PARSIFAL
divendres, 19 d’abril de 2019
dimecres, 17 d’abril de 2019
LADY MACBETH DE MTSENSK
Música: Dimitri Xostakovitx
Llibret: Alexandre
Preis / Dimitri Xostakovitx a partir de l’obra de Nikolai Leskov qui alhora
reflexteix un fet que va succeir.
Intèrprets:
Boris Timofeevich
Ismailov :
Zinovy Borisovich
Ismailov :
Katerina Lvovna
Ismailova :
Serguei : Pavel Černoch
Aksinya : Sofija
Petrovic
Le Balourd miteux :
Sonietka : Oksana
Volkova
Un Maître d'école : Andrei
Popov
Un Pope, un gardien : Krzysztof
Baczyk
La Bagnarde : Marianne
Croux
Le Chef de la police,
le Vieux bagnard :
Un Officier : Sava Vemić
Le Régisseur : Florent
Mbia
Le Portier : Julien
Joguet
Les Contremaîtres : Hyun-Jong
Roh
Le Meunier : Jian-Hong
Zhao
Le Cocher : John
Bernard
Le Policier : Julien
Joguet
Un Invité ivre : Fernando
Velasquez
|
Cor i Orquestra de l’ôpera
de París
Director musical:
Ingo Metzmacher
Director del cor:
José Luis Basso
Director d’escena:
Krzysztof
Warlikowski
|
Servidora, quan veu aquesta òpera es demana com podia pensar Xostakovitx que podia sortir políticament indemne, que no tindria cap conseqüència. De ben segur que vostès ja saben que Stalin en finalitzar el tercer acte (en té quatre) va marxar del teatre, l’endemà,
amb pseudònim però que tothom sabia que era Ell, va fer un article desfavorable
que va ser la caiguda en desgracia del compositor.
Aquesta òpera fa notar moltes coses i Stalin, que no era un sòmines, les
va notar totes. Una d’elles: si abans de la revolució les coses no estaven bé,
després, tampoc. La igualtat de gènere no la va solventar la revolució i molt
menys l’stalinisme, ja en el primer acte, després de la violació d’Aksinya,
Katia increpa els homes: “si sabéssiu quantes dones han de mantenir les seves
famílies”.
Lady Macbeth d’Mtsensk no és un òpera per estómacs delicats i servidora
li té, així doncs sempre surto marejada de la violència que el llibret i, evidentment,
de la música del compositor. Tot i que el director Ingo Metzmacher ens fa notar
que hi ha estones d’ironia musical, i sí, hi són, però pesen més els passatges
que no ho són.
Krzysztof Warlikowski
no ens estalvia res i ens confronta a una realitat que podríem subscriure ara
mateix.
Avui, aquest comentari no espigolarà la producció, ja que el resultat final ha estat un dels
millors que un servidora ha pogut veure darrerament. M’agradat tot, la producció
l’he trobada molt idònia i les veus m’han semblat més que solvents, sobretot
Dmitry Ulyanov seguit de Asurine Stundyte, però avui tot l’elenc ha cantat molt
bé, bé... llevat de dos cantants de repartiment però que no nomenarem perquè ens
ho hem passat tant bé que no ens importa.
Director, cor i orquestra
han estat irreprobables.
Avui ha estat una bona vetllada.
El llibret aquí.
Fotografies de la
producció:
  |
 |
Video promocional:
diumenge, 14 d’abril de 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)