dimarts, 25 de febrer del 2014

CINCO MUJERES EXCEPCIONALES


CINCO MUJERES EXCEPCIONALES
James Lord
Traducció: Dolores Payás
Editorial Elba
Barcelona 2013
440 pàgines







Alice B. Toklas/Gertrude Stein (parella)
Marie-Laure de Noailles
Arletty
Errieta Perdikidi

Aquestes són les cinc senyores del llibre d’avui.


Tal i com assenyala el propi autor, el mèrit d’aquestes dones no és cap  altre que l’haver viscut com elles volien al marge de les convencions i la d’acceptar sense queixes un destí força amarg.  És a dir no van fer cap heroïcitat, però cal reconèixer que en els anys 30 i posteriors, en una societat molt permissiva amb els homes però poc amb  les dones, el fet d’assumir i dirigir la pròpia vida ja requeria un temperament fort i resistent.

Passa que totes elles eren dones acomodades o molt acomodades, que podien viure sense treballar a jornal i sense aquest requisit se’ls hauria fet molt difícil viure en plenitud les seves vides. I amb això no vull menystenir el seu coratge, però quan un/a està a jornal no seu quan vol.  És evident que elles soles no van obrir el camí a les dones que vindríem desprès, ni ho pretenien, però cal considerar que van posar el seu granet de sorra.

James Lord parla des de la memòria i la vivència en primera mà, doncs va ser amic de totes elles. Com també era escriptor, ens les mostra més que com unes biografies com uns relats ben estructurats. De les cinc dones/capítols que s’apleguen en aquest  llibre potser assenyalaria la última, Errieta Perdikidi, que al marge de les causes per les qual decideix viure en una illa de Grècia, sense llum elèctric, ni hotels, ni cap mena de comoditat, l’autor fa una instantània d’allò que passà a Grècia durant i desprès de la II Guerra, moments convulsos com tots sabem però viscuts des d’una illa isolada.

Té cap més interès? Honestament, no, però tampoc n'està mancat del tot, imagino que James Lord mitjançant aquest llibre va voler preservar la memòria d’aquestes cinc dones abans que tothom les oblidés.

La traducció correcta.


dissabte, 22 de febrer del 2014

MOZART













Avui els porto un fragment d'aquesta òpera.

Es el moment que Figaro coneix els seus pares. 

Els faré un brevíssim resum. Figaro és vol casar amb Susanna, una serventa com ell, però hi ha un contracte que l'obliga a casar-se amb Marcellina, una dama no tant jove com Figaro. Si Figaro vol desfer aquest compromís ha de pagar una quantitat.

Aquest fragment comença just quan és a punt de formalitzar el contracte de casament amb Marcellina, però Figaro diu que és de procedència noble com ho demostra una marca que té en el braç; Marcellina reconeix aquella marca i sap que Figaro és el fill que va haver d'abandonar anys enrere. Entre aquest grup hi ha Bartolo que és el seu pare, antic amant de Marcellina. Mentre es fan les abraçades del retrobament, entra Susanna amb els diners i veient aquella bona harmònia pensa que ha estat traïda i bé...... ja poden veure tot el que passa, acaba amb un sextet deliciós.

Triïn quin els agrada més i gaudeixen-lo, és Mozart, per sempre Mozart.







i qui fa el que pot no està obligat a més:

dimecres, 19 de febrer del 2014

STRAVINSKI x STRAVINSKY


MEMORIAS Y COMENTARIOS
Ígor Stravinski / Robert Craft
Traducció: Carme Font
El Acantatilado
Barcelona 2013
437 pàgines



Robert Craft, alhora que director d’orquestra, va ser assistent musical d’Ígor Stravinski durant més de 25 anys; fruit d’aquesta col.laboració són aquestes converses reflectides en aquest llibre.

Aquest llibre seria una biografia laboral del compositor, és a dir el gruix es centra en el procés compositiu de les obres d’Stravinski, però al voltant de tot aquest procés hi intervenen persones i noms que, per extensió, Stravinski també ens comenta, des de Daghilev a Gide o Cocteau. Com va ser un home que va viure durant uns anys a França i desprès els EE.UU. passen pel seu davant i pel davant dels lectors, tot de noms que poc o molt han perviscut en la memòria cultural, però aquest acostament es força superficial, fa comentaris de les seves impressions d’aquests personatges, però el més interessant seria la gestació de les seves obres.

I com sempre els deixo una videos relacionats:

El mateix Stravinski dirigint l'Ocell de Foc
La Consaració de la Primavera
segons Maurice Béjart - 1970
documental sobre el compositor en
anglès i subtítols vés a saber d'on
Simfonia del Salms
Les Noces - segons la coreografia de l'any 1923
creada per Bronislava Nijinska, germana de
Vaslav Nijinski, segons Stravinski una bona
coreografa

Bronislava Nijinska





diumenge, 16 de febrer del 2014

BANGLADESH

Recorden la tragèdia de Bangladesh de l'abril del 2013?

títol: L'última abraçada
fotografa: Taslima Akhter
3r. premi de fotografía única a World Press Photo

més informació aquí

I ahir, 14 de febrer, en això que en diuen el primer món, es festejava Sant Valentí, altrament dit: día dels enamorats.

dijous, 13 de febrer del 2014

DON GIOVANNI




DON GIOVANNI
Música (cal dir-ho?, va vinga…) Wolgang Amadeus Mozart
Llibret (vaaaa……) Lorenzo da Ponte

Intèrprets:
Don Giovanni
Mariusz Kwiecien
Leporello
Alex Esposito
Donna Anna
Malin Byström
Donna Elvira
Véronique Gens
Don Ottavio
Antonio Poli
Zerlina
Elizabeth Watts
Masetto
Dawid Kimberg
Commendatore
Alexander Tsymbalyuk

Director musical
Nicola Luisotti


Director d’escena
Kasper Holten

Orquestra i Cor del Royal Opera House (Covent Garden)

Cinemes Arenes de Barcelona
12 de febrer de 2014




Avui començarem parlant del director d’escena, que si segueixen aquest bloc sabran que no són mai protagonistes, però aquest cop, sí. Kaspar Holten ja em va agradar força en la producció que va fer, i que també vam poder veure al cinema, de Eugene Oneguin i avui encara m’agradat més.

Desprès de tantes produccions, és pot dir i fer alguna cosa més sobre Don Giovanni? Doncs Kaspar Holten ha demostrat que sí, ha ubicat l’acció en el cervell de Don Giovanni i tot el que succeeix en escena passa per aquest filtre, els fantasmes d’altres dones i de vegades fins i tot els personatges principals; els noms de les més de dues mil estimades es solapen uns els altres, i mentre, anem assistint a la fatiga que tot això li causa i el pes que tot això li representa fins a fer-lo parar emocionalment alterat, doncs no és ben bé que el personatge acabi boig. Per aconseguit aquest resultat K. Holten fa ús, de vegades un pèl massa, de les noves tecnologies: laser i infografia.  Ha aconseguit emocionar-me molt i estic agraïda a Kaspar Holten que encara hagi aconseguit fer-me caure alguna llàgrima, una sort encara poder experimentar aquestes emocions, desprès de tantes produccions inenarrables, tantes òperes vistes i tants Don Giovanni seguits.

El director musical, Nicola Luisotti, qui també s’ocupava de tocar el fortepiano continuo, s’aplicat molt però mancat de cap mena de subtilesa, fins i tot servidora, que no hi entén un borrall de música, sóc capaç d’entendre que calen moltes qualitats per dirigir Mozart i bons directors, solvents en d'altres compositors, s’han estavellat amb W.A.M.

Els cantants (no els he avisat que avui em posaria intractable, queda dit)

Mariusz Kwiecien, no em va agradar gaire quan el vaig veure en el mateix paper en la producció que van passar pels cinemes Icària des el Metropolitan. Sembla que el porta rodat més de 100 vegades i és nota,  no hi cap cosa a reprovar, ha cantat i ha actuat molt bé.

No coneixia la cantant Malin Byström i ha estat una molt bona sorpresa per aquest bloc, té una veu robusta i agradable.

Alexander Tsymbaltuk ha cantat molt bé, una veu de baix molt bonica

Elisabeth Watts també ha cantat I actuat de manera molt convincent el paper de Zerlina i Dawid Kimberg (Masetto) més aviat anodí.

Alex Esposito no és un Leporello que romandrà a la memòria d’una servidora, li falten dues passes amunt per ser un Leporello vocalment convincent.

Bé…… i deixo pel final al Sr. Antonio Poli, qualificar-lo de cantant és un eufemisme. Si no és que s’anunciés per megafonia (i nosaltres no ho sabéssim) que el Sr. Poli en sortir de casa ha relliscat amb una pell de plàtan, ha caigut i quan s’alçava li ha passat per damunt un lluitador de sumo amb bicicleta i l’ha deixat sense veu i tremolant, doncs això, si no és que ho hagin anunciat per megafonia, ha fet malbé les dues àries tant boniques i delicades que té Don Ottavio. Aquest bloc no comprén com a tot aquell tenoret que vulgui cantar aquest personatge no se l’assessora, dic jo que podria ser la família, el representant o un ànima caritativa que abans de presentar-se en públic algú els passés el vídeo de Luigi Alva (el trobaran més avall), no cal dir-los res més, solament es posa el vídeo i de ben segur que el públic s’estalviaria un disgust com el d’avui.

I ja que no ho fem mai, avui els diré que la sala dels Arenes Cinemes està molt bé, uns seients còmodes, sense risc que cap cap del davant en tapi la pantalla, i una pantalla gran de qualitat.

El llibret traduït aquí.

Vídeos promocionals:




Fotos de la producció:

Don Giovanni
Leporello
Masetto i Zerlina


Les dues bellíssimes àries de Don Ottavio i que avui no em pogut escoltar:

Dalla sua pace (Piotr Beczala)

Il mio tesoro (Luigi Alva)