JOSEPH ROTH - JOB

JOB Joseph Roth Trasucció: Berta Vias Mahou Acantilado Barcelona 2008 218 pàgines

RYSZARD KAPUSCINSKI

RYSZARD KAPÙSCINSKI L’ocàs de l’imperi Exposició fotogràfica Pala de la Virreina – Barcelona Del 23 de setembre al 23 de novembre ‘14

El primer cop que aquest bloc va sentir parlar de Ryszard Kapuscinski va ser arran de la seva mort, l’any 2007 quan, com sol passar, tot eren elogis, elogis que a causa del meu desconeixement no tinc perquè dubtar que fossin adequats.

Posteriorment i/o potser perquè ja el nom no m’era totalment desconegut he observat que és un periodista on s’hi emmirallen d’altres col·legues seus, i de vegades en alguns articles i en algunes revistes dedicades als llibres i a la literatura se’l nomena com un referent, ja que també era assagista.

Kapuscinski (1932 – 2007) va nàixer a la vil·la de Pinsk, localitat que llavors era Polonesa i ara pertany a Bielorrússia (cal veure amb quina alegria és reparteixen ciutats i països).

Les 36 fotografies de la mostra que es presenta a la Virreina, i que l’autor va ficar dins un calaix sense intenció de mostrar-les, corresponen al període de la Perestroika i la fi (provisional) de l’imperi soviètic.

Són fotografies testimonials però el que cal destacar és com Kapuscinski sap copsar la mirada dels fotografiats en el moment precís, sense que puguin enganyar la càmera.

Si surten a fer un tomb i passen per les Rambles facin cap a l’exposició, és de franc i no els demorarà més de 20’, és un bon complement a un passeig.

 

CALÍOPE A L'AGORA

Benvolguts i benvolgudes visitant@s d'aquest bloc, avui encetem nova pàgina, que podem trobar a la dreta, anomenada CALÍOPE A L'ÀGORA, home.... (i dona), entenc que és un nom que potser costarà habituar-se, però té un justificant:

Calíope és la deessa, entre d'altres, de la declamació

i

a l'àgora perquè és la meitat del nom del grup de narració oral del qual en formo part (TOTS A L'AGORA) i del qual en trobaran una pestanya, segons miren, a l'esquerra.

En aquesta pàgina, servidora anirà penjant narracions per adults, no, per adults no vol únicament eròtic (que també), que vostès sempre decanten cap el mateix lloc, no, per adults vol dir que no seran narracions per canalla.

I bé..... si cliquen la pàgina trobaran el primer enregistrament, aquest cop un conte.

HEFORSHE

ARNAU VILARDEBÓ

ESE SÍSIFO Arnau Vilardebó La Casa de los Cuentos c/Ramón i Cajal, 35 Barcelona

Durant les festes de la Mercè, Arnau Vilardebó presentarà el seu nou espectacle a La Casa de los Cuentos, ESE SÍSIFO.

A totes aquelles persones que hagin vist els seus darrers espectacles dedicats a la mitologia no els puc afegir res de nou, però qui encara no hagi vist mai Arnau Vilardebó aquest és un bon espectacle per acostar-s’hi.

Allò que fa Arnau Vilardebó és una mica inclassificable, jo ho anomeria teatre de cambra (espectacle de petit format, de molta proximitat amb l’espectador que li permet interactuar) alhora que ell i nosaltres ens ho passem molt bé, a més a més, Arnau Vilardebó té una facultat envejable, solventa els riscos que aquesta mena d’espectacles poden tenir amb la naturalitat de qui està entre amics i no entre un públic allunyat, sinó que entre actor i públic s’estableix un bon caliu.

Ara bé jo els he dit teatre de cambra, però també en podríem dir narrador d’històries doncs en ESE SÍSIFO, al voltant del mite se’ns mostren aquelles històries mitològiques col·laterals,  fins a unes reflexions finals que no els desvetllaré, ja que seria bo que veiessin aquest espectacle, és una petita i agradosa sorpresa.

Poden trobar les entrades a La Casa de los Cuentos o trucant al 616510077, també per atrapalo.com.

Els recordo que de moment solament el veurem en el decurs de les festes de la Mercè.

ESCÒCIA (no tot és tant net, sembla)

presumpte frau

NÚRIA AMAT (més.....)

Fa poc parlavem en aquest bloc d'aquesta escriptora, avui llegeixo això, publicat El Nuvol

Nuria Amat davant del rei de Suècia

Bernat Puigtobella. Barcelona.

/ 15.09.2014

Fa pocs dies Nuria Amat publicava a El País un article que començava dient: “Qué hace una escritora como yo en un país como este?” En aquest article, escrit com una carta adreçada a George Orwell, Amat reivindicava la naturalitat de ser una escriptora catalana que escriu en castellà i denunciava el buit que l’establishment català fa als autors com ella que no combreguen amb l’independentisme.

L'escriptora Núria Amat

Avui hem llegit al web de la Göteborg Book Fair que Nuria Amat forma part de la delegació d’escriptors catalans que envia l’Institut Ramon Llull a la Bökmassan, que se celebrarà a la ciutat sueca el 25 al 28 de setembre. De fet en la presentació de la delegació catalana, el nom d’Amat encapçala la llista d’autors catalans: “The notable writers to visit the Book Fair include Núria Amat, Albert Sánchez Piñol and Jaume Cabré. Núria Amat’s El país del alma (The Country of the Soul) will be published in Swedish this year, joining the previously translated Reina De America and La intimidad.”
La delegació Voices from Catalonia està integrada per autors que escriuen en català, com Francesc Parcerisas i Najat El Hachmi i d’altres que escriuen en castellà, com Javier Cercas o la mateixa Nuria Amat. Tant El Hachmi com Cercas o Amat han opinat obertament als mitjans escrits i s’han posicionat contra el procés independentista, però això afortunadament no ha suposat cap impediment perquè puguin integrar-se en una delegació de l’IRL. Aleshores, com és que Nuria Amat, fa pocs dies, escrivia a El País: “A los escritores contrarios al nacionalismo nos apartan de la prensa escrita, de los medios públicos, de las universidades y de todo aquello que pueda representar ventana de nuestra existencia. El poder político catalán incide directamente en la distribución de puestos de trabajo y financia con dinero público empresas culturales sectarias”.
Nuria Amat tindrà com a companys de viatge autors com Salem Zenia, poeta i novel·lista berber que va ser el primer escriptor acollit pel PEN català a Barcelona l’any 2007. Zenia va ser un dels principals redactors de l’informe de la tercera comissió, Cultura i desenvolupament artístic durant el segon seminari del MCB (Moviment Cultural Berber) i sap el que és viure en una cultura minoritzada i castigada.
Amat també podria coincidir fàcilment amb un altre autor català convidat a la Bökmassan de Göteborg, Albert Sánchez Piñol, que justament fa pocs dies va veure com se suspenia la presentació de Victus a Utrecht per ordres ministerials espanyoles. La presència de Sánchez Piñol a la mateixa delegació serà sense dubte un consol per a Nuria Amat, que com demostren els fets pateix en pròpia carn la discriminació sectària del govern català.
Nuria Amat té programada a Göteborg una presentació titulada ‘The Country of the Soul’, traducció anglesa del títol del seu llibre El país del alma. De quin país parlarà? De quina ànima? Esperem que parli d’un país lliure, on no es prohibeixen presentacions de llibres ni es criminalitza la cultura.
Un viatge a Suècia no és cap bagatel·la. Presentar la pròpia literatura davant la societat literària d’un país que otorga el premi més prestigiós de literatura no és un gest banal. És una invitació a la lectura que pot tenir conseqüències, i apostant per una representació bilingüe de la literatura que s’escriu a Catalunya l’Institut Ramon Llull no està donant mostres, precisament, de sectarisme. Com diria Nuria Amat: “¿Qué más puedo decirle, señor Orwell, que usted no sepa? Los residuos de regímenes dictatoriales dejan abono de ideologías nacionalistas, las mismas que en su día desataron dos guerras mundiales. Esperemos que jamás ocurra. ¿Y mientras tanto? ¡Cuánta literatura perdida!”