diumenge, 27 de maig de 2018

CARLES SOLDEVILA

ressenya publicada a Llegeix Barcelona: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/28960



L’ART D’ENSENYAR BARCELONA
Guia del Barceloní que vol guiar els amics forasters
sense massa errors ni vacil·lacions
Myself
(pseudònim de Carles Soldevila)
Dibuixos de Joan Junceda
Llibres de l’Índex
Barcelona, 2007
60  pàgines




D’uns anys ençà el turisme a Barcelona és motiu de discussió. El punt de contaminació turística que suporta la Ciutat sembla que solament acontenta al sector i al comerç ubicat en els espais més emblemàtics, però és innegable que els barcelonins i barcelonines ho viuen com una invasió incontrolada i enutjosa que cap dels consistoris, ni l’actual ni els precedents sap com redreçar. Es per això que llegir aquest llibret o opuscle és una alenada d’aire i una manera d’entre que la visita a una ciutat com Barcelona es pot fer d’una altra manera.

Carles Soldevila i Zubiburu (Barcelona 1892 – 1967) va estudiar Dret i era lletrat de la Mancomunitat fins que les ingerències del General Primo de Rivera el van decantar cap a literatura, el periodisme i el teatre. A la publicació La Publicitat hi tenia una columna on signava amb el pseudònim Myself, apel·latiu amb el qual decidí signar el llibre que comentem.

La intenció de l’autor té dues vessants, l’una és el criteri que hi ha moltes guies de la Ciutat dedicades a gent forana però cap que guiï el barcelonins i barcelonines a conèixer la seva ciutat, i l’altra: “la intenció de l’autor ha estat suscitar en la consciència dels barcelonins que ensenyar la seva ciutat pot ser una mena de treball artístic i fer-la més interessant.”

No hi ha capítols, sinó que s’estructura en jornades, les jornades que el cícero utilitza per mostrar Barcelona als seus hostes. Cadascuna de les jornades mostra un quarter de l’urbs, sense oblidar el Tibidado i Vallvidrera. També té cura dels trams on cal anar a peu o amb vehicle. Aconsella al guia prudència en els temps, ni molt curts ni molts llargs; tingui psicologia quan els seus acompanyants volen estar sols. Consells pràctics: on comprar postals. Però no solament l’autor s’ocupa dels dies sinó que també condueix al guia de com ocupar les nits dels visitants. I uns consells de bones maneres.

Pel barceloní i barcelonina del 2018 esdevé un document informatiu molt engrescador de la Barcelona de 1929, any de la primera edició d’aquesta Guia. Així doncs sabem que l’Hotel Metropol tenia un òmnibus propi; que Barcelona tenia tres companyies de taxis; que les millors postals tenien la signatura de Zekrowitz o Sans Ricart; que una bona opció per les nits era el Teatre-Circ l’Olympia, un espai polivalent amb capacitat per a 6000 persones. Avui ja no existeix.

I tot això condensat en 60 amenes i amanides pàgines, on l’autor, pràctica allò que fa, això és: guiar els guies.

PS – De ben segur que Carles Soldevila no podia ni tan sols imaginar que per visitar el Parc Güell, patrimoni metropolità, calgués pagar.

Sílvia Fortuny

divendres, 25 de maig de 2018

JEAN-EFFLAM BAVOUZET



Piano

Programa:

I
C. Debussy: Ballade
C. Debussy: Tarantelle Styrienne
C. Debussy: Clar de lluna (Suite Bergamasque)
C. Debussy: Arabesque núm. 1
C. Debussy: Images (llibre I)
C. Debussy: L’isle joyeuse


II
C. Debussy: Images oubliées  
C. Debussy: 7 Études






Palau de la Música Catalana
24 de maig de 2019



Senyores  i senyors, vinc destroyer, perquè, ahir, vaig sortir d’aquest concert enutjada. J

Avui, no s’esmicolarà aquest concert sinó que el comentaré en conjunt, en la seva totalitat.

Ja és habitual que en els concerts del Palau s’aplaudeixi peça a peça, no respectant el grup de peces que s’interpreten, ahir no va ser cap excepció, fins i tot J.E. Bavouzet va haver de donar indicacions des l’escenari de quan calia aplaudir i quan, no. Aquestes interrupcions no permeten generar un clima de comprensió d’allò que s’està tocant, no obstant tot i que el pianista va provar de posar ordre, Ell mateix no és innocent d’aquest anticlima. Tot el programa era dedicat a Debussy, aleshores, no venia a tomb, que l’intèrpret cada dues o tres peces abandonés l’escenari i després de mig minut tornés ha aparèixer i prosseguís el concert. Hores d’ara aquesta actitud del pianista no l’entenc. Sumat a totes aquestes interrupcions cal afegir les pantalles del mòbil, és inevitable que durant la pausa tothom, desaforadament, obrir el mòbil, el que ja comença a ser intolerable és que no s’apagui fins l’últim segon que el pianista posa les mans el piano, i en algun cas fins hi tot durant l’execució, però... a cap mobiadicte se li acut abaixar la lluminositat de la pantalla?. De tot això, part de responsabilitat la té al Palau, entenc que mantenir una estructura com el Palau de la Música és, econòmicament, difícil però l’Entitat  hauria d’haver posat, fa temps, remei a la caiguda lliure de la precarietat en que avui s’escolta un concert. No crec que sigui tant onerós que en el moment d’accedir a sala, o quan és fa la venda de la localitat, acompanyar un full explicatiu dels mínims que cal seguir per a una bona audició. Va ser un concert per recordar perquè ahir es va constatar, i cada cop ho és en escreix, que finalment, el públic del Palau només seran turistes i passavolants. El Palau de la Música haurà de triar quina mena de públic vol, sobretot considerant que ara com ara, per a la música de cambra en condicions és millor l’Auditori.

Quan a Jean-Efflam Bavouzet, doncs per a una servidora és un pianista irregular i amb extrems, hi havia peces tocades amb exquisidesa i d’altres que s’hi barallava amb el piano, si més no, en aquest Debussy, en algun moment abusa del pedal. No serà una servidora que sortirà espitada a comprar una entrada si mai torna.

Programa de mà aquí.

dimecres, 23 de maig de 2018

ALSASUA


dilluns, 21 de maig de 2018

PINA BAUSCH

BALLARINA i COREÒGRAFA




No és el primer cop que Pina Bausch es motiu d'una entrada en aquest bloc. 

Com ja he comentat en d'altres ocasions, no puc dir que el ballet sigui una de les meves passions i assenyalar que m'agrada ho trobo fins i tot una pretensió solament perquè hi ha uns quan coreògraf i coreògrafes que són del meu gust, una d'elles és Pina Bausch.

Pina Bausch té una coreografia titulada Seasons March, on vol mostrar les quatre estacions de l'any, bé... doncs avui en trobar una col.lega seva, de la qual mllahauradament no en sé el nom, que ens explica iespigola molt bé cadascun dels moviments, un cop entesa encara ens agrada més Pina Bausch.

Espero que a vostès els sembli tant interessant com a mi.



Quan Pina Bauch morí, alguns dels quins havien estat el seus ballarins van fer aquest video d'homenatge:



 

RETRATS D'EXILI



RETRATS D’EXILI
Domènec Guansé
Edició i Introducció:
Montserrat Corretger – Francesc Fuguet
Adesiara
Martorell 2015
399 pàgines