dijous, 26 de març del 2015

PHILIPPE JAROUSSKY


PHILIPPE JAROUSSKY cantant
Jerôme Ducreos piano
recital -
Gran Teatre del Liceu – 25 de març de 2015

Programa:

les cançons del seu darrer disc GREEN, poemes de Paul Verlaine, música diversos autors que trobaran aquí


PH. J.
Paul Verlaine



Haig de reiterar novament que el Liceu és un teatre massa gran per aquesta mena de veus les quals, a criteri d'aquest bloc, demanen uns espais més reduïts, però bé.... Philippe Jaroussky no és el primer cop que hi canta i amb èxit.

Ahir novament ens ho vam passar bé, ja que aquest cantant coneix molt bé el seu instrument i en fa un bon ús, se li ha de sumar el bon gust que té cantant i la selecció del seu repertori.

Les cançons que va cantar són les que recullen el seu darrer disc GREEN, repertori, inicialment, poc adequat per aquest cantant. Però Philippe Jaroussky les fa seves, les adapta a la seva veu i ens les ofereix de manera molt pulcre, amb molta intel·ligència i molta traça, i vam acabar tots convençuts que és un repertori que coneix perfectament. En finalitzar el recital estàvem tots força contents.

Jerôme Ducros va ser un bon acompanyant i en les dues peces que va tocar en solitari extretes de la Suite Bergamasque de Debussy va tocar de manera molt correcte i no vam notar l'absència de la veu.

I aquí els deixo els tres bisos que va regalar:



Fisch-Ton-Kan, D. 23: "Qui je suis, qui je suis" (Fisch-Ton-Kan) -  música:Emmanuel Chabrier

 

   

Colombine - música: George Brassens

 

  L'heure  exquisé - música: Poldowski (Régine Wieniawski)

GUNTHER ANDERS

EL PILOTO DE HIROSHIMA
Gunther Anders
traductor: Vicente Gómez Ibáñez
Paidós Contextos
Barcelona 2010
254 pàgines





dimecres, 25 de març del 2015

DONES: KURKHUMA

Avui els deixo aquesta notícia d'una nova agressió a una dona. No comento la notícia ni els fets ells es comenten sols. 

Cap de vostès l'ha vista publicada en cap diari d'aquí? ja sigui català o espanyol, si és així m'ho podrien dir, molt en temo que no, en la recerca que he fet no l'he trobat. Deu ser que això no ven prou.

Primer els deixo el text i al capdavall el video, per si de cas han quedat prou impressionades/ats amb la primera part i no volen seguir amb el video, si decideixen continuar, fixen-se com un mulà arriba a justificar-ho i la polícia mirant cap una altra banda.


Notícia trobada a la CNN Mèxic


KABUL, Afganistán (CNN) — Una mujer llevada en su ataúd en los hombros de mujeres fue una escena que muchos dijeron que nunca habían visto antes en la capital de Afganistán.

Los hombres son tradicionalmente quienes llevan los féretros en Kabul, la ciudad donde días atrás una turba de agresores, todos hombres, golpearon y patearon a Farkhunda, de 27 años, antes de lanzarla desde un puente y dejar su cuerpo en llamas tirado en el río.
Al igual que muchos afganos, Farkhunda usaba solo un nombre.
Los primeros informes sugirieron que Farkhunda padecía una enfermedad mental, pero su padre lloroso, Nadir, dijo a TOLOnews que era un profesora religiosa que enseñaba el Corán a los niños. Dijo que no había manera de que su hija quemara las páginas del libro sagrado, como ha sido acusada.
Veintiséis personas han sido detenidas en relación con el asesinato brutal, dijo el ministro del Interior de Afganistán, Noorul Haq Ulumi, este lunes en una declaración ante el Parlamento.
Los padres de Farkhunda dijeron que el asesinato fue instigado por un mulá local de la mezquita de Shah-e-Do Shamshera en el centro de la ciudad, que había estado enojado por las acusaciones de que Farkhunda estaba distribuyendo tawiz falsos.
Los tawiz son pedazos de papel que contiene versos del Corán que a veces son usados como amuletos para alejar el mal y traer al portador buena suerte.
TOLOnews informó que "con el fin de salvar su trabajo y la vida", el mulá habría comenzado a gritar acusaciones de que Farkhunda quemó el Corán.
Los testigos dijeron que una multitud se reunió y arrastró a Farkhunda a la calle. "Nosotros estábamos pidiendo a la gente que dejara de golpearla y que nos dejaran preguntarle a qué religión pertenece", dijo un testigo a TOLOnews. "Pero la gente no nos escuchaba y seguían golpeándola".
El ministerio de Hajj y Asuntos Religiosos de Afganistán informó que no había encontrado ninguna evidencia de que Farkhunda quemó el Corán. Mientras tanto, el presidente afgano Ashraf Ghani condenó el asesinato como "atroz" y ordenó una comisión para investigar plenamente.
El padre de Farkhunda dijo que los culpables de matar a su hija deben enfrentar a la justicia: "no quiero que la sangre de mi hija sea en vano".
Policías suspendidos
Trece oficiales de policía han sido suspendidos en relación con el ataque, según el vocero del Ministerio del Interior, Sediq Seddiqi. Antes dijo que 11 personas habían sido detenidas.
"Estamos muy interesados en ver lo que sucede en cuanto a la investigación de la conducta de la policía", dijo Patricia Grossman, investigadora en Afganistán de Human Rights Watch.
"Eso fue, para nosotros, uno de los aspectos más preocupantes de este caso, que la policía no intervino de manera adecuada y correcta para salvarla cuando había oportunidad de hacerlo".
Enterrada por mujeres
El domingo, mientras observaban el ataúd de Farkhunda siendo llevado a la tumba, la multitud gritaba "que los oficiales de policía de Kabul deberían ser despedidos", según la activista de derechos humanos afgana Ramin Anwari.
Funcionarios del gobierno, ministros, periodistas civiles se encontraban entre las miles de personas que asistieron a su funeral, dijo Anwari.
Muchos de ellos se espera que asistan una gran manifestación prevista para el martes afuera de la Corte Suprema de Afganistán en Kabul, para pedir justicia para Farkhunda. Una página de Facebook ha sido creada en apoyo de la causa.
El viernes pasado, Naciones Unidas emitió una declaración condenando el asesinato "en los términos más enérgicos".
"Nos sentimos alentados por informes iniciales de la detención de varios sospechosos, pero llamamos a las autoridades a investigar este hecho plenamente y llevar ante la justicia a todas las personas que participaron activamente en el asesinato, o con complicidad", dijo Elzira Sagynbaeva, representante en Afganistán de ONU Mujeres.
Dijo que el aumento de los casos de violencia contra las mujeres y las niñas en Afganistán se había convertido en una "gran preocupación" y no debe ser tolerado.
Grossman, de Human Rights Watch, dijo que el ataque fue inusual porque tuvo lugar en público y en la capital. Sin embargo, agregó, "la violencia contra las mujeres es endémica en Afganistán. Ese es el tipo de cosas en la que nos gustaría ver a la gente hacer frente más allá de este caso particular".
Greg Botelho y Jessica King contribuyeron con este reporte.










diumenge, 15 de març del 2015

MAURITÀNIA

Publicat a l'indirecte.cat

Dues victòries del moviment anti-esclavista de Mauritània

 Jordi Vàzquez i Mir

El moviment activista contra l'esclavitud a Mauritania té dos motius per celebrar. En primer lloc els presos que mantenien una vaga de fam han abandonat la protesta després d'aconseguir drets que els hi eren negats. Biran Dah Abeid, Brahim Ramdhan Bilal i Sow Djiby han aconseguit el dret a rebre visites tres dies a la setmana, accés a les parts de la presó on hi hagi sol, a escoltar la ràdio i a veure la televisió. Els seus casos seran transferit al tribunal d'apel·lació.

Abeid i altres dos dirigents de l’Iniciativa pel Renaixement de l’Abolicionisme-Mauritania (IRA-M) foren condemnats a dos anys de presó el 15 de gener. Aquesta vegada se’ls acusava d’organitzar la “Caravana de la llibertat”. Una sèrie d’actes pel país reclamant l’abolició de l’esclavitud. El propi Abeid ha estat condemnat a mort l’any 2012 per cremar l’Abrégé de Khlil, un text musulmà que accepta l’esclavitud com un fet consuetudinari. Els activistes abolicionistes foren detinguts el novembre de 2014 i alguns esperen judici. Abeid va culpar el govern autoritari d’explotar la majoria negra i perseguir els “haratine”. Els seus arguments no van servir de res i fou transferit a la presó d’Aleg on, el 23 de gener, va començar una vaga de fam contra les seves condicions de presó que ara ha abandonat.

La segona notícia positiva va arribar el 12 de març quen el tribunal de Nuakchott va decretar la llibertat de tres activistes anti-esclavitud. Saad Ould Louleid, Yacoub Ould Moussa i Mariem Mint Cheikh Dieng eren acusats d'organitzar una protesta sense permís contra l'esclavitud i de formar part de l'IRA-M. Foren detinguts el 24 d'octubre de 2.014 amb aquests càrrecs i han de ser alliberats en breu després de passar gairebé cinc mesos a la presó.

Un estat racial i racista

Mauritània va ser el darrer estat del món en abolir l’esclavitud. Fins a l’any 1981 va ser legal. De fet, en aquest estat situat al sud del Marroc l’esclavitud és actualment quotidiana. No se sap del cert el nombre d’esclaus però les xifres passen d’un mínim de 150.000 fins a la molt creïble quantitat de 680.000 persones. Una cinquena part de la població.

Mauritània és un estat basat en criteris ètnics, racials. Un terç de la població la conformen els anomenats “beidane” són coneguts com a “moros blancs”. Els moros són el resultat de la barreja de la població autòctona bereber i els àrabs arribats a partir del segle VIII. Aquests moros blancs controlen tota la societat mauritana sense deixar espai a la resta de la població. Aquesta està formada en un 40 % pels “haratine”. Se’ls coneix com a “moros negres” i són els resultat de la barreja entre els “beidane” i la població negra esclavitzada. Més que per criteris ètnics els “haratine” conformen una casta inferior que viu de feines agrícoles als oasis. Molts d’ells encara continuen avui dia esclavitzats.

El tercer grup humà maurità són els “kewris”. Per aquest nom es coneix la població de raça negra de mauritana: wòlof, soninke, tukulor i, sobretot, els 700.000 fulani que conformen un 18 % de la població. Des de fa dècades aquests grups lluiten, fins i tot amb les armes, contra una greu discriminació racial que afavoreix la casta àrab. En aquestes lluites fins a 60.000 kewris van fugir al veí Senegal on milers encara viuen com a refugiats.




Biran Dah Abeid

Acció directa contra l’esclavisme

Malgrat que l’esclavitud fou abolida aquesta ha continuat sense ser perseguida. Els grups de defensa dels haratine, des dels anys setanta, han alertat de la seva continuïtat. Com a resposta dels diferents governs autoritaris àrabs han rebut la tortura o l’execució. L’any 1995 es va crear el grup SOS-Esclaus però actualment és l’IRA-Mauritania, sorgida de l’anterior, qui encapçala l’oposició contra l’esclavatge. Aquest acrònim significa Iniciativa pel Renaixement de l’Abolicionisme, el grup fou fundat l’any 2008 per Biran Dah Abeid i ha protagonitzat diverses campanyes contra l’esclavitud. La seva lluita és no violenta. La pròpia mare d’Abeid va ser esclava el pare fou alliberat com un acte de gràcia. Fou ell qui va aconseguir que es processés judicialment l’any 2007 tres dones per tenir esclaus. Va ser la primera vegada que l’esclavitud va anar a judici.

Abeid va concebre l’IRA com una “organització de lluita popular”. Ha estat detingut diverses vegades junt amb militants del seu grup per apuntar a propietaris d’esclaus. Sovint realitzaven accions on acusaven a persones de tenir esclaus i exigien la seva llibertat. En general els qui acabaven a presó eren els membres del grup abolicionista. No fou fins a l’any 2011 quan van aconseguir l’empresonament d’un propietari d’esclaus. En canvi fou Abeid fou enviat a la presó tres mesos i l’esclavista només nou dies. Malgrat això l’IRA-Mauritània ha aconseguit que siguin empresonats una vintena de propietaris d’esclaus els darrers quatre anys.

Tot plegat poden semblar notícies del segle XIX però no, passa al segle XXI.

LA DONNA DEL LAGO



LA DONNA DEL LAGO
Música: GIOCCHINO ROSSINI
Llibret: Andrea Leone Tottola

Intèrprets:

ELENA
Joyce DiDonato
GIACOMO V
Juan Diego Flórez
MALCOLM GROEME
Daniela Barcellona
SERANO
Eduardo Valdes
DUGLAS D’ANGUS
Oren Gradus
RODRIGO DI DHU
John Osborn
ALBINA
Olga Makarina
BERTRAM
Gregory Schmidt

Director musical: Michele Mariotti
Director escènic: Paul Curran

Metropolitan de Nova York
14 de març  de 2015




Una nova producció del Metropolitan emesa en directe des els cinemes Icàcia de Barcelona.

La Donna del Lago és una òpera de Rossini que mereixeria estar més present en el teatres d’òpera, no és una òpera desconeguda però si que essent una de les més aconseguides d’aquest compositor s’hauria de programar més sovint.

I avui cal dir que els cantants han estat immillorables i en algun cas més enllà i tot, però anem a pams i començarem per allò que no ens ha agradat. I què no ens agradat? La producció, això de les produccions, noi, sí és un problema de difícil solució, aquesta no és ni tan sols extravagant, és anònima, avorrida, sense suc ni bruc i fins i tot hi ha resolucions escèniques que freguen el ridícul, no perdem més temps.

El Director, la Orquestra i el Cor força bé i encomanats per les veus dels cantants. La representació ha anat creixent gràcies els intèrprets, ha començat bé, ha anat a més i ha acabat amb festa. I què ho ha fet possible? doncs atenent la frivolitat que caracteritza aquest bloc diria que la “rivalitat” entre dos cantants de la mateixa corda i que haguessin pogut bescanviar els seus papers sense cap mena de problema, Juan Diego Florez i John Osborn, tenors lírics, i és que JD Florez ha cantat i demostrat que qui mana és ell, ho ha posat tot i ha cantat com fins ara aquest bloc encara no l'havia vist. En ocasions anteriors havíem comentat que tot i reconeixent-li tots els mèrits, els trànsit d’arribar a l’agut era massa brusc, però la veu li ha madurat i se li ha eixamplat  i allò que ens resultava molest ha desaparegut i probablement en el futur podrem gaudir molt  d’aquest cantant, tot això no s’ha d’interpretar en detriment de John Osborn qui ha cantat molt bé i que probablement, si no s'espalla, en sentirem a parlar.

Daniela Barcellona és una bona mezzo, amb una veu molt bonica, però avui ha optat per la intencionalitat alhora de cantar i ha estat un encert, ja que les seves àries han guanyat molt en expressivitat.

Pel que fa Oren Gradus, és un bon baix, sense una veu gaire personal però que ha sabut estar a l’alçada de la resta de l’elenc que els reitero ha estat molt alt.

I finalment Joyce DiDonato, no fa pas gaire a arran de la seva interpretació al Liceu de Maria Stuarda, aquest bloc ja va comentar que la seva veu estava canviant i avui ho hem pogut comprovar, se li ha enfosquit i ha pogut cantar el paper d’Elena amb molta solvència, a l’ària final s’ha sentit segura amb la seva veu i ha fet que l’òpera avui acabés en estat de festa. A la pausa, mentre parlava amb l’hoste d’avui, Patrícia Racette, ja ha anunciat que no tornaria a cantar La Cenerentola cosa que li aplaudim, doncs el gir que ha fet la seva veu li pot permetre de fer altres papers i nosaltres que els puguem gaudir.

La sinopsi de l'òpera aquí

video promocional:

divendres, 13 de març del 2015

PETER BROOK




EL ESPACIO VACÍO
Peter Brook
Traducció: Ramón Gil Novales
Península
Barcelona 2014
189 pàgines















diumenge, 8 de març del 2015

DONES

Publicat a naciodigital.cat - 08/03/2015

Dues-centes fuetades per a una víctima de violació en grup per parlar-ne als mitjans

El fets han ocorregut a l'Aràbia Saudita

| Actualitzat el 07/03/2015 a les 22:57h

Una dona saudita ha estat condemnada a dues-centes fuetades i sis mesos de presó per indecència i per relatar el seu cas als mitjans de comunicació, segons ha informat el portal Middle East Monitor. La dona, de confessió xiïta, tenia 19 anys va ser violada per set individus el 2006.
 
La víctima estava en un cotxe amb un company d'estudis quan dos homes els van assaltar i van portar el vehicle fins a un lloc apartat on va ser. Tres d'ells també van atacar l'amic de la dona.
 
En un primer procés, la dona va ser condemnada a 90 fuetades per incomplir la llei que obliga a les dones a sortir sempre al carrer acompanyades d'un familiar o marit. El recurs judicial davant del Tribunal General saudita va provocar que es dupliqués el nombre de fuetades.

Al mateix temps, la pena de presó per als set violadors també va ser doblada i el delicte que se'ls imputava era el de violació.
 
L'advocat de la dona, Abdulrahman al Lahem, va parlar llavors amb els mitjans de comunicació. Des d'aleshores, els tribunals han prohibit que pugui seguir representant la dona, li han retirat la llicència i l'han citat perquè assisteixi a una sessió disciplinària a finals d'aquest mes.

..........................

Publicat a Middle East Monitor

Saudi woman to get 200 lashes after being raped

 199  125
 
 3  335
Saudi Arabian flag
A woman who was violently gang raped in Saudi Arabia has been sentenced to 200 lashes and six months in jail after being found guilty of indecency and talk to the media. The 19-year-old was in a car with a student friend when two men got into the vehicle and drove them to a secluded area. She says she was raped by seven men, three of whom also attacked her friend.
The Shia Muslim woman had initially been sentenced to 90 lashes after being convicted of violating the Kingdom's religious diktats on segregation of the sexes.
After the sentences were handed down following the rape in 2006, the woman was sentenced to 90 lashes; however her lawyer appealed to the Saudi General Court. It then doubled her sentence. At the same time, they also doubled the prison sentences for the seven men convicted of raping her, according to Saudi news outlets.
Abdul Rahman Al-Lahem, who defended the woman, reached out to the media after the sentences were handed down. The court has since banned him from further defending the woman, confiscating his license and summoning him to a disciplinary hearing later this month.
Saudi Arabia defended the controversial decision to punish the victim, saying that she was at fault for being out without a male family member, something which was met with international outcry.
"The Ministry of Justice welcomes constructive criticism, away from emotions," it said in a statement.
Please note: The rape victim and her male companion were pardoned by the late King Abdullah in Dec 2007.

divendres, 6 de març del 2015

MARCEL PROUST



EN ESTE MOMENTO
Marcel Proust
Traducció: Rosario Ibañes (amb s)
Cuatro Ediciones
Madrid 2005
166 pàgines