PIANO
Palau de la Música Catalana
30 de gener de 2020
VERSALLES I EL TECLAT
I
Jean-Baptiste Lully (1632-1687)
“Marche des turcs” (arr.: Alexandre Tharaud)
François Couperin (1668-1733)
Cinq pièces
La Logiviere
Les barricades
mistérieuses
Passacaille
Les ombres
errantes
Le tic-toc-choc
ou Les maillotins
Joseph-Nicolas-Pancrace Royer (1703-1755)
Primer llibre de peces per a clavecí
VI. L’aimable
XIV. Marche des
scythes
Jean-Henry d’Anglebert (1629-1691)
Fugue grave
Ouverture de Cadmus d’après Lully
Chaconne d’Anglebert
Variations sur les Folies d’Espagne
|
II
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
“Prélude” (extret del Primer llibre)
“Rappel des oiseaux” (extret de la Suite en Mi)
Claude Balbastre (1724-1799)
La Suzanne
Jacques Duphly (1715-1789)
La de Belombre
La Pothoüin
Jean-Philippe Rameau
Suite en La
Allemande
Sarabande
Fanfarinette
Gavotte
et six doubles
|
Si fa
un parell de dies treien el cap en aquest bloc per comentar un concert que no
havia estat gaire gratificant, ens plau venir de nou aquí per dir que el
concert al qual hem pogut assistir avui ha superat les expectatives inicials.
Encara
no havia tingut oportunitat de poder veure en directe Alenxandre Tharaud però, com tothom, el tenia assequible a la xarxa i em semblava un pianista a
considerar i amb ganes de veure’l en viu.
El títol
del concert, VERSALLES I EL TECLAT, gairebé que ja ho diu tot, música dels
segles XVII i XVIII per a clavecí i que Tharaud en ha ofert en piano.
La
primera virtut d’aquest pianista ha estat la de fer-nos oblidar que aquesta
música estava escrita per a clavecí, cosa difícil ja que actualment hi ha versions
d’aquestes músiques amb l’instrument per el qual van ser pensades, però si
Alexandre Tharaud ens ho ha fet oblidar ha estat per la seva subtilitat, ductilitat
i exquisidesa que ens fan pensar que en mans d’un altre intèrpret potser no
haguessin estat tan reeixides. Els mateixos elogiosos adjectius caldria atorgar
a la tria del programa i el seus compositors, amb aquella finor que sempre transmet el
barroc.
Ah! I
molt d’agrair que portés la partitura, a servidora això li dona molta tranquil·litat,
els pianistes són persones i no tenen perquè recordar-ho tot o poden tenir un mal
dia, amb la partitura no hi ha perill que es perdin.
El
concert ha començat amb aquesta Marxa de Lully: