Música: JULES MASSENET
Llibret: Hneri Meilhac i Philippe
Gille a partir de la novel.la l’Histoire du Chevalier des Grieux et de Manon
Lescaux
Intèprets:
Manon Lisette Oropesa
Chevalier des Grieux Michael
Fabiano
de Brétigny Brett
Polegato
Lescaux Artur
Rucinski
Guillot de Montfortaine Carlo
Bosi
Poussete Jacqueline
Echols
Javotte Laura
Krumm
Rosette Maya
Lahyani
Comte de Grieux Kwangchul
Youn
Hostaler Paul
Corona
Guàrdies Mario
Bahg
Jeongcheol Cha
Producció i vestuari Laurent
Pally
Mestre repositor Christian Rath
Cor i Orquestra del Metropolitana de
Nova York –
Director musical : Maurizio Benini
|
|
En una altre moment o
en un altre context, jo hagués gaudit d’aquesta producció al màxim, sobretot
per l’extraordinària Lisette Oropesa, però resulta una mica difícil quan es
prova de conjuminar allò que estar passant al carrer i la vida quotidiana,
sense que la primera interfereixi gaire amb la segona, tal i com, imagino, els passa
a més de dos milions de catalans i catalanes, entre els quals m’incloc.
Així doncs, provant de
mantenir una certa normalitat, ahir vaig poder assistir des el cinemes Comèdia
de Barcelona, a una no emissió en directe d’aquesta Manon de Massenet, òpera
que ja els avanço m’agrada força.
Com ja he comentat,
el millor se’ns dubte va ser Lisette Oropesa. No fa gaire, arran de la seva Rodelinda
al Liceu, vaig escriure que aquell no era un repertori encertat per aquesta cantant, però la Manon
que vam poder veure ahir era de les que deixa memòria, no puc fer cap però.
Fins hores d’ara la Manon que més m’agradava vocalment, era la Renée Fleming,
però desprès d’ahir, ja en tinc dues.
Els altres grans triomfadors
de la vetllada van ser el director Maurizio Benini, director que mai decep i
sempre per bé, l’Orquestra i el Cor, que van donar un bon colofó a aquesta
òpera.
De Michael Fabiano ja
n’he parlat en anteriors ocasions i no gaire bé. Si els cop precedents se’n
dolia d’un agut força lleig i seguint la tònica actual dels cantants sense agut,
feia i fa passar falset per pianíssim, ara se li ha enfosquit la veu i se li ha
fet més ampla, amb la qual cosa hem sortit guanyant, perquè ja gairebé no li
queda agut (tot això que ens estalviem), però si és manté en la zona mitja i
greu, la seva veu és extensa. No obstant i a criteri meu, té una veu sense cap mena de
personalitat. Però amb això no dic gairebé res de nou, aquesta dècada o dues
dècades, passarà a la història com l’època dels sense aguts i fals pianíssims.
Artur Rucinski és un
bon baríton, i el paper de Lescaux no li va representar cap dificultat.
Molt bé les tres coquetes
(Poussete, Javotte i Rosette) les seves intervencions conjuntes van ser molt estimulants.
Carlo Bosi i Brett
Polegato se’n van sortir, més el segon que el primer, però sense llançar coets.
Kwangchukl Yuon, ha
perdut aquells greus que tenia però va fer un Conte de Grieux solvent.
I no voldria deixar de
comentar el breu paper de Paul Corona com l’hostaler, un paper breu que aquest
baix-baríton va aprofitar amb una molt bona dicció.
La sinopsi de Manon
aquí.
Fotografies de la
producció
|
|
Videos de la producció
|
|