diumenge, 24 de gener del 2016

CLAUDE LANZMANN



LA LIEBRE DE LA PATAGONIA
Claude Lanzmann
Traducció: Adolfo García Ortega
Seix Barral
Barcelona 2011
523 pàgines







dissabte, 23 de gener del 2016

BOLICHE CINEMES

Av. Diagonal, 508 - Barcelona - www.bolichecinemes.cat


Els cinemes Boliche, de fa uns mesos s'ha afegit al circuit de cinemes que projecten òperes i ballets, tant en diferet com en directe, hi ho fet d'una manera discreta, però que gràcies al boca/orella els qui en som aficionats i aficionades, mica en mica, ens anem assabentant.

I vostès es demanaran: i perquè el Boliche sí, i altres cinemes no han tingut entrada en aquest bloc? doncs ben senzill per què són diferents. Tant l'Alfons Mas, responsable dels cinemes, com l'Adela Tortosa responsable de la secció d'òpera i ballet els agrada l'òpera i això ja és un què. Són persones atentes que no deixen el públic desatès i patidores, en el ben entès que si hi ha cap dificultat en la transmissió no ens deixen allà asseguts sense explicacions, com sí passa en d'altres sales, sinó que  ens expliquen què passa i que s'està fent per resoldre les eventuals dificultats, sortosament per aquest tema hi han hagut d'intervenir ben poques vegades. 

Aquest ja podria ser un bon motiu, sentir que no només servim (el públic d'òpera) per fer calaix i prou tot i que també, però un dels més importants, per els temps que corren, és l'import de la localitat, sensiblement més econòmic que d'altres cinemes obtenint les mateixes prestacions, bona pantalla, bons seients (recordin que hem d'estar una mitjana de tres hores asseguts) i finalment la ubicació, segur que tothom té un metro o un autobús que el deixa ben aprop i no ha de patir per la tornada a casa.

I si hi ha cap de vostès que es vol iniciar en això de l'òpera aquest és un bon espai per començar.


PS - No siguin així, home (o dona) que vostès no en pensen una de bona, aquestes alçades ja haurien de saber que aquest bloc no accepta publicitat ni prerrogatives de cap mena. És que els ho haig d'aclarir tot, eh! Ai! senyor.






LA CENERENTOLA



LA CENERENTOLA
Música: GIOACCHINO ROSSINI
Llibret: Jacopo Ferretti

Angelina        Serena Malfi
Don Ramiro  Juan Francisco Gatell
D.Magnifico Alessandro Coberlli
Dandini         Vito Priante
Alidoro          Ugo Guagliardo
Tisbe              Annunziata  Vestri
Clorinda        Damiana Mizzi

Director musical     Alejo Pérez
Directora escena    Emma Dante

Orquestra i Cor del Teatro dall’Opera di Roma
22 de gener de 2016



Aquesta producció l’hem poguda veure en directe des de Roma en el cinemes Boliche de Barcelona (veure entrada de més amunt).

Recentment el mestre Riccado Mutti ha declarat que deixa de dirigir òpera, diu que els any que li resten de vida no els vol passar barallant-se amb els directors d’escena. Clar, podem pensar que el mestre Mutti és tot un caràcter però veient aquesta producció una servidora l’entén perfectament. Sort en vam tenir que durant la pausa vam poder seguir els aclariments dramatúrgics d’aquesta posada en escena, entre elles mostrar la violència domèstica (maltractament d’Angelina), llàstima que tot l’imaginari d’Emma Dante, tant legítim com d’altres alhora d’escenificar-ho, quedi curt en les espectatives.

El més molest, a criteri d’aquest bloc, eren les cinc rèpliques de D. Ramiro i les cinc d’Angelina, les qual porten una clau a l’esquena per donar corda (si com la dels despertadors d’abans) i que se’ls ha de donar corda en al·legoria que aquest dos personatges funcionen dins d’una maquinària. Bé, doncs aquestes deu rèpliques configuren un cos, no diré de ball ja que no ho és pròpiament, sinó un cos que es mou constantment amb moviments coreogràfics que arriben a fatigar i a entorpir el moviment de la resta de personatges. Dit això com la cosa que més ens va molestar, després hi ha altres resolucions escèniques discutibles.

També els haig de comentar que la producció del Liceu del 2008, dirigida por Joan Font de Comediants va deixar el llistó molt alt, ja que era una producció que no defugia del seu origen, una faula, com a faula Joan Font construí aquest final inequívoc: les cenerentoles o les ventafocs no és casen amb els prínceps, on després del luxes i corona de princesa el somni s’esvaeix i la realitat és una escombra.

Si no el volen volen veure sencer, a partir del minut 7  i cap el final ja veuran com tot, en un amén, desapareix


I si avui comencem per la producció és perquè creiem que això va repercutir en tota la resta d’elements que la  configuren.

El director, Alejo Pérez va fer una lectura poc viva que no és el mateix que anar a ràpid, li va faltar allò que se’n diu xispa i l’orquestra, que imaginem coneix abastament aquesta partitura, tampoc va estar gaire reeixida, el cor el passarem de puntetes. Ara bé, en el video promocional que els deixo més avall ja veuran que parla de vivacità, per tant i com tot en aquesta vida, també la vivacità va a criteris.

Les veus. Ens va agradar molt Serena Malfi (Angelina), una mezzo de veu carnosa amb uns greus molt nets. També ens va agradar Vito Priante (Dandini) i Alessandro Coberlli (Don Magnífico) qui té aquest paper molt apamat i que encara el canta amb prou solvència. El tenor Juan Francisco Gatell és el primer cop que assumeix el paper de D. Ramiro i es nota, va tenir alguna dificultat en el algun final d’ària però pensem que els podrà solventar, té una veu bonica que sap administrar. Pel que fa Ugo Guagliardo (Alidoro), Annunziata Vestri (Tisbe) i Damiana Mizzi (Clorina) van defensar els seus papers amb correcció. Dit això em va semblar que ningú estava còmode damunt l’escenari.

I com sempre, tot això només a criteri d'aquest bloc.

El llibret aquí, en .pdf per si se’l volen descarregar.

Els vídeos promocionals:




Fotografies de la producció:






  

dilluns, 18 de gener del 2016

nosaltres, les dones

publicat a directe.cat

L’Alt Comissionat de l’ONU denúncia noves modalitats de violència a Burundi

BurundiRights
L’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha alertat de l’emergència de nous patrons de violència a Burundi, aquests inclouen violacions sexuals per les forces de seguretat i un dràstic increment de desaparicions i casos de tortura.

L’Alt Comissionat ha demanat una investigació urgent dels esdeveniments que van tenir lloc a Bujumbura, la capital, el passat 11 i 12 de desembre, a més dels informes que donen compte l’existència de nou fosses comunes.

Rupert Colville, portaveu a Ginebra de l’Oficina de l’Alt Comissionat, ha indicat que els atacs de desembre a tres campaments militars i els abusos subsegüents, van mostrar “pertorbadores” violacions de les garanties bàsiques.

“Hem documentat 13 casos de violacions sexuals que van ocórrer durant les operacions de recerca i detenció que van tenir lloc als barris percebuts com a simpatitzants de l’oposició. El patró va ser similar en tots els casos: les forces de seguretat haurien entrat a les cases de les víctimes, separat a les dones de la resta de la família, i les haurien violat, en alguns casos de forma col·lectiva”, ha detallat el portaveu.

L’Alt Comissionat també va assenyalar que el nombre de morts va augmentar a 130 el mes de desembre, el doble d’homicidis que el mes anterior. En total, almenys 439 persones han mort des que es va desencadenar la crisi el 26 d’abril passat.

Zeid ha condemnat la impunitat que pesa sobre les forces de seguretat malgrat nombroses proves de la seva responsabilitat en greus delictes.

diumenge, 10 de gener del 2016

I FEEL PRETTY







D'I FEEL PRETTY hi ha versions per avorrir, nosaltres n'hem fet una selecció que esperem n'hi hagi cap que sigui del gust de vostès.

Les dues primeres, desprès de la pel.lícula,  són les nostres preferides la resta ja en faran vostès la tria.

A gaudir-ne

la pel.lí


Sarah Vaughan
sí, ja veuen, ens agrada veure Jack Nicholson fent: pom pom pom - lalalalalalala
Pretty Yende
Joyce diDonato
Gay men's chorus of Washington
Little Richard