PIERRE MICHON

VIDAS MINÚSCULAS Pierre Michon Traducció: Flora Botton-Burlá Anagrama Barcelona 2002 204 pàgines

Aquest llibre i aquest autor els vaig conèixer mitjançant el bloc La Libreria i el seu gestor, Vigo, el qual en la resenya que en va fer, comentava que Pierre Michon  era un bon autor però que tot i així, el llibre no l’havia pogut acabar.

Segons el bloc La Libreria, Pierre Michon és un dels autors més ben considerars dels darrers anys i haig de dir que hi ha motius per ser-ho.

Aquest llibre m’ha agradat molt. Michon utilitza una prosa elaborada i genuïnament francesa que li serveix per mostrar-nos uns personatges, que com diu el títol, duen una vida minúscula però que gràcies al bon ofici de Michon se’ns presenten com a vides singulars tot i adonant-nos en tot moment que no ho són. Aquestes vides minúscules podrien ser llegides independentment cadascuna d’elles, com a breus relats, però totes elles estan unides pel narrador, narrador que si és o no el propi Michon, pel bon ritme de la lectura poc importa, i aquí potser hauríem de recordar Proust, el qual en la seva obra La Recerca del Temps Perdut, el narrador, solament al final (7 volums) s’anomena ell mateix Marcel. Michon, conscient o no,  durant tot el llibre espigola un seguit de personatges vinculats amb el propi narrador però  solament al final, fa venir un personatge amb el cognom Michon que uneix narrador amb escriptor.

Si cap de vostès prén aquest llibre per llegir i  seria dels que no el podria acabar, no el tanquin sense haver llegit Vida del Tío Foucault.

I memtre el llegia sempre tenia present l'estètica d'aquesta imatge i reitero, solament l'estètica.

AU REVOIR LES ENFANTS (1987) pel.licula de Louis Malle