ELISABETH LEONSKAJA piano
Programa:
I
:
Sonata
núm. 4, en La menor, D. 537
Wandererfantasie,
op. 15 D. 760
II
Sonata
núm. 21, en Si bemoll Major, D. 960
Palau de la Música Catalana
16 d’abril de 2015
|
Si vostès
tenen la amabilitat de seguir aquest bloc ja sabran que tenim una flaca per Elisabeth Leonskaja, i ahir no ens va decebre.
Com poden comprovar
el programa va ser schubertià i Elisabeth Leonskaja va fer una lectura molt
personal d’aquest compositor, ja que va mostrar un Schubert amb vigor beethovenià,
dit com un elogi, intens que ens va fer viure i assaborir cadascun dels
moviments. Una interpretació arriscada i allunyada d’estereotips que en mans de
cap altre pianista probablement no hagués produït resultats tant satisfactoris.
I gairebé que podria acabar aquí perquè reiteraria el que ja he comentat sobre
aquesta intèrpret en ocasions anteriors.
De tota manera
si volem ser equànimes i no deixar-nos endur per l’entusiasme cal dir que a la
segona part, en el darrer moviment de la sonata 21, hi va haver una nota
desafortunada que evidentment no desmereix ni desvirtua tots els mèrits del
concert i d’Elisabeth Leonskaja; si ho comento és més aviat perquè una
servidora va marxat amb el sentiment que alguna cosa passava, per com és va precipitar
el final del concert (que no la interpretació). Va fer un bis; l’encesa abrupta
de les llums… petits detalls inhabituals. Com aquest bloc no es mou entre les
rebotigues del Palau no els en puc donar cap més explicació i en el meu
imaginari penso que potser no es trobava bé, però tinguin present que això m’ho
invento per donar una explicació, que tampoc cal, ja que Elisabeth Leonskaja va
fer el seu concert com ella sap i no està obligada a més.
La nota
frívola, que ja saben que aquest bloc és una característica que intenta
fomentar, enaltir i conrear (la
frivolitat, s’entén), doncs bé la Senyora Leonskaja ja ens té habituats a un
abillament impossible, ahir, en això, tampoc ens va decebre.
El programa de
mà el trobaran aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada