diumenge, 15 de juliol de 2018

CELEBRACIÓ













































VACANCES

Hola tothom,

Més avall els deixo les tres darreres entrades al bloc de la temporada. SÍ, aquest bloc prén vacances per què sí. Així doncs en reveuren finals setembre. Facin bondat.


ERNST THEODOR AMADEUS HOFFMANN



CUENTOS DE MÚSICA Y MÚSICOS
E.T.A. Hoffmann
Edició i Traducció: José Sánchez López
Akal literatures
Madrid 2003
305 pàgines

E.T.A. Hoffmann












CRISTINA PERI ROSSI


divendres, 13 de juliol de 2018

MANUEL DE PEDROLO






Llegeixo En una revista en paper una entrevista a l’escriptor Joaquim Carbó, en un punt de l’entrevista Carbó menta (referencio de memòria): “m’agradaria que en la visita que ens va fer Paul Auster algú li hagués explicat que la formula que utilitza per al seu llibre que duu per títol 4 3 2 1, ja la va utilitzar en els anys ’60 Manuel de Pedrolo en el llibre Temps Ober”t.

Però no és l’únic cas on Manuel de Pedrolo ja es va avançar a allò que posteriorment ha estat celebrat per tothom, oblidant a l’escriptor lleidatà. Posem per cas el molt celebrat El Hombre Duplicado de José Saramago, llibre escrit sense puntuar, bé doncs a Si són roses, floriran (1971), Pedrolo ja ho va fer. L’any 1970, Franco encara era viu, ve escriure Un amor fora ciutat de temàtica homosexual i així podríem seguir. Va conrear-ho tot: novel.la, novel.la negra, assaig, conte i fins i tot es va permetre fer jocs editorials, no recordo el títol, però hi ha un llibre on la primera paraula comença al final de la pàgina i les lletres i paràgrafs  eren acolorides. I tot ho va fer abans que... qualsevol altre.

És evident que amb la ingent producció de Manuel de Pedrolo tot no sigui excels però sí goso a afirmar que parteix de bé per anar a millor i sens dubte crec que és un escriptor que se l’ha de llegir.

Darrerament hi ha l’intent de fer emergir de nou la seva figura, però incomprensiblement costa més del que s’hauria d’esperar, servidora pensa que el fet que hagi estat oblidat durant uns anys s’ha d’atribuir a la desídia d’editorials i a la poca exigència del públic que compra llibres, el qual no sempre vol dir que sigui lector (o lectora), consumir llibres no et converteix en lectora (o lector). I també podria ser que la seva independència professional, no estar inclòs dins cap capelleta i relacionar-se poc amb els gurus de l’època hagi blocat una més exhaustiva coneixença.

Llegeixen Manuel de Pedrolo, escriptor gens acomodatici que sempre provava, literàriament, d’anar més enllà.