dimecres, 6 de març de 2019

RODELINDA

Música: Georg Friedrich Händel
Llibret: Nicola Francesco Haym

Repartiment:

Rodelinda     Lisette Oropesa
Bertarido      Bejun Mehta
Flavio            Fabián Augusto Gómez
Grimoaldo   Joel Prieto
Eduige           Sasha Cooke
Unulfo           Gerald Thomson
Garibaldo     Gianluca Margheri

Director d’escena  Claus Guth

Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Director musical     Josep Pons



05 de març de 2019



Ahir vam poder assistir a la representació d’aquesta òpera al Gran Teatre del Liceu.

Tot i que cada cop sovintegen més les òperes barroques en el teatres d’òpera encara costa que hi hagi una programació regular.

Rodelinda és una òpera molt bonica, amb àries exquisides i no gaire complaent amb l’espectador, ja que no hi ha cors, ni gaire concertants i té una durada de gairebé quatre hores.

Tot i que la senyora Scheppelmann, en el programa de mà, ens diu que l’opera barroca es pot representar en un gran teatre, no hi puc estar d’acord; posa com exemple l’Orfeo  de fa uns anys que va programar el Liceu de la mà de Jordi Savall, però en aquella producció, Jordi Savall (Director musical) i Gilbert Deflo (director d’escena) van reduir la caixa de l’escenari per tal que la veu no es dispersés. Com poden observar en aquesta fotografia:

 Orfeo

L’escenografia amb va agradar força, imaginin-se una casa de dues plantes, al mig del bosc sense parets, llevat de la façana principal, aquest espai va girant i ens mostra en cada cas tres espai d’aquesta llar, dormitori, menjador, vestíbul... i tot d’un blanc immaculat. Conceptualment el director d’escena ens mostra la òpera mitjançant la mirada del fill (Flavio), noiet de 13 anys que viu tot el trasbals familiar i que tot ho dibuixa, doncs bé, aquests dibuixos, mitjançant la nova tecnologia es projecten damunt la casa a mida que el nen va dibuixant, inclosos uns éssers que el terroritzen.





Tant el director com la orquestra, mixta (instruments de criteris originals i moderns), va sonar prou bé i el director Josep Pons va estar molt atent els matisos.

I les veus, doncs... tothom jove, encara amb veus molt clares i brillants, veus adequades per.... un altre repertori. L’únic de tots els cantants que s’ajustava a la línia que la òpera barroca demana va ser Gerald Thomson, la resta unes veus més pròpies per el classicisme i d’altres veus més aptes pel Bel Canto i aquí incloc a Lisette Oropesa. I vull reiterar, bones veus però per un altre repertori., llevat d’això, els i les intèrprets van cantar amb voluntat de donar l’expresivitat més adequada al seu paper.

I comento a part Bejun Mehta que entre el públic liceista té molta parròquia. Primerament els haig de dir que no ha estat mai un dels contratenors favorits d’una servidora, tot i així li reconeixia una certa qualitat (en passat). Aplaudir la intervenció d’ahir de Bejun Mehta amb el fervor que el públic del Liceu ho va fer només puc atribuir-ho al desconeixement de millors cantants o els fans d’aquest contratenor. En el Vivi Tirano, una de les àries de lluïment que gairebé tothom espera, mostrà una veu regullosa, lletja i va fer uns esgarips molt molestos.

Fa uns parell d’anys un veterà aficionat a l’òpera i abonat al Liceu des no recordava quan, em va comentar, ja aleshores, s’estimen més un mal contratenor que una bona contralt, em penso que li hauré de donar la raó.

El llibret aquí.


Fotografies:




Video promocional:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada