dimecres, 22 de maig de 2019

DIANA DAMRAU / XAVIER DE MAISTRE

DIANA DAMRAU soprano
XAVIER DE MAISTRE arpa

I Part

Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847)
·         “Auf Flügeln des Gesanges”, de Sechs Lieder, op. 34 núm. 2 “Pagenlied”, de Zwei Lieder, WoO 17 núm. 2
·         “Suleika”, de Sechs Lieder, op. 34 núm. 4
·         “Der Mond”, de Sechs Lieder, op. 86 núm. 5
Des Mädchens Klage, WoO 23

Franz Liszt (1811-1886)
·         Le rossignol, S 250/1 (arranjament per a arpa sola, sobre una melodia russa d’Aleksandr Aliàbiev [1787-1851], d’Henriette Renié [1875-1956])

Serguei Rachmàninov (1873-1943)
·         “Siren”, de Dotze cançons, op. 21 núm. 5
·         “Noch' pechal'na”, de Quinze cançons, op. 26 núm. 12
·         “Oni otvechali”, de Dotze cançons, op. 21 núm. 4“Sumerki”, de Dotze cançons, op. 21 núm. 3
·         “Zdes’ khorosho”, de Dotze cançons, op. 21 núm. 7

Aleksandr Vladimir Vlasov (1902-1986) La font de Bakhtxisarai

II Part
Reynaldo Hahn (1874-1947)
Fêtes galantes
Mai
Nocturne
L’énamourée

Henriette Renié (1875-1956)
Légende, sobre el poema Les elfes de Leconte De Lisle (per a arpa sola)

Francis Poulenc (1899-1963)
La courte paille, FP 178
1. Le sommeil
2. Quelle aventure !
3. La reine de cœur
4. Ba, Be, Bi, Bo, Bu
5. Les anges musiciens
6. Le carafon
7. Lune d’avrilLes chemins de l’amour

Palau de la Música Catalana
22 de maig de 2019



Avui, senyores i senyors que llegeixen aquest bloc (gràcies) seré breu, hem assistit a un molt bon concert, d’aquells que romandrà en la memòria d’una servidora.

Sens dubte l’arpa de Xavier de Maitre ha contribuït a que fer que aquest concert hagi estat exquisit i delicat. L’arpa i la veu de Diana Damrau s’han compenetrat amb molt bon gust.   També la tria del repertori ha estat molt encertat i Diana Damrau ha sabut donar expressivitat a totes les cançons.

Les dues peces en solitari que ha fet sonar Xavier de Maistre han estat plenes de delicadesa i ens ha deixat amb el gust d'assaborir-ne.

Els intèrprets, d’entrada i abans de començar, ja tenien una bona part del públic entregat, però quan ha acabat el recital, les mostres de reconeixement han estat expansives, força bravos, força aplaudiments fins hi tot la cantant estava sorpresa i se la notava contenta i han fet tres bisos.

En aquesta mena de recitals, els/les artistes no solen cantar a veu cent x cent i en el cas d’avui, el repertori demanava més aviat intimitat,  però quan han arribat els bisos,  Diana Damrau ha tret la veu que tots li coneixem en òpera.

Un bon recital, sens dubte.

dimarts, 21 de maig de 2019

BENJAMIN GROSVENOR

PIANO


Palau de la Música Catalana
20 de maig de 2019

Programa:

I
·        Robert Schumann (1810- 1856) Blumenstück, op. 19
·        Kreisleriana, op. 16
1. Ausserst bewegt
2. Sehr innig und nicht zu rasch
3. Sehr aufgeregt
4. Sehr langsam
5. Sehr lebhaft
6. Sehr langsam
7. Sehr rasch
8. Schnell und spielend

II
Leoš Janáček (1854-1928)
·        Sonata 1.X.1905
1. Predtucha (Pressentiment)
2. Smrt (Mort)

Serguei Prokófiev (1891-1953)
·        Visions fugitives (selecció)
I Lentamente
II AndanteIII AllegrettoXV
III Con una dolce lentezza
VI Con eleganza
VII Pittoresco (Arpa)
X Ridicolosamente
XI Con vivacità
XII Assai moderato
IX Allegretto tranquillo
XIV Feroce
XVI Dolente

·        Vincenzo Bellini (1801-1835) – Franz Liszt (1811-1886)
o   Réminiscences de ‘Norma’



A totes aquelles persones que estan llegint aquest comentari (gràcies) els haig de dir que ja no sé que pensar de la meva oïda, perquè entre ella i el públic en general hi ha serioses discrepàncies.

Benjamin Grosvenor (26 anys) i que els 11 anys ja va guanyar el seu primer premi important, és un pianista com n’hi ha d’altres, com ho són la nova fornada de pianistes: cap personalitat, molta pirotècnia i malabarismes digitals (de dits), però cap subtilesa, cap matís, d’aquí-aquí s’abraonen amb el piano, el piquen tant fort que servidora pensa que un dia els saltarà una tecla i els deixarà bornis i d’aquí-aquí fan un pianíssim, tot això com una muntanya russa. Afegint que sense comprendre gaire allò que estan tocant. Toquen igual Schumann que Prokofiev.

I creguin-me, no em fa cap alegria ser destroyer. Què més m’agradaria a mi que venir aquí exultant i comentar que ha estat un bon concert (crec que la meva butxaca ho estaria més, de contenta), però no és així. No descarto tenir la oïda atrofiada d’haver escoltat tants pianistes (vius i morts) ni tampoc d’haver esdevingut una vella xaruga i rondinaire, però, honestament, descarto aquestes dues possibilitats, de mil a mil, ens arriba un pianista que ens deixa un bon record. En concets com el d’avui, recordo un pianista que va portar Maria Joao Pires (em penso que era alumne seu), que el va deixar sol i va ser una festa i va millorar la mestra. Em penso que no li ha dut més.

Bé... la temporada vinent, en el cicle de piano, ens venen, sobre el paper, bons pianistes. Ho anirem comentant.

Passin un bon dia.