dimecres, 19 de setembre del 2012

LA GAVINA


LA GAVINA
Sandor Marai
Traducció: Jordi Giné de Lasa –
Imona Szabó
Empúries/Salamandra – Narrativa 389
Barcelona 2011
158 pàgines



El primer llibre que vaig llegir de Sandor Marai (Kassa (Hongria) 1900 -  Sant Diego (USA) 1889) va ser La ültima Trobada i vaig quedar realment i agradosament impresionada., feia força anys que no llegia un llibre tant bo.

Desprès en vaig llegir d’altres que també van captar la meva atenció, ara feia temps que no en llegia cap de Sandor Marai  fins La Gavina.

Se’ns indica que el llibre que ens ocupa es va gestar en el decurs d’un període creativament difícil per a Sandor Marai i potser comparat amb d’altres obres de l’autor això és nota, però honestament ja m’agradaria que tots els llibres fruit d’una crisi personal fossin com aquest. És a dir dins del gruix de la producció de Marai no és el més reexit, dins del món literari té moments molt brillants i de molta intensitat.

Per aquest bloc és un escriptor que continua i s’inscriu plenament en el tipus d’escrptiura migeuropea del tombant del s.XIX-XX.

L’argument? Un funcionari amb càrrec coneix una dona que li recorda la seva, morta fa anys, i encara no en vint-i-quatre s’esmicolen converses d’anar i venir l’un amb l’altra. Però això és no dir res la situació és breu les converses intenses.


FECSA ENDESA

Aquest bloc poques vegades entre en d'altres temes que no siguin culturals, però tampoc és aliè a tot el que està succeïnt.

Els deixo aquest model d'escrit per si cap de vostès és usuari de Fecsa Endesa i en vol fer ús.


..........




Barcelona, 19 de setembre de 2012

FECSA  ENDESA
A/A SR. JOSEP TRABADO FARRÉ
Av. Paral.lel, 51 - 55
BARCELONA


Senyor,

M'adreço a vostè com a sotasignant d'un escrit que hem rebut els usuaris, assenyalant que les darreres factures es veuran augmentades amb els imports diferencials esdevinguts des el octubre '11 fins el març '12.

Entenc tot el contingut de l'escrit que ve corroborat per l'Annex IV del B.O.E., però el que no comprenc és perquè aquests preus no es van normalitzar en el seu moment. Provant de saber-ne les causes, m'assabento que el corporatiu d'empreses subministradores va decidir pledejar i establir una guerra (o un pols, com li vulgui dir) amb l'Administració.

Malhauradament totes les empreses de subministraments bàsics no es caracteritzen per un comportament ètic ni tan sols idoni, sobretot vers l'usuari, això fa pensar que aquest plet engegat unilateralment per les empreses amaga alguna cosa que els usuaris no sabem i que de ben segur, en el supòsit d'haver-lo guanyat representaria algun benefici dels quals no en seriem partíceps els consumidors; però se'ns informa que aquest plet, les companyies l'han perdut, i que la no aplicació en el seu moment de les tarifes queda repercutit, amb imports considerables, directament en la factura dels usuaris, amb la irregularitat d'aplicació d'un I.V.A. que en el decurs del període diferencial era menor.

El que m'agradaria saber és:

Quines causes van motivar que el corporatiu d'empreses subministradores decidis no aplicar els preus en el seu moment i va encetar la via jurídica davant de la Administració?

Tot i esperant la seva prompta resposta, atentament



dijous, 13 de setembre del 2012

EL DOODLE DEL DIA

193è aniversari del naixament de Clara Schumann:



diumenge, 2 de setembre del 2012

DER FLIEGENDE HOLLÄNDER - L'HOLANDÈS ERRANT


DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
L’HOLANDÈS ERRANT
Música: Richard Wagner
Llibret: Richard Wagner, basat en el llibre de Heinrich Heine: Aus den Memorien des Herrn von Schnabelewopski

Interprets:

Ricarda Merbeth        Senta
Michael König             Erik
Franz-Josef Selig         Daland
Benjamin Bruns          Timoner
Samuel Youn              l’Holandès
Christa Mayer             Mary

Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth

Director musical               Sebastian Weigle
Director del cor                 Eberhard Friedrich

Gran Teatre del Liceu, Barcelona 01 de setembre 2012 – 20:00 h.

- VERSIÓ CONCERT -



No hi ha dubte que la presència de tots els elements musicals del Festival de Bayreuth (orquestra, cor i veus solistes) al Liceu és un bon esdeveniment i tampoc hi ha dubte que ahir vam saber-ne la causa de la seva importància.

De vegades explicar una, diguem-ne, anècdota és més il·lustratiu que un devessall d’arguments.

Per anar a veure aquest Holandès vaig embarcar a una amiga que la seva òpera preferida és Lucia di Lammermoor (es per què es facin una idea de la distància que té amb Wagner), com és disciplinada va mirar el youtube, va fer-se amb un bon enregistrament (Dtor. Clemens Krauss amb Hans Hotter) s’ho va estar escoltant i quan ens vam trobar davant el teatre encara tenia dubtes que li agradés, ai! no sé si m’agradarà...... Quan va acabar estava exultant, feliç (aquella felicitat que dóna una bona audició), m’ha encantat, m’ha encantat......., evidentment va pagar el refrigeri posterior que aquest bloc va assaborir triomfalment.

Quan a mi, que com ja he assenyalat anteriorment, estic lluny de considerar-me wagneriana, però tampoc puc dir que Wagner em sigui un desconegut, ahir el meu acostament va fer un bon salt endavant.

A criteri d’elsgustosreunits, el millor va ser el cor i l’orquestra amb el mestre (s’ho mereix) Sebastian Weigle en estat de gràcia, director que ja va deixar bon record durant els anys que va ser titular de l’orquestra del Liceu i que ahir el públic li ho va demostrar.

Les veus. Enguany a Bayreuth, el juliol, estava previst per al paper principal Evgene Nikitin (anava a fer un acudit amb el cognom però és molt dolent, l’acudit s’entén), i va ser despatxat per dur tatuats símbols nazis, va ser substituït, imagino que a corre-cuita, pel baix-baríton coreà Samuel Youn (duia un pentinat de lluitador Sumo) qui vam escoltar ahir, i que va resultar molt convincent, una veu bonica, clara i que no semblava trobar-se incòmode, no va ser estrictament wagnerià però si va estar per damunt de la resta del repartiment i a l’alçada de les exigències de l’orquestra.

Ricarda Merbeth en el paper se Senta, a criteri d’aquest bloc va dosificar bé la seva veu, va començar tímidament i a mida que va anar avançant la veu va anar agafant amplitud i va acabar força bé.

La resta del repartiment, desigual. Franz-Josef Selig (Daland) no va tenir prou calatge; bé el Timoner cantat per Benjamín Bruns; Christa Mayer té una veu fosca i bonica però no gaire extensa i Michael Kónig tot i tenir una bona veu no és prou adequada pel paper d’Erik, m’atreviria  a dir que no és una veu per cantar Wagner.

Com era versió concert no podem parlar de la producció escenificada.

Aquest cop els recomanaria que passessin per la Laie de l’Espai Liceu i es compressin el llibret on s’apleguen les tres òperes (L’Holandès Errant, Lohengrin i Tristany i Isolda) del cicle Bayreuth al Liceu, on hi trobaran una amplia informació, sobre les òperes i la relació de Wagner amb Barcelona. Entenc que amb tot el que estem passant fer-los gastar diners és de consciència, però si poden, honestament crec que el llibret editat pel Liceu s’ho val. 10’00 €.

I ara..... els enllaços i videos:

Sobre l’orquestra i el cor de Bayreuth (explicació breu): aquí

Les biografies: aquí

Ah! i de la resta del festival ja no en comentaré res més, per fer aquesta tonteria d’entrada porto més de dues hores, n’hi ha de més ràpides ho sé, però no hi penso dedicar més temps d’allò que la meva disciplina em permet. No plorin, sóc insensible a les llàgrimes :-).

Video promocional
Samuel Youn el juliol 2012, ahir encara ho va fer millor
Els deixo dues mostres de l’obertura, però sisplau NO comparin una amb l’altra, són diferents i per dos dels millors directors del s. XX, per ordre alfabètic
Wilhelm Furtwangler
Otto Klemperer