|
Música: Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Caterina Mazzolà
Intèrprets:
Tito Vespasiano Paolo Fanale
Vitelia Myrto Papatanasiu
Servilia Anne. Catherine Gillet
Sesto Stéphane
d’Oustrac
Annio Lidia
Vinyes-Curtis
Publio Matthieu
Lécroat
Lentulo David Greeves
Cor i Orquestra del Gran Teatro del
Liceu
Director musical: Philipped Auguin
Director del Cor: Conxita Garcia
Director d’escena: David McVicar
Repositora: Marie Lambert-Le Bihan
|
Gran Teatre del Liceu
22 de febrer de 2020
|
En un bloc obertament declarat mozartià com a primera opció no podria
faltar a aquesta representació programada pel Liceu de Barcelona.
La Clemenza di Tito ens mostra un emperador, magnànim i estimat pel
poble de Roma que descobreix que un dels seus fidels (Sesto) l’ha traït i l’ha
volgut matar, tot, a instàncies de Vitèlia que considera que està legitimada per
ostentar el poder. Amb la primera enrabiada vol condemnar Sesto però desprès i un cop Vitèlia
ha confessat la seva ascendència sobre Sesto, Tito el perdona. En l’entrellat hi
ha un embolic d’històries amoroses les quals, sortosament, el llibret no
eternitza i es descabdellen ben aviat.
Aquesta és la darrera òpera de Mozart i diria que unes de les més
madures del compositor, deixa les juguesques musicals (altrament molt
reconfortants), i ens ofereix una música més reflexiva, amb moments, com sol
ser habitual, molt exquisits i unes àries molt elegants.
La producció, del director d’escena David McVicar, és de l’any 2011 i
estrenada al Festival d’Aix-en-Provence, és una producció que deixa indiferent,
és funcional i força anodina, no molesta, i té la virtut que trigarà un anys a
semblar antiga, ja que està desproveïda de vitalitat. Molt bé el moviment
escènic, sobretot pel que fa a la guàrdia pretoniana.
 |
 |
La direcció d’orquestra acceptable i els musics tampoc van estar com
per llençar coets, en canvi el cor continua estan en molt bon nivell i tot fa
preludiar que anirà a més.
Abans de comentar directament les veus, primer cal fer una
consideració, que ja en anteriors ocasions he assenyalat: per aquesta mena d’òperes
el Liceu és un lloc inadequat per massa gran, ja que les veus que demanen
aquestes òperes sempre semblen curtes. I cal dir que les veus d’ahir eren
adequades al repertori i a l’òpera però per a unes dimensions una més reduïdes.
Em va agradar molt Lydia-Vinyes-Curtis (Annio), també em va agradar molt Stéphanie d’Oustrac (Sesto), ambdues
mezzosopranos. Anne-Catherine Gillet (Servilia) va fer el duet amb Annio molt
bonic i molt expressiiu. No em va agradar tant, tot i que es va endur bons
aplaudiments, Myrto Papatanasiu i pel que fa al paper protagonista de Tito,
Paolo Fanale, si ve de veu va ser acceptable, li va faltar convenciment. Pel
que fa al Publio de Matthieu Lécroat va ser força correcte.
El llibret aquí.
Fotografies de la producció
   |
    |
Video promocial:
I aquí els deixo el duet bellíssim d’Annio i Servilia, una d’aquelles
meravelles mozartianes:
mmmmmmmm
