CABEZA Etgar Keret Traducció: Ana Maria Bejarano Sirualea/Nuevos tiempos Siruela Madrid 2011 191 pàgines

Un hombre sin cabeza  és el títol d’un dels contes dels 34 que s’apleguen dins aquest llibre.

L’escriptura de Keret és àgil, té ritme, és concisa i els relats no s’allarguen més del que és necessari, probablement perquè allò que ens vol dir tampoc requereix gaire més. Allò que ens explica no està mancat de gràcia però si de profunditat, entenent per profunditat no una cosa saberuda ni meditativa, a criteri d’aquest bloc el nucli central del contes és molt interessant però alhora de desenvolupar-lo queda sobtat i pren un camí molt fàcil.

Com a la solapa del llibre se’ns informa que Keret és molt apreciat a Israel, que també és dramatug,  guionista de cinema, dibuixant de còmics, que d’algún dels seus contes se n’han fet curtmetratges i fins i tot un va rebre l’American MTV Prize i que ha estat condecorat Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres a França, un cop llegits aquests relats he cercat més informació d'aquest autor a la xarxa que m'ajudés a comprendre què se m’escapava, en el sentit que algú que rep tantes distincions deu tenir alguna cosa que jo no sé veure.

Però sí hi hagut una informació a la viqui que ha resumit allò que més amunt els dic:”..... Sus cuentos, consumidos masivamente en Israel por un público mayoritariamente adolescente...”

I permetin-me una reflexió en veu alta, no dubto que Keret  mereixi tots aquests reconeixements, però si tota la seva producció contística és similar a la d’aquest llibre aquest bloc ha de pensar que els seus mèrits estan en una alguna altra de les seves activitats., ja que sense anar més lluny, tant en llengua catalana com castellana, aquí hi ha autors d’ara mateix de contes molt més interessants i no dono noms per tal que l'oblit no em faci injusta.

No obstant la seva lectura mostra qualitats que no el desmereixen.

Els videos, en realitat n’és un en dues parts,  que els deixo no tenen res  a veure, llevat del títol, amb el llibre que els he comentat, però és un curt d’animació molt tendre i molt bonic.