dimecres, 29 de febrer del 2012

ROSSINI .........





.... com els macarrons.












diumenge, 26 de febrer del 2012

LOTHAR ZAGROSEK


CONCERT DE L’OBC
Diumenge 26 de febrer de 2012

Obres:
PARRA: Karst-Chroma II (2007)

PARRA: InFALL-Chroma III. Obra encàrrec OBC

MAHLER: Simfonia núm. 5

 






Director: LOTHAR ZAGROSEK


Començarem per Mahler. No puc dir que sigui la millor cinquena que jo hagi escoltat mai, imagino que hores d’ara tothom té la “seva” cinquena, no obstant ha estat una bona direcció per part del mestre Zagrosek que ens ha fet passar una bona estona i els músic han sabut respondre a les directrius del Director.

Com de la cinquena i de Mahler hi ha força informació i força videos a la xarxa passaré a les dues peces d’Hèctor Parra, compositor català que actualment resideix a París.

De la primera, Karst-Chroma II, comentar que és una peça molt cromàtica amb una riquesa de sonoritats molt interessant, i ha estat un gran encert que entre aquesta primera execució i la segona, el mateix autor, i suggerit per l’Auditori, sortís a l’escenari i ens expliques la gestació de l’obra. Obra de caire tel·lúric, ens parla d’allò que succeix a redós de l’ull humà, del procés calcari de l’aigua amb la terra del qual s’esdevenen unes formes (entre elles les estalactites i les estalagmites) que tots acabem admirant; i si l’obra ja ens havia agradat, després encara ha estat més comprensible. De fet Karst significa aquest procés.

La segona, de caire totalment diferent, ens situa enmig de l’univers – metàl·lic i desapassionat - fins a conduir-nos a l’eclosió del sol i amb el sol, la vida. Peça també molt cromàtica i exuberant en el seu tram final.

Ambdues peces amb estat dirigides per Lothar Zagrosek amb molta nitidesa, amb perfecta comprensió de la partitura.

En definitiva un bon concert.

Avui els deixo una altra mena de tastets, si han arribar fins (gràcies), ja saben perquè.



ERNANI


ERNANI
Música: Giuseppe Verdi
Llibret: Francesco Maria Piave

Elvira Angela Meade
Ernani Marcello Giordani
Don Carlo Dmitri Hvorostovsky
De Silva Ferruccio Furlanetto
Giovanna Mary Ann McCormick
Iago Jeremy Galyon
Don Riccardo Adam Laurence Herskowitz


Nova producció des el Metropolitan de Nova York en el cinemes Icària de Barcelona.

Avui acabarem aviat, no hi ha gaire cosa a comentar.

Quan l’òpera pròpiament, quins entenen diuen que no és de les més reeixides de Verdi, no serà aquest bloc qui ho discuteixi, però que és Verdi en tota la seva empremta, segur. I potser no serà de les de més volada, però té alguns passatges que estant molt aconseguits. El llibret l’he trobat molt ben estructurat.

Els cantants. El millor, sens dubte per aquest bloc, ha estat Ferruccio Furlaneto, en unes condicions vocals que no li detectava des de feia temps, el seguien a poca distància Àngela Meade i Dimitri Hvostoskovski, d’aquest cantant poca cosa més es pot afegir que ja no s’hagi dit, no obstant no crec que aquesta hagi estat la seva millor nit, però ho ha fet força bé. Dels comprimaris, Mary Ann McCormick i Jeremy Galyon han estat correctes, Adam Laurence Herskowitz potser no tant. I de Marcello Giordani no em demanin que faci cap comentari.

Comento Àngela Meade a part, per què és una bona cantant i si continua aprenent pot arribar a fer-ho molt bé, tot i que ha de vigilar un cert tremolor que no afavoreix gens la seva feina. En la primera pausa, el Metropolitan ha passat unes filmacions de les audicions que aquesta cantant ha fet en aquest teatre, i en una final hem pogut veure i sentir una Casta Diva d’envergadura, esperem poder gaudir-la sovint.

La producció sense riscos, poc significativa i oblidable, el mateix criteri per al vestuari dels/les cantants, no així el vestuari del cor, un batibull entre bandolers de la Sierra i figurins del renaixement, la veritat, veure el que el angloamericans consideren que és un bandoler resulta divertit, de debò.

El cor ha cantat força bé, l’orquestra dirigida per Marco Armilato ho ha fet molt bé.

Quan a l’argument, ja poden imaginar que és un dramón de categoria, cliquin aquí.

I si desitgen veure videos de la producció que comentem, aquí.

A la segona pausa, el Director del Metropolitan, Peter Gelb, ens ha fet la presentació de la temporada vinent, i si tot va bé, avançada la temporada, podrem veure a Piotr Beczala en Rigoletto, cantant que gaudeix de molta consideració en aquest bloc.

dissabte, 25 de febrer del 2012

QUARTET QUIROGA (i invitats)


Quartet Quiroga:
Aitor Hevia
Cibran Sierra
Josep Puchades
HJelena Poggio

Invitats:
Jonathan Brown , viola (membre del Quartet Casals)
Erica Wise , violonchelo (membre del Trio Sherezade)

Palau de la Música Catalana
22 de febrer de 2012

Obres:
Mozart, Quintet per a cordes en re major, KV 593
R. Strauss, Sextet per a cordes de l'òpera Capriccio
Brahms, Sextet en sol major, op. 36


Han passat solament tres dies des que es va celebrar aquest concert al Palau de la Música Catalana i ja sembla que aquesta entrada vagi en retard o fins i tot que ja no tingui raó de ser, però bé..... ja saben que aquest bloc no té cap voluntat de viure en estat d’ansietat, així doncs consigno aquest concert quan tinc un momentet per fer-ho.

És el primer concert del cicle Da Camera, cicle que s’esdevé de (l’encertada) unió del cicle de cambra de Ibercamera i del cicle de cambra del Palau de la Música, i que tots els que estàvem abonats a ambdós cicles agraïm, sobretot per l’exemple que donen i de ben segur que totes dues entitats hi sortiran guanyant.

S’inicia el cicle amb el Quartet Quiroga, amb els invitats assenyalats més amunt, per tal de poder arrodonir la formació de sextet. Pel que fa al Quartet pròpiament no havia tingut oportunitat de sentir-los en viu. 

Formalment no puc posar ni un però..... van tocar pulcrament, els instruments podien sentir-se nítidament sense que cap d’ells sobresortís més que un altre, i el nucli dels quatre músics es mostra conjuntat, i de ben segur que no se’ls va escapar cap nota, però tot i així em va semblar un concert pla.

I vostès diran dona, però tots tres compositors tenen la seva pròpia personalitat, i tant!!, el sextet de Mozart en el seu primer moviment ja presenta un enfilat de dissonàncies de difícil execució, honestament, no puc dir que els Quiroga fossin els dissonants, però alhora, també és molt líric, el mateix podria dir del sextet d’Strauss, i aquest bloc va trobar que les dues peces van ser interpretatsdes més que amb lirisme amb morositat, s’entén que no és que hagin d’anar tocant com una locomotora (la Negra si és possilbe), senzillament es trobar-hi el temps apropiat, el qual evidentment no és el mateix per a tots els oients.  La segona part amb el sextet de Brahms, millor que la primera, però sense que em marxes aquell sentiment d'atonia.

I és que veuran, aquest bloc després d’anys de concerts, pensa que encara que els intèrprets és moguin, facin salts o donin mostres d’exuberància gestual, no es símptoma ni de comprensió de l’obra que executen, ni d’emoció ni de passió, de vegades un d’aquests gests pot ser solament un gest d’hàbit.

No fa gaire en el concert de René Pape, un amic em va comentar “no es despentina”, i què? Si quan canta hi posa intenció i sentiment en cada paraula que diu.

En aquests moments, a l’únic que li queda bé la incontinència gestual és a Rolando Villazón, perquè si no la pogués exterioritzar de ben segur que moriria de tristesa (aclariment: apreciació personal, aquest bloc no coneix ni ha vist mai a curta distància a R. V.).

Ja per acabar, dir que em va agradar molt la cel·lista Helena Poggio i que els Quiroga (i invitats) van oferir un bis del qual solament els puc dir que semblava Boccherini, quan ja sortia vaig coincidir, costat per costat, amb un director d’orquestra en actiu, de qui no diré el nom perquè no voldria que de la meva indiscreció se’n fes un ús inadequat, i empesant-me la vergonya li ho vaig preguntar, i em va confessar que també li semblava Boccherini però que no ho podia afirmar “hauria de saber-ho, però....”

El tastet:


Brahms-Sextet for Strings No. 1 in B flat Major Op. 18 (Complete) 

Isaac Stern, Alexander Schneider: violin-Milton Katims, Milton Thomas: viola-Pablo Casals, Madeline Foley: cello-Prades-1952- 




diumenge, 19 de febrer del 2012

UN ANY I BREUS (O NO) ACLARIMENTS

Varvara  Stepanova: ELS JUGADORS DE BILLAR



Torno  a tenir ordinador, ha ressuscitat. Aquesta petita contrarietat ha coincidit amb l’aniversari d’aquest bloc, 1 any, i potser és el moment de fer petits aclariments, si més no, per aquelles persones, com poden veure poques, que solen llegir aquestes  entrades.

Primerament a totes elles gràcies i el rus (o rusa) que ens visita, spasiva.

Probablement 2372 visites en un any a molts de vostès els poc semblar poca cosa, inclús hi ha blocs que aquesta xifra l’aconsegueixen en un hora, però a mi personalment em sembla notable, considerant que hi ha persones del meu entorn que ni saben que tinc un bloc i que algunes d’elles en tenen un on hi podria estar inclosa, però solament ho dic si m’ho pregunten i tot així, sovint, no en faig divulgació.

Amb molt d’encert vostès poden adduir que un bloc es fa per ser llegit, i aquest no és una excepció, però la meva voluntat és que el bloc vagi fent, i vagi creixent per ell mateix.

Solament els volia fer petits aclariments :

·        La dèria de no fer entrades llargues, s’esdevé, d’allò que ens va dir, en un curset, un creador de pàgines web “tot el que no estigui a l‘abast d’una primera mirada és treball perdut, les pàgines web i el blocs demanen immediatesa, el lector que ha d’estar amunt i avall amb el ratolí, no acaba de mirar mai tot el contingut”, potser és una mica exagerat, però per mi mateixa he comprovat que és així.

·        Un altre motiu per fer entrades curtes (llevat d’aquesta que em penso m’estic excedint), és que per mantenir l’atenció del lector, sigui de bloc, de llibre, de diari..... s’ha de saber escriure i si és vol ser precís, cal saber adjectivar i aquest bloc no n’està segur de saber-ho fer.

·        Tampoc és voluntat d’elsgustosreunits.cat fer exhibicions d’erudició, aquest bloc és més conscient de les coses que desconeix que de les que coneix.

·        I l'altra dèria d’adreçar-los a xarxa a cercar més informació sobre allò que els proposo,  s’esdevé de quan es va fer la presentació del diari Ara, en Toni Soler va dir: “que sovint quan al matí el diari surt al carrer, el públic ja coneix la notícia perquè la xarxa ja l’havia difós”, fent una translació, jo apuntaria que posar en el bloc quatre pinzellades sobre un tema, quan vostès ho poden trobar molt més documentat, detallat i a més a més fer comparatius, és una reiteració. Allò que em sembla important, i desconec si ho aconsegueixo, és crear-los un interès.

També he aprofitat l’aturada informàtica per fer petits canvis. Gràcies per ser-hi.

I com avui tinc l'esperit moscovita (és un dir) els deixo aquest video, que ja havia tret el cap per aquí, però mirin...  la traça que té Alexei Tikhomirov amb la capa em fascina, febleses que té una.





dimecres, 15 de febrer del 2012

LLIBRES EN ACCIÓ

Tinc l'ordinador difunt, i n'he trobat un per una estoneta, axií doncs els deixo aquest curt tant bonic, i fins una altre estona, espero que amb ordinador propi



dimarts, 7 de febrer del 2012

CHARLES DICKENS........

........ fa 200 anys com ens ho recordaaquest doodle:











 















dilluns, 6 de febrer del 2012

RENÉ PAPE 2


Sempre dic que aquest bloc el llegeixen 4 i tres són família, i sino família s'hi acosta. Un amic, que també va assistir al recital d'ahir del René Pape m'ha trucat per desfer una errada meva i que vaig consignar en l'entrada d'ahir.

El lieder de propina de Richard Strauss és Zueignung (Dedicatòria) i no Abendrot com jo havia consignat, de pas he trucat al teatre per veure si en sabien dir el títol de la bonica cançó de bressol de Schumann (posats ha esmenar que ja fer-m'ho bé), però és això: cançó de bressol.

I aquí queda, en properes ocasions ja faran bé de no creure tot el que dic, i no serà que ambdues:  Zueignung  i Abendrot no les hauré escoltat de vegades!!! però bé.....

diumenge, 5 de febrer del 2012

RENÉ PAPE


 PROGRAMA
I
Franz Schubert (1797-1848)
«Aufenthalt», núm. 5, de Schwanengesang, D 957 (Text: Rellstab)
«Ständchen», núm. 4, de Schwanengesang, D 957 (Text: Rellstab)
«Der Atlas», núm. 8, de Schwanengesang, D 957 (Text: Heine)
Hugo Wolf (1860-1903)
Drei Lieder nach Gedichten von Michelangelo
1. «Wohl denk ich oft an mein vergangnes Leben»
2. «Alles endet, was entstehet»
3. «Fühlt meine Seele das ersehnte Licht»
(traducció a l’alemany de W. R. Tornow)
Franz Schubert
Der Einsame, op. 41, D 800 (Text: Lappe)
Im Abendrot, D 799 (Text: Lappe)
«An die Musik», op. 88, núm. 4, de Vier Lieder, D 547 (Text: Schober)
«Lachen und Weinen», op. 59, núm. 4, de Vier Lieder, D 777 (Text: Rückert)
«Heidenröslein», op. 12, núm. 3, de Drei Lieder, D 257 (Text: Goethe)
«Der Musensohn», op. 92, núm. 1, de Drei Lieder, D 764 (Text: Goethe)
«Lied eines Schiffers an die Dioskuren», op. 65, núm. 1, de Drei Lieder, D 360 (Text: Mayrhofer)
Prometheus, D 674 (Text: Goethe)
II
Robert Schumann (1810-1856)
Dichterliebe, op. 48 (Textos: Heine)
1. «Im wunderschönen Monat Mai»
2. «Aus meinen Tränen spriessen»
3. «Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne»
4. «Wenn ich in deine Augen seh’»
5. «Ich will meine Seele tauchen»
6. «Im Rhein, im schönen Sommer»
7. «Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht»
8. «Und wüssten’s die Blumen, die kleinen»
9. «Das ist ein Flöten und Geigen»
10. «Hör’ ich das Liedchen klingen»
11. «Ein Jüngling liebt ein Mädchen»
12. «Am leuchtenden Sommermorgen»
13. «Ich hab’ im Traum geweinet»
14. «Allnächtlich im Traume seh’ ich dich»
15. «Aus alten Märchen winkt es»
16. «Die alten, bösen Lieder»   

No fa pas gaire vaig fer una entrada en aquest bloc, desprès d’haver vist l’òpera Faust en el cinema, que em semblava que aquest cantant tenia la veu fatigada, bé..... aquella apreciació avui s’esvenit totalment.

René Pape ha ofert un gran recital, amb bones facultats vocals, i ha cantat cada lied amb la intenció i el sentiment adequats, que és el que demana aquest gènere, fins i tot m’ha fet oblidar que no cantava òpera, com potser caldria en un teatre com el Liceu, però ho ha fet tant bé i les cançons eren tant boniques que no puc tenir cap mena de però.....

Per acabar ha fet dues propines: Abendrot de Richard Struss i una cançó gairebé desconeguda de Schumann (segons ell mateix ha comentat) i de la qual lamento no poder-los ni donar el títol ja que no l’he sabut interpretar, però n’estic segura que si llegeixen els diaris o algun bloc que comenti aquest recital els en sabran donar el nom. Ambdues peces les ha cantades amb la mateixa tònica de tota la vetllada, bé. Prèviament als bisos ja ens havia advertit que “li agradaria acabar”.

L’acompanyant al piano Camilo Radicke, m’ha agradat molt, ha tocat amb sentiment fent un acompanyament molt idoni.

Una bona tarda.

Avui no els poso cap tastet, ja que tot el que he trobat de René Pape és òpera i el lied demana mezza voce.

dissabte, 4 de febrer del 2012

LA CURACIÓN POR EL ESPÍRITU


LA CURACIÓN POR EL ESPÍRITU
(Mesmer, Mary Baker-Eddy, Freud)
Stefan Zweig
Traducció: Joan Fotcuberta
Acantilado
Barcelona 2006


Aquest és un llibre ben curiós, el vaig començar a llegir per l’autor, per l’editorial i perquè un dels personatges era Freud, em va semblar que aquests tres elements ja justificaven la seva lectura, ja que, honestament, el títol em resulta molt poc atractiu.

Allò que tenen en comú els tres objectes d’estudi és la curació de malalties mitjançant mètodes psíquics, Mesmer* qui va desenvolupar una tècnica a través dels imans que el van conduir al tractament psíquic per allò que ell va anomenar el magnetisme animal; Mary Baker-Eddy ho va fer a través de la fe i Freud que va ser qui primer va intuir i després va desenvolupar el psicoanàlisi. Admeto que del primer n’havia sentit a parlar ben poc, de la segona, gens i el tercer ja ha tret el cap per aquest bloc en alguna entrada anterior.

Pel que fa Mesmer podrien dir que va tenir una intuïció molt embrionària del que anys més tard va poder arribar a fer Freud, malhauradament tenia la intuïció però va emprendre una via errònia que no va abandonar mai, convençut com n’estava que les persones podien guarir només amb la voluntat de fer-ho o pel magnetisme d’algú  altre.

Diferent és el cas de Mary Baker-Eddy, la qual, hores d’ara, seria ella mateixa l’objecte a guarir enlloc de ser la guaridora, una personalitat que no ens cau gens simpàtica: dominant, manipuladora, cobdiciosa, però a qui cal atribuir-li el mèrit d’haver crear un imperi (la Christian Science), que tenia com a fonament que solament una fe absoluta  podia curar sense la intervenció de cap metge, però amb els anys els seus acòlits a qui van acabar adorant va ser la pròpia Mery Baker-Eddy, els quals feien les pertinents contribucions econòmiques.

I de Freud, el seu mètode i el psicoanàlisi no cal que els digui gaire cosa, que ha estat, de tots tres, qui ha fet una molt més eficaç contribució.

Zweig va escriure aquest llibre l’any 1931, però ningú ho diria, ja que sembla ben bé escrit avui mateix, un vocabulari entenedor, ben documentat i proba en tot moment de ser equànime, sense jutjar cap dels tres personatges dels qual parla.

Molt bé la traducció de Joan Fontcuberta.



*Curiositat: Mozart de petit va conèixer Mesmer i Despina el cita en el segon acte de Così fan Tutte quan es disfressa de metge:

DESPINA
Questo é quel pezzo di calamita:
pietra mesmerica,
ch'ebbe Porigine nell'Alemagna
che poi si celebre
là in Francia fu.

dijous, 2 de febrer del 2012

LICEU BARCELONA

Com a voluntària del Liceu, m'han fet arribar aquest comunicat que demà també podran llegir a la premsa.

Comunicat de premsa


Mesures adoptades per a l’ajustament pressupostari


El Gran Teatre del Liceu té per missió difondre el patrimoni operístic internacional sota els principis d’excel·lència, qualitat i servei públic.

La situació econòmica actual, i amb voluntat de garantir els principis inspiradors, aconsellen adoptar mesures amb la finalitat de:

  • Adaptar-se a la conjuntura actual
  • Garantir la màxima qualitat
  • Consolidar un projecte operístic sostenible al servei del país i de la cultura.

Els pressupostos de les administracions que s’estan tramitant en aquests moments preveuen per a la temporada 2011-2012 del Gran Teatre del Liceu, diverses reduccions que es venen a sumar a les reduccions d’anys anteriors.
Per tal de garantir la programació de qualitat que li és pròpia, la direcció del Liceu ha decidit optar per prendre una sèrie de mesures per compensar el dèficit de 3,7M.€, que es produiria per la disminució de les subvencions de les institucions públiques, del mecenatge i dels ingressos propis.
Les mesures són:
1.            Suspendre l’activitat artística dels títols amb un menor percentatge d’ocupació. Aquesta suspensió afectaria les obres següents:
Òperes (Una tragèdia florentina/El nan; El Giravolt de maig; Pelléas et Mélisande)
Ballet (Les Ballets de Monte-Carlo)
Concert (L’altre Pelléas)
Petit Liceu (El Superbarber de Sevilla)
Recital (Nina Stemme)
2.         Negociar amb els representants del personal, la presentació d’un expedient de regulació d’ocupació temporal d’aproximadament 2 mesos en els períodes de suspensió de l’activitat artística.
3.         Suspendre les activitats audiovisuals subjectes al cobrament de drets d’imatge en la seva comercialització.
4.         Reduir les despeses de serveis prestats per proveïdors externs així com les despeses generals mitjançant la renegociació de contractes en els períodes afectats.
Informació addicional
•          Durant el període de suspensió de l’activitat no es farà cap acte per promotors externs  (lloguer de sales).
•          El Liceu posarà en marxa un servei de devolucions o canvis pels abonats i pel públic que ha adquirit entrades per a les obres cancel•lades .
•          La suspensió de l’activitat artística no afectarà les visites al Liceu a excepció de la visita a l’escenari.
•          Tota la resta de la programació de la temporada 2011-12 es manté sense cap modificació:
La Bohème, La flauta màgica, Adriana Lecouvreur, Aïda, Festival Bayreuth al Liceu (L’holandes errant, Lohengrin, Tristan und Isolde) i Ballet Grupo Corpo.
Petit Liceu: Allegro Vivace, Guillem Tell, Els músics de Bremen, La petita Flauta Màgica, L’orquestra dels animals i El gato con botas.
Temporada 2012-2013
Per a les properes temporades mantindrem la qualitat de l’oferta i la posició del Teatre com a referent internacional adoptant una sèrie de mesures que aportaran una major flexibilitat i productivitat dels recursos.
•          Mantenir la línea artística pel que fa als títols del repertori tal i com s’ha fet fins ara i també l’atenció a la nova creació i la recuperació de patrimoni.
•          S’adequarà l’oferta de funcions a la demanda prevista, reduint el núm. de funcions entre 80 i 100 en lloc de les 100 -120 que hem ofert en els darrers temporades.
•          No hi haurà alternances de títols en un mateix període, per tal de reduir els costos de muntatge i desmuntatge de les escenografies.
•          Els abonaments de temporada inclouran principalment títols d’òpera i oferiran més flexibilitat per fer canvis, i s’utilitzaran les noves tecnologies per tal de permetre la màxima facilitat d’accés i adaptació de la comunicació a l’espectador.
Aquestes mesures responen a la responsabilitat de no caure en dèficit i també a la necessitat d’evolució i de canvis estructurals primordials per enfortir el Liceu i mantenir-lo en el primer nivell internacional.

Servei de Premsa
Gran Teatre del Liceu




Poseriorment, Amics del Liceu també ens ha fet arribar el mateix comunicat.


Mals temps per la lírica.