dimecres, 16 d’octubre de 2019

ERNEST BLEROT

ARQUITECTE

Senyores i Senyors, a tot arreu fan destrosses, marrades, disbarats o com ne vulguin dir:


L'edifici que veuen a l'esquerra era la casa-estudi de l'arquitecte Ernest Blerot a Bussel.les. Era de l'any 1901 i la foto és de l'any 1962 bé doncs, la foto que veuen al costat és l'edifici que van alçar desprès d'haver enderrocat la casa d'estil modernista.

Sembla que no pugui ser, oi. 

dilluns, 14 d’octubre de 2019

LA RESPOSTA A LA SENTÈNCIA:



REINCIDÈNCIA

 

diumenge, 13 d’octubre de 2019

TURANDOT


Música: GIACOMO PUCCINI
Llibret: GIUSEPPE ADAMI I RENATO SIMONI, a partir d’un conte de Carlo Gozzi

Intèrprets:

Turandot         Christine Goerke
Calaf               Yusif Eyvazov
Liù                   Eleonora Buratto
Timur              James Morris
Ping                 Alexey Lavrov
Pang                Tony Stevenson
Pong                Eduardo Valdés
Emperador     Carlo Bosi
Mandarí          Javier Arrey

Director d’Escena: Franco Zeffirelli
Directora repositora: Paula Suozzi

Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y.
Director: Yannick Sézet-Séguin




Cinemes Comèdia de Barcelona
12 d’octubre de 2019


De vegades, servidora s’asseu davant l’ordinador per comentar les impressions d’una òpera i no sap què dir, si més no, no sap què dir de nou. Avui és un d’aquests dies.

Que és pot afegir a la producció de Franco Zeffirelli que ja no s’hagi dit arreu, també en aquest bloc en anteriors ocasions, ja que el Metropolitan quan ha de programar Turandot sempre posen aquesta escenografia. Servidora ja comprenc que les produccions s’han d’amortitzar però és que aquesta és de l’any 1985 i tot que té moltes virtuts i que és una escenografia que hauria de passar a la història, quan ja l’hem vista no sé quants cops (he perdut el compte)  ja no hi ha més imaginació per cap més comentari.

Haig d’afegir que cada cop se’m fa menys suportable Puccini. Aquelles persones que tenen l’amabilitat de seguir aquest bloc (gràcies), ja sabran que aquest compositor no ha estat mai una dèria per una servidora, més aviat al contrari, però passa que com més va menys m’agrada, de moment encara puc pair força bé Tosca, però aquesta temporada el Metropolitan tornar a refer Madama Butterfly i això ja pot fer estralls en la sensibilitat d’una servidora.

Admeto que Turandot té moments brillants (no gaires), però no sé si paga la pena resistir l’òpera sencera.

A tot això cal comentar que el repartiment d’avui no ha estat per llençar coets, no, ni la Sra. Goerke que ja l’assenyalen com una cantant wagneriana de molt lluïment, doncs no, a criteri meu, ha acabat l’òpera sense cap mena d’entusiasme i la veu apagada.

Sí m’ha sorprès agradosament Yusif Eyvazov, no perquè aquest cantant sigui cap prodigi, és un cantant que no pot sortir de la zona mig i que no té aguts, però ho sap, coneix la seva veu i les seves limitacions i ha aprés ha administrar-les i sobretot cal agrair-li i MOLT, que no faci passar bou per bèstia grossa, és a dir no emmascara l’agut amb el falset, cosa que a dia d’avui, l’honora i no com d’altres cantants amb més notorietat.

De James Morris no direm res, el paper de Timur és molt breu i aquest baix se n’ha sortit, però no podem demanar que tingui la mateixa qualitat de temps precedents.

Eleonora Buratto espero veureu-la amb un paper que li escaigui millor, no ha estat una bona Liù i pel que fa la resta, de passables a fatal com és el cas dels tres pxng's.

Per acabar-ho d’adobar, a la segona pausa, el Teatre ha homenatjat Jessye Norman passant fragments d’aquesta cantant i era tanta la diferència entre una cantant de debò i allò que estàvem veient!!!!!

El cor immillorable. L’orquestra i el seu Director també força bé.

La sinopsi aquí.

Video de la producció:


Fotografies de la producció










JAMES ACHESON

DISSENY VESTUARI - CINEMA


Leicester (Regne Unit), 13 de març de 1946