|
GIULIO CESARE
Música: GEORG FRIEDRICH HÄNDEL
Llibret: NICOLA
FRANCESCO HAYM
Interprets:
Giulio Cesare David Daniels
Cleopatra Natalie Dessay
Cornelia Patrícia Bardon
Sesto Alice Coote
Tolomeo Christophe Dumaux
Achilla Guido Loconsolo
Nireno Rashid Ben Abdeslam
Director d’escena David McVicar
Director d’orquestra Harry
Bicket
Coreografia Andrew George
|
 |
De nou una òpera des el Metropolitan de Nova York en el
cinemes Icària de Barcelona.
La valoració general i els comentaris mentre hi érem es
que ens ho estàvem passant força bé.
Quan a l’òpera, és molt i molt bonica, més avall els
deixo un grapat de vídeos, m’ha estat impossible fer una selecció més breu, ja
que Giulio Cesare té moments de molta bellesa.
Cal establir una premissa. El director d’escena McVicar
ha imaginat una producció molt física on els cantants, no solament han de fer
la seva feina sinó que també han de ballar o tenir prou agilitat per saltar o
arrossegar-se per l’escenari i això tots ells, en la mida que se’ls va encomanar
ho van superar força bé.
Destacarem a Natalie Dessay que desprès d’uns mesos de
desconcert vocal, ha tornat a allò que li és més propi (ja es comentà en aquest
bloc que la veu no estava perduda solament calia redefinir el repertori), ahir
va demostrar que si té cura dels papers que tria pot tenir actuacions esplèndides
com la d’ahir, en totes les vessants, com a cantant, om actriu i com a dansaire
i divertida quan calia. Solament en dos moments la veu li va fer un estrafet
però que en absolut desmereixen el retrobament de N. Dessay amb la seva veu.
Honestament els diré que aquest bloc va patir una mica
amb David Daniels, sobretot els deu primers minuts de l’òpera que vaig pensar
que no podria acabar-la, sortosament em vaig equivocar, la va acabar, aparentment
sense dificultats, però aquest bloc té la impressió que David Daniels té una
veu apropiada per espais més petits, a criteri meu té una veu curta i sense
brillantor, dit això, no s’ha d’entendre que David Daniels ho fes malament ni
de bon tros.
La resta molt bé-molt bé. Solament com anècdota,
assenyalar els reflexos teatrals de Christophe Dumaux (Tolomeo). A causa del
moviment escènic, la faixeta que duia se li va obrir una mica i mentre cantava,
i abans que li caigués, se la va treure, va fer una manyoc i quan va poder la
va llançar fora d’escèna però va quedar tot molt incorporat i un altre moment va
ser quan Cleopatra està emmanillada, Dumaux se’n va adonar que no les hi havien
posar prou bé a la N. Dessay i li premien els canells, les hi va afluixar,
mentre seguien tots dos amb l’escena.
Pel que fa la producció, no va ser avorrida (ei! que en
aquests temps ja és molt), amb moments força brillants i d’altres una mica més
anodins. Més avall trobaran un video on David McVicar defensa (com ha de ser)
la seva producció.
L’orquestra i la Direcció també van estar reeixits.
La sinopsi, segons el Metropolitan aquí.
El llibret sencer aquí:
Els videos:
|
McVicar parla de Giulio Cesare
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
