dissabte, 6 de setembre de 2014

BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA



Servidora passa hores de la seva vida, entre tango i bolero al kavaret, a les biblioteques i així entre Proust, Bukovski i Wedekind faig alguna capcinadeta que això de treballar de nits em fa anar curta de son.

Com la relació ve de lluny, amb les biblioteques vull dir, que això del kavaret és per que finalment he desenvolupat la meva vocació i és recent la relació, doncs bé….. fa anys que penso en un tema que gairebé és obsessiu. M’explico.

No sé si cal comentar-ho i si ho faig és més aviat per crear un consens amb tothom. 

Les biblioteques tenen un mateix punt de partida, que és la d’acollir llibres i posar-los a l’abast dels usuaris, cadascuna desprès emprèn camins diferents segons on s’emmarca la biblioteca i a quin usuari aquesta biblioteca s’adreça. 

Tenim per exemple que les biblioteques universitàries van adreçades a aquest col·lectiu on s’hi apleguen tant estudiants com professors o catedràtics; tenim les de titularitat pública ja siguin municipals o de la diputació on els seu objectiu és divulgar i on el percentatge de llibres que no es poden prestar és ínfim i sovint ho són per l’excepcionalitat del llibre; no valorarem les biblioteques d’entitats privades que es regeixen a tenor d’allò que els seus associats demanen; i finalment tenim les biblioteques nacionals, en el nostre cas la BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA (en endavant BNC) amb seu a Barcelona.

Les biblioteques nacionals tenen el deure de preservar és a dir s’erigeix com a garant del propi llibre amb el propòsit de garantir que cap llibre es perdi, però alhora no ha d’oblidar el principal objectiu: que tothom té dret a la consulta d’aquest llibre ja que són patrimoni nacional, pagat amb diner de l’erari públic, crec que fins aquí estaríem tots i totes d’acord.

Com a biblioteca nacional de preservar, podríem entendre la legitimitat d’algunes mesures, com pot ser l’alt percentatge de llibres que no estan en préstec, aquesta mena de llibres, les causes per les quals no estan en préstec poden ser variades de vegades és una primera edició, o solament hi ha un volum d’aquell títol, etc…, no poden circular, és a dir que tot i els convenis que la BNC té en d’altres institucions els llibres que no estan en préstec no surten de la pròpia biblioteca, res a dir, aquesta mesura podríem justificar-la per la mateixa raó de ser, és a dir, una biblioteca que preserva. 

El que ja no queda tant justificat és que la BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA, amb seu central a Barcelona  tingui un horari tant restrictiu (De dilluns a divendres, de 9:00 a 20:00 h. i Dissabtes, de 9 a 14h.) i servidora fa anys es demana, i les persones que no viuen a Barcelona què han de fer? Els posaré un exemple. Servidora té una col·lega kavaretera que treballa en un bar de carretera al Pirineu (ella només canta cha-cha-chas) i em comenta que vol llegir el llibre l’Erotisme de George Bataille i que l’edició que vol llegir és justament la que hi ha la BNC i que a més a més no està en préstec, i em demana com ho ha de fer? “Si almenys obrís els caps de setmana i/o tingués un horari MOOOLT més ampli.....” assenyala la piritxa-txa-txa.

I això és el que aquest bloc no pot entendre, que una biblioteca que hauria d’estar l’abast de tothom no tingui ni voluntat ni cap mena de consciència que les biblioteques publiques, incloses les nacionals, han de tenir com a prioritat acostar el seu patrimoni als usuaris que en vulguin gaudir, és a dir la d'oferir un SERVEI, evidentment prescindint-ne dels motius que són tant variats com usuaris/es n’hi ha el món.

I ja que hi sóc no me’n puc estar de comentar les mesures d’accés, que amb el mantell d’una suposada seguretat, no et permet accedir amb la bossa, quan és del tot clar que tot el que portem a la bossa ho hem de menester, si nó no li ho hi duríem, oi? o hi ha algú que vulgui anar més carregat del que cal?, entre les coses que no es podem entrar és una ampolla d’aigua, ni gran ni petita, et diuen que hi ha un dispensador d’aigua a l’interior, i aquest bloc és demana, i les persones que pateixen del ronyó,cf. Com ho han de fer? Han d’aixecar-se a cada pas.... trencant la seva concentració d’estudi...... 

Bé..... ja ho he dit, en tenia ganes.




Nota – Kavaret i derivats amb v baixa és una llicència que servidora s’ha pres, amb l’autoritat que em dona pertànyer el gremi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada