òpera
Música: NICO MUHLY
Llibret: NICHOLAS WRIGHT
Intèrprets:
Marnie Isabel
Leonard
Mark Rutland Christopher
Maltman
Mare Marnie Danyce Graves
Mare Mark Janis Kelly
Terry Rutland Iestyn Davies
Ms. Strutt Anthony Dean Griffey
Little Boy Gabriel
Gurevich
Lucy Jane
Bunnell
Malcolm Fleet Will Liverman
Dawn Stacey
Tappan
Ms. Fedder Marie Te
Hapuku
Ombres Marnie Deanna Breiwick
Dísella Lárusdóttir
Rebecca Ringle Kamarei
Peabody Southwell
Derek Ian
Koziara
Dr. Roman James Courtney
Director d’escena: Michael Mayer
Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova Yok
Director musical: Robert Spanno
10 de novembre de 2018
|
|
Nico Nuhly
|
El passat dissabte dia 10 vam acostar-nos novament als cinemes Comèdia
de Barcelona per veure en directe des el Metropolitan de Nova York aquesta
òpera del s.XXI i hem d’estar contents que encara hi hagi noves generacions de
compositors que facin òperes.
Marnie, com ja poden intuir, es fruit de la pel·lícula del mateix nom
d’Alfred Hitchcock qui alhora en va fer l’adaptació a partir de la novel.la de Winston
Graham.
L’òpera Marnie es va estrenar fa un any a l’English National Opera
però ha estat ara, en l’estrena a Nova York, en el Metropolitan, on ha pres més notorietat.
Nico Muhly (n. 1981), compositor, en aquesta òpera segueix l’estela de
compositors precedents, és a dir, després d’aquesta òpera gairebé que podríem
parlar d’una continuïtat d’un estil propi d’aquell país, que sense allunyar-se
gaire emprèn un camí diferent a la tradició Europea.
No vull anar avançant aquest comentari sense dir-los que l’òpera m’ha
agradat força, que no se m’ha fet gens avorrida i que la valoració final és
força bona.
Dit això, ja entrarem directament en la producció. El director d’escena
conscient que tothom té en el seu imaginari l’estètica de Marnie no defuig d’aquest
imaginari i el potencia. L’escenografia podríem dir que és “practicable”. Uns
panell verticals que poden anar de dreta a esquerra i a l’inrevés ajuden a configurar els espais, alhora que també es reflecteixen fotografies de Marnie en
les seves diverses caracteritzacions quan canvia d’identitat. El material d’utillatge
(taules, cadires...) l’incorporen o el treuen d’escena un elenc d’actors/ballarins
que no fan ni una cosa ni l’altre però que ho sembla mitjançant una coreografia
de moviment escènic força encertat. Un altre encert és la creació de quatre
ombres de la mateixa Marnie que l’acompanyen gairebé tota la funció.
Cal fer remarca del vestuari, sobretot del de Marnie i les seves
ombres.
Com sempre, el Cor del Metropolitan ho va fer bé i la Direcció musical
de Robert Spanno i l’orquestra van estar força bé.
Les veus. Aquesta òpera aplega molts cantants però de poca
intervenció.
·
Isabel Leonard és una cantant que sol agradar-me
sempre, no és la millor mezzo del món però és una mezzo molt acceptable, l’acompanya
una presència escènica molt agraïda, actua, la seva veu és molt bonica i té
molt gust frasejant i domina molt bé el fiato.
·
Christopher Maltman, que en mou bé en la zona
mitja però té poca projecció. Mai que l’he vist ha aconseguit despertar el meu interès.
·
Danice Graves sens dubte va ser una de les
millor veus d’aquesta representació, la seva primera intervenció va ser una
mica freda, però les posteriors van ser molt satisfactòries.
·
Anthony
Dean Griffey té una veu lletja i insuficient.
·
Desconnec de qui va ser la idea de posar un
contratenor en aquesta òpera, però aquesta veu (no el cantant) més aviat
sobrava. Quan el cantant com a contratenor passable, però res excepcional, si
més no, en aquesta producció.
·
Jenis Kelly, més convincent com actriu que com a
cantant.
·
Voldríem destacar a Will Liverman, baríton que
només va obrir la boca ja ens va impressionar, llàstima que les seves
intervencions siguin tan curtes.
·
La resta de cantants van intervenir en més o
menys fortuna.
La sinopsi argumental aquí:
Fotografies de la producció
Videos promocionals
