diumenge, 22 d’octubre del 2017

ELS GÀNGSTERS DE BARCELONA


ELS GÀNGSTERS DE BARCELONA
Josep Maria Planes
Proa
Barcelona, 2002
176 pàgines







El comentari d'aquest llibre sortirà publicat ben aviat a la pàgina de Barcelona Llegeix. Aquest fet motiva que l'elecció del llibre a comentar s'ha de fer a l'avançada i coordinada amb altres persones que també fan la ressenya dels llibres que han triat. Ho comento perquè el dia que surt publicat en aquest bloc, 22 d'octubre '17, Catalunya viu una situació crítica, ja que ahir el Gobierno de España va decidir fer un Cop d'Estat a Catalunya. Aquesta situació entronca amb el llibre que comentem avui on podem observar que Barcelona sempre ha estat una ciutat convulsa i viva on en el decurs de la seva història ha viscut situacions difícils, però la ciutat estant i sobretot, ÉS.
.....................................................

Josep Maria Planes (Manresa 1907 – Barcelona 1936) va fer de la ploma la seva eina i conreà la crònica, la ficció, la dramatúrgia teatral, la traducció i l’humor ja que va ser director de la revista de sàtira El Bé Negre. Així doncs ens trobem davant d’un autor, si més no pel que fa a l’escriptura, d’ampli registre.

El llibre que avui comentem a Barcelona Llegeix, queda inscrit en l’àmbit de periodisme d’investigació, ja que hi ha consens en atribuir que Els Gàngsters de Barcelona és un  esforç  seriós de fer aquesta mena de periodisme, del qual Josep Maria Planes  en va ser un dels pioners,

L’abril de 1934, Josep Maria Planes inicia un reportatge, que finirà el maig del mateix any, atenent els moments convulsos que vivia la ciutat de Barcelona, anys  precedents a la guerra civil. Per fer-ho,  contacta amb persones vinculades al sindicat de la CNT i d’altres Institucions i Agrupacions. Per tal de poder obtenir la informació, empenyora la seva paraula d’honor de no fer públic el nom dels seus informadors i demana al lector que confiï en allò que ell escriu. Així doncs ens trobem en una situació remarcable la qual  probablement, en els temps que vivim, seria poc freqüent, això és: La seva paraula d’honor és suficient per que els confidents li donin informació, alhora que el lector també ha de confiar en aquesta paraula d’honor que allò que llegeix és cert.

Com a periodista detectem l’orgull de poder servir a la veracitat i la voluntat de contrastar la informació rebuda. Aquest afany el duu a publicar dues cartes, incloses en aquest llibre,  que li envia el Director del diari Solidaridad Obrera rectificant allò que el periodista ha publicat anteriorment.

El llibre que comentem aplega tot el reportatge tal i com va ser editat l’any 1934. Mostra la situació que vivia Barcelona en la seva vessant més sindicalista, principalment la CNT i el posterior protagonisme de la FAI i el complicat entramat que propicià tot un seguit de d’assassinats. Però Josep Maria Planes no solament consigna l’actualitat, sinó que per tal de fer més entenedora la situació que es troba immersa la Ciutat l’any 1934, dedica uns capítols, per força breus, a la història del moviment proletari i la seva evolució des l’any 1831. També dedica uns capítols a l’estructura de la CNT i la seva constitució organitzativa, ambdós molts interessants i força documentats. No volem deixar d’esmentar l’apartat dedicat a l’afusellament de Ferrer i Guàrdia.

Finalment, no podem acabar aquesta ressenya sense comentar el fatídic final del nostre autor. L’any 1936, és a dir dos anys més tard de la publicació del reportatge que ocupa aquest llibre, Josep Maria Planes denuncià  públicament l’assassinat dels Germans Badia i quins n’eren els seus executors. El 24 d’agost de 1936, Josep Maria Planes és assassinat a la Rabassada*, un mes i escaig d’iniciada la guerra civil. Tenia 29 anys.


*La Rabassada o Arrabassada, també Carretera de Collserola, uneix Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

dilluns, 16 d’octubre del 2017

DIE ZAUBERFLÖTE / LA FLAUTA MÀGICA


DIE ZAUBERFLÖTE
La Flauta Màgica
Música: Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Emanuel Schikaneder

Repartiment:
Tamino           Charles Castronovo
Pamina           Golda Schulz
Papageno       Markus Werba
Reina de la Nit Kathryn Lewek
Sarastro          René Pape
Monostato     Greg Fedderly
Papagena       Ashley Emerson
Sacerdot        
Tres Dames     Wendy Bryn Harmer
                        Sarah Mesko
                        Tamara Mumford
Tres Esperits   Lucas Mann
                        Eliot Flowers
                        A. Jesse Schopflocher

Directora escènica: Julie Taymor


Cinemes Icària de Barcelona
14 d’octubre de 2017




Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y.
Director musical: James Levine (Director Emèrit del Metropolitan)



Dissabte 14 vam poder tornar a veure La Flauta Màgica des el Metropolitan de Nova York en els cinemes Icària de Barcelona.

Aquest cop variaré el format del meu comentari, ja que penso que la producció que vàrem veure s’ha de valorar en conjunt i no pas espigolar-la, ja que aquest cop prima el resultat final.

Les veus. Avui no personalitzaré ja que hi va haver unitat de to, si bé és cert que alguna veu no era la més apropiada pel paper, dins el marc general va quedar ben integrada de manera que tothom, al capdavall, va cantar força bé, sense que hi haguessin puntes a dalt o baix sinó que totes les veus es van conjuminar aconseguint una unitat de conjunt la qual cosa també s’agraeix. En ocasions trobem que es fa remarca amb un o dos cantants i se’n descuida la resta, sortosament no ha estat aquest el cas, el conjunt de veus va ser integrador, unitari, esdevenint, en aquest sentit, una representació molt acceptable.

L’escenografia. Si no vaig errada aquesta producció és del 2014. Veuran, m’hi he passat força hores pensant quin pòsit m’havia deixat la proposta de Julie Taymor, això vol dir que d’entrada no és una producció ni oblidable, ni que ens deixi indiferents, ni avorrida, que no és poca cosa. Tampoc trobava com precisar-la, he rebuscat diversos adjectius i finalment penso que el que millor la defineix és: oníricament exuberant, dit de manera positiva, cosa que no vol dir que tota ella m’hagi convençut, però en aquest cas he considerat que la proposta de la directora escènica m'ha semblat honesta, és a dir, que aquesta proposta se la creu i en la ofereix, en cap moment he tingut el sentiment que m’estava prenent el pèl, com em sembla en tant d’altres, sinó més aviat que J. Taymor oferia el millor que ella tenia. Assenyalar el maquillatge que defineix molt bé els personatges, caracteritzant el personatge de Monostato com si fos el Pingüí de Batmann, fent una picada d’ull al públic. També la directora va introduir, servint-se del personatge de Papageno, algunes petites llicències escèniques que van contribuir a fer el personatge més entranyable alhora que, mitjançant aquests afegits, bàsicament de gestualitat, actualitzava la proposta.

No deixin d’entrar aquí i veure les il.lustracions que hi ha dels personatges.

Pel que fa al Director Emèrit del Metropolitan, James Levine, com ja he comentat en d’altres ocasions, no ha estat mai un director que m’arribés a enlluernar, segueixo pensant el mateix, ara bé, és evident que tampoc menystinc la seva tasca, col·loquialment diríem: “no ens entenem”.

La sinopsi de l’òpera aquí.

El llibret, aquí

En aquesta pàgina trobaran informació ampliada de la gènesi de La Flauta Màgica.

Mostra de la caracterització:





Fotografies de la producció:











dilluns, 9 d’octubre del 2017

RETORN AL BLOC

THOMAS BERNHARD / XAVIER ALBERTÍ



LOS COMEBARATO
Thomas Bernhard
Traducció: Carlos Fortea
Cátedra
Madrid, 2012
137 págines