dissabte, 16 de març de 2019

BENEDETTA CRAVERI


LOS ÚLTIMOS LIBERTINOS
Benedetta Craveri
Traducció: Mercedes Corral
Siruela
Madrid 2016
460 pàgines






OHAD NAHARIN

COREÒGRAF

 
Mizra (Israel), 22 de juny de 1952


 

divendres, 15 de març de 2019

MAJOR TRAPERO


Faig aquest comentari abans de llegir res a la premsa, potser després d’haver llegit altres criteris hauré canviat d’opinió, però en aquest precís moment no vull que res em faci modificar el que penso.

Com molta altra gent vaig seguint el judici (contra el procés, contra Catalunya, contra la Independència, diguin-li com vulguin).

Ahir se’ns dubte el Major Trapero era un testimoni clau, però també va ser molt aclaridor, si més no, per a tots els ciutadans i ciutadanes.

Servidora i disculpin si em poso estu(penda), mai he mirat els mossos amb més simpatia que la que em produeixen altres cossos policials, de l’Estat i d’arreu del món, tinc al·lèrgia els uniformes, llevat del de bombers i el de les persones amb oficis, ja que anterior al 20S i l’1O en ocasions i en el decurs de la seva història ja arrossegava intervencions força desafortunades, sobretot en el període del conseller Felip Puig ja havíem pogut constatar que alhora d’estomacar a ciutadans no hi havia diferència, i posteriorment a aquelles dates també hem pogut observar que la porra alçada a punt de caure damunt de persones segueix sent una foto habitual, al capdavall tota mena de policia és repressiva per definició, ja sigui reprimir un lladre com reprimir ciutadans que es manifesten i la feina de l’exèrcit és matar un enèmic.

Tot i aquesta visió que tinc dels uniformes, no deixo de percebre que el cos dels Mossos possiblement té una estructura més moderna i uns recursos que van una miqueta més enllà de l’ordeno i mando.

Referent al Major Trapero, haig de dir que al matí no vaig poder seguit la seva intervenció en respondre a les acusacions, però si la tarda quan era el torn de les defenses i imagino que tots i totes ens vam quedar estupefactes quan el vam sentir dir que Ell personalment va trucar la fiscalia i posava el cos dels Mossos a la seva disposició per detenir, si calia, al President Puigdemont i el seu Govern.

És a dir que si fins ara havíem especulat sobre un assalt de la policia espanyola i la Guàrdia Civil al Parlament o al Palau de la Generalitat, eren especulacions fades, ja que l’asalt l’haguessin fet el mateixos Mossos. Aleshores, l’única defensa física de la qual disposava la Generalitat era la gent que estàvem disposats a arribar fins al final amb l’única arma del nostre propi cos, ara s’entén que el President Puigdemont i Marta Rovira hagin manifestat força vegades que hi hagués hagut molta violència i sang.

El Major Trapero també va fer un comentari de passada, a criteri meu, molt significatiu. A una de les enèsimes vegades que es va preguntar si el Conseller Forn va fer intromissió en el dispositiu policial, la resposta del Major va ser: - no, “tampoco se le hubiera permitido” -, és a dir que el Conseller de torn (no Forn), no té cap mena d’ascendència vers el Mossos i ara ja sabem que aquest cos, actua pel seu compte, tal i com ho fa la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

I la cirereta de la declaració va venir al final, amb la pregunta del Jutge Marchena: Perquè el Major Trapero va demanar reunir-se dos cops amb el President Puigdemont i el Conseller Forn? I aquí el Major Trapero es va excedir en la resposta, ja que a criteri meu, no calia se tant explícit, fent conjectures que no entenc ningú protestés. Va assenyalar que en aquestes reunions va demanar que també hi fos la Presidenta Forcadell i que la Presidenta no hi va ser “no sé, quizá no la avisaron” (una conjectura) i encabat va involucrar el Conseller Turull per unes declaracions que havia fet a la premsa, a la pregunta del lletrat Jordi Pina va respondre: “Bueno, yo no las he leído però si recuerdo que salió el nombre del señor Turull en la reunión” és a dir que escampa brossa a tort i a dret. També em sembla significatiu, sobretot pel to, quan va expressar “para decirles que con nosotros no se equivocaran que nosotros cumpliríamos la Constitución” .

Ara ja sabem on són els Mossos i s’entén aquell: “la República no existeix, idiota” que un Mosso va etzibar a un manifestant. Que entre els tres cossos s’ajuden, com també va fer constar en la seva declaració, i que es comporten de manera força semblant. Aleshores, hem de continuar mantenint a quatre uniformes (policia nacional, guàrdia civil, mossos d’esquadra i policia urbana – sí, també els incloc perquè a la que els deixen anar no se n’estan -) que ens són clarament hostils?

Un cop va acabar de declarar el Major Trapero, vaig tenir la percepció que la sentència del Conseller Forn ja era dictada, com a mínim per desobediència, el señor Josep Lluís Trapero li havia clavar l’estocada final, l’acusació havia rebut el material que necessitava.

Afegir, que allò que he consignar de les declaracions del Major Trapero les he transcirt de memòria, pot ser que canviï alguna paraula.

I per acabar. Hi haurà persones que tendiran a pensar que si el Govern de la Generalitat sabia tot això perquè ho va tirar endavant i jo dic, gràcies, per que tenint-ho tot en contra van anar endavant i van acabar proclamant la República, això està aquí, queda per damunt de tots nosaltres, solament cal (i no és poca cosa) fer-la efectiva.

diumenge, 10 de març de 2019

LES VEUS DEL LICEU




LES VEUS DEL LICEU
Xulio Ricardo Trigo
Columna
Barcelona 2015
295 pàgines

MMMMMMMM

DELPHINE GALOU

CONTRALT

 Delphine Galou




 






dijous, 7 de març de 2019

GRIGORY SOKOLOV

piano

Programa

·         L. van BEETHOVEN:  Sonata núm. 3 en Do major, op. 2
·         L. van BEETHOVEN: Onze noves bagatel·les, op. 119
·         J. BRAHMS:  Sis peces per a piano, op. 118
·         J. BRAHMS: Quatre peces per a piano, op.119

Pala u de la Música Catalana
06 de març de 2019



Bé, semblava que no podia tornar a succeir, però, sí, Grigory  Sokolov ens ha tornat a deixar clavats al seient i amb un silenci a la sala  infreqüent.

No hi ha gaire a dir, si el seu personal Beethoven ens va impressionar, en el torn de Brahms, a la segona part, va culminar una vetllada que, novament, serà inoblidable.

I encabat els sis bisos els quals ens té mal acostumats.

No obstant, i no en facin demostrar-ho, em penso que l’univers de Grigory Sokolov ha canviat, però és aviat per a afirmar-ho.

Novament hem de comentar les pantalles de mòbil que s'encenen mentre dura el concert. Ja no hi ha paraules per qualificar-ho.