dimecres, 30 de maig del 2012

PAVEL HAAS QUARTET


PAVEL HASS QUARTET


Smetana (1824 – 1884)
Quartet núm. 1 "Sobre la meva vida"
·       Allegro vivo appassionato
·       Allegro moderato alla polka
·       Largo sostenuto
·       Vivace
Beethoven (1770 – 1827)
Quartet en si bemoll major, op. 130, amb Gran Fuga, op. 133
·       Adagio ma non tropoo – Allegro
·       Presto – L’istesso tempo
·       Andante con moto ma non toppo
·       Alla danza tedesca: Allegro assai
·       Cavatina: Adagio molto expressivo
·       Gran Fuga, op. 33

Palau de la Música Catalana
29 de maig de 2012
Cicle: Da Camera



Darrer concert del cicle Da Camera i un altre bon concert. La valoració final del cicle és força alta.

En un annex al programa de mà se’ns comunicà que la violinista, Eva Karova (la que està a l’extrem de la foto), té una lesió i romandrà apartada de les sales concert un cert temps, va estar substituïda per Marek Zwiebel (foto petiteta).

El quartet Pavel Haas va interpretar les dues peces amb molta sensibilitat, molt de rigor i van saber transmetre tota la seva intensitat.

Smetana va compondre el Quartet núm. 1 quan ja havia esdevingut sord i el sobrenom “De la meva vida” ja ens indica l’eix que el motiva, el darrer moviment és la presa de consciència d’una música nacional Txeca que pot ser molt reeixida.

Pel que fa el quartet de Beethoven ahir els Pavel Hass ens el van oferir en el seu estat primigeni, és a dir amb la Gran Fuga. Quan Beethoven va estrenar aquest quartet, inusual amb sis moviments i el darrer una Gran Fuga, l’editor la li va fer substituir per tal que tinguis una millor acollida del públic que la que va tenir el dia de l’estrena, i ara aquesta Gran Fuga s’interpreta aïlladament, però ahir ens la van oferir sencera. Com no els vull avorrir gaire més, els diré que el quartet de Beethoven és, com tot el que gairebé va fer aquest compositor, atemporal, no solament per la qualitat sinó per els girs expressius que s’hi apleguen.

I ara que hi penso, ahir anava de sords i ja veuen les obres que ens van deixar. 

Els tastets, el bis del Pavel Hass, el quartet Amèrica de Dvorak per ells mateixos; el darrer moviment, vivace, del quartet d’Smetana; del quartet de Beethoven: alla danza tedesca pel Quartet Busch, molt estimat per aquest bloc, i com no, la Gran Fuga.














dilluns, 28 de maig del 2012

REVENGE. A LOVE STORY


FUK SAU CHE CHI SEI
Revenge. A love Story
Hong Kong 2010

Director: Ching-Po Wong

Guió: Juno Mak

Juno Mak                    Quit
Sola Aoi                      Wing



Mentre veia el primer tram d’aquesta pel·lícula, amb un sang i fetge que remou els budells, pensava:  prova d’aguantar-ho perquè desprès tot això quedarà justificat, i així ha estat.

Primer els diré allò desagradable que trobaran, a part del preàmbul de més amunt, la violència física segueix en el decurs de la pel·lícula però potser, comparada amb la d’inici, no ens arriba tant a les emocions (i no els explicaré la causa). El director ens mostra aquesta violència de manera exquisida, no pas amb virtuosismes de càmera, ni a càmera lenta, sinó perquè la càmera s’acosta i ens ensenya suficient per què entenguem que ha passat, i si ens la mostra cruament no s’hi entreté sinó que fa aconduir la càmera fins a un punt i llavors és quan reflexionem. Cf. Una mort horrible pot anar acompanyada d’una expressió que no ens indicaria mai un fet així. 

Altrament, Ching-Po Wong, ens mostra ben aviat qui és l'assassí, ja que no és una pel.lícula de misteri, això no l'interessa, el que vol és mostrar altre mena de sentiments inherents a l'ésser humà.

Però darrera de tot això hi ha aquella violència soterrada de la qual l’espectador@ s’encomana, i la indignació que fa que nosaltres desitgem que el  noi assoleixi la seva revenja, empatitzem amb ell i aquí està el punt; nosaltres que estem fora i som uns privilegiats i ens ho mirem sense prendre mal se’ns desperta un sentiment que ens fa nosa.

Aquest bloc considera que és una bona pel·lícula. Cada seqüència va precedida d’una cita referent al bé i el mal (o Déu i el Maligne) i té un final, no sorprenent però sí inesperat, per la reflexió que representa del futur.

L’elenc actoral està molt bé i Juno Mak (que també és el guionista) m’agradat força.

Els diré de que va, però això és molt reduccionista: Un grup de policies per tal d’encobrir a un company d’un intent de violació a la noia, que es discapacitada però sense traces externes de ser-ho, per tal de protegir aquest company acusen el noi de delictes menors però durant la detenció el fan contemplar com d’altres policies sí violen sistemàticament a la Wing.

Ah! però té molta, molta tendresa, no aquella impúdica bavejant de dir t'estimo, yo també, abraçada i canvi de pla. No-no, és la tendresa dels detalls subtils.

Entenc que potser tot el que s’ha comentat fins ara no desperti cap mena d’atractiu, evidentment si volen passar una bona estona, aquesta no és la seva pel·lícula, però provin de superar el primer tram i descobriran una pel·lícula interessant, sempre, està clar, a criteri d’aquest bloc, mai assentant càtedra.

La trobaran subtitulada en un dels idiomes cooficials.

Els deixo dos videos:




diumenge, 27 de maig del 2012

VITALY BILYY

Saben allò de: qui no té feina, el gat pentina. Doncs estava aquest bloc amb el raspall pentinagats a la mà a punt d'atac distreta escoltant barítons


i... ooooh! he trobat aquest: Vitaly Bilyy (Ucraïna 197¿?) i certament, m'hi he quedat una bona estona escoltant-lo li falta polir una miqueta de no res, però aquest bloc troba que ho fa molt bé.
 
De ben segur que vostès, que sempre estan molt atents ja el deuen conèixer, però els que vivim a les hinòpies sempre anem amb retard.
Però bé..... aquí els deixo uns tastets per què ho puguin assaborir (o no).

I ara... m'hauran de disculpar però he quedat tan distreta que el gat ha fugit.


dimarts, 22 de maig del 2012

CORIOLANUS




CORIOLANUS
Director: Ralph Fiennes – 2011

Coriolanus           Ralph Fiennes
Tullus Aufidius    Gerard Butler
Menenius            Brian Cox
Volumnia             Vanessa Redgrave
Virgila                   Jessica Chastain
Brutus                  Paul Jessin
Sicinius                 James Nesbitt

i 99999 més.      


Avui he assistit a la presentació del curs APENDRE A ESCOLTAR MÚSICA que ha organitzat Amics del Liceu. Com era la presentació, el conferenciant a mostrat diverses músiques, entre les quals ha estat l’obertura Coriolano de Beethoven, i he recordat que no havia comentat la pel·lícula que motiva aquesta entrada.

Els diré que el tràiler em va tirar enrere en el seu moment****  tot i que és Shakespeare (ja sabem la meva flaca per ell), però justament he vist tantes versions sense suc ni bruc (per no ser grollera) inspirades en aquest autor que ni vaig dedicar-li cinc minuts a aquesta pel·lícula. Ha estat el meu amic Vigo del bloc La Libreria qui em va escriure “crec que t’agradarà”, -  incís, els meus amics (i amigues) ja no afirmen, solament m’insinuen, per si de cas no encerten, tanco incís – bé.... els amics estan per escoltar-los i amb un feix de paciència per si de cas no m’agradava, voluntàriament vaig visionar-la i...... em va agradar i força, no ho esperava de cap manera.

La translació d’època no desvirtua en cap moment l’obra inicial de W. Shakespeare, tot el contrari si de cas pren una embranzida més dramàtica. Ralph Fiennes se li nota que coneix bé l’obra i des aquest coneixement es permet situar-la en el s.XXI sense que en cap moment hagi de modificar el text ni perdre l’essència d’allò que és la peça teatral Coriolano.

Com a director Fiennes m’ha semblat segur d’allò que feia i no li tremola la mà ni mostra dubtes, com actor és convincent, la resta de l’elenc amb tants personatges n’hi ha de més i de menys, però Vanessa Redgrave, com a Volumnia, mare de Coriolano, és sens dubte un gran encert, atenció al moment que Volumnia diu:

La còlera és el meu aliment......
(ai! frases així són les que m’estoven)
 
 De tota manera, tampoc crec que sigui d'aquelles pel.lícules que passin a la història (o si).

****A servidora, tota aquesta artilleria pesant, aquestes guerres i els col·laterals més aviat em fan córrer cap a l’altra banda, encara que sigui en pel·lícula

El deixo un video amb l'obertura Coriolano de Beethoven amb el meu estimat Carlos Kleiber i el tràiler de la pel.lícula