divendres, 31 d’octubre de 2014

CLAUDIO MONTEVERDI

Monteverdi (1567 - 1643)

Després de la commoció que va representar per aquest bloc Rosita Amores (vegin entrada anterior), retornem al confort de Claudio Monteverdi i aquesta bonica cançó: DAMIGELLA TUTTA BELLA.

Avui no els deixaré els sis videos comparatius perquè a criteri d'aquest bloc, hi ha versions força acceptables però la millor és la de l'Arpeggiata, evidentment amb la Christina Pluhar al capdavant. Ja els aviso, el video es veu fatal, sí.... ja sé que estan pensant, que no m'ho he treballat prou això (cal veure com són, eh!......) doncs sí, sí m'ho currat, porto com dues hores escoltant damigella's, fins i tot m'han vingut els veïns dient que ja se la sabien, que fes el favor... que no són hores....., bé ja saben com va això, però...... que no faria jo per vostès i total desprès vostès fan l'orni, en fi.,... que haig de tenir una paciència........



Damigella
tutta bella
versa versa quel bel vino,
fa che cada
la rugiada
distillata di rubino.

Ho nel seno
rio veneno
che vi sparse Amor profondo
ma gittarlo
e lasciarlo
vo' sommerso in questo fondo.

Damigella
tutta bella
di quel vin tu non mi satii
fa che cada
la rugiada
distillata da topatii.

Nova fiamma
più m'infiamma
arde il cor foco novello
se mia vita
non s'aita
ah ch'io vengo un Mongibello!

Ma più fresca
ogn' hor cresca
dentro me sì fatta arsura
consumarmi
e disfarmi
per tal modo ho per ventura.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

ROSITA AMORES




 



Així s’ha quedat aquest bloc en conèixer a aquesta supervedette i en constatar tot el encara li queda per saber i conèixer a una servidora.





Els poso en antecedents. He sabut de Rosita Amores a través del gestor del bloc  IN FERNEM LAND, vessant facebook, i aquest bloc i una servidora hem quedats bocabadades, esmaperdudes i forasssenyades..... ai!!! (lament)

I ara veig ben clar que jo en el kavaret no faré carrera, em falten les dues “buenas razones” de la Sra. Amores, clar que jo ahir a manca de buenas razones, hi vaig posar bons malucs mentre cantava el Remena Nena (modèstia a part no se’m va donar malament, fins i tot em van deixar alguna propineta que mai va malament), però clar..... res comparat amb ROSITA AMORES, i com servidora creu en allò de la formació continua, ja he donar a conèixer a les col·legues del ram, la Rosita i que vagin prenen nota si volen arribar a ser alguna cosa a la vida o, si més no, si volen ser algú en el moment del revisteriu.

I...... estimades lectores i estimats lectors d’aquest bloc, els deixo amb ROSITA AMORES, percussionista autodidacta, ja m’ho sabran dir......

Ah! i avui no s’hi val mirar-se els videos en diagonal.

Aquí dues entrevistes imprescinbles de veure:




 

i aquí el seu arte (ei! sense bromes, eh!)

tota una declaració
"las tengo dominadas"
Posa'm menta i pebrereta coenta
(la mateixa però amb català o valencià, com vulguin i la Salomé presentant, àngelamaria!!)
Que pesadilla!!!
o com sortir a l'escenari sense cap més suport que les tables o la professionalitat, el que prefereixin


i per què no diguin que faig la feina a mitges, els deixo la lletra de POSA'M MENTA (i pebrereta coenta) ai! sí, que seria la vida sense pebrereta ........ coenta.


La dona que per un home
sospira com una loca,
volent-lo i siguent la nóvia
no li besa mai la boca.

El nóvio encà que la vullga
sempre el vorem sospirar,
tan pansit com una figa
i hasta amb ganes de xillar.

Posa'm menta, posa'm menta,
que el voler aixina augmenta.

Que les coses de l'amor,
si són fortes són millor.

Posa'm menta, molta menta
i perbrereta coenta.

I xiqueta, ja voràs, si li fiques al carinyo
menta lo ditxosa que sempre seràs.



dilluns, 27 d’octubre de 2014

VÍCTOR GÓMEZ PIN


divendres, 24 d’octubre de 2014

DANIEL HARDING



ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LA RÀDIO DE SUÈCIA
Director: Daniel Harding
Piano: Paul Lewis

Programa:

Concert per a piano i orquestra núm. 3 en do menor op. 37 (1800)
LUDWIG VAN BEETHOVEN

Simfonia núm. 1 en re major op 66 “Tità” (1884 – 1888)
GUSTAV MAHLER


Auditori de Barcelona
23 d’octubre de 2013

cal dir qui és?, tot i que sembla sortit de les antilles
i aquest tampoc cal, oi?


Ahir Ibercàmera va encetar la seva temporada de concerts amb aquest programa.

Hores d’ara gairebé tothom, pel que fa a aquestes dues obres, ja té triades la seva o les seves versions de referència, aquelles que s’acosten més a la nostra sensibilitat, no obstant, com ja sabem que probablement en directe no escoltarem allò que ja tenim interioritzat, quan anem a un concert d’aquestes característiques ho fem amb l’expectativa de, si més no, passar-nos-ho bé. Ahir aquest criteri no va decebre gràcies a l’orquestra i el seu director.

Començarem amb Beethoven. El millor va ser l’orquestra i el director. Tot i que el protagonista és evident que ha de ser el pianista, Paul Lewis no va aconseguir transmetre cap emoció i, a criteri d’aquest bloc, confon el vigor de Beethoven en picar més fort el piano o a l’inrevés allà on Beethoven demana delicadesa es tradueix en abaixar el so. De tota manera servidora no pot mostrar sorpresa honestament, doncs  sempre que he escoltar i he vist per internet aquest intèrpret m’ha semblat que gaudeix d’una notorietat excessiva.

Seguim amb Mahler on director i orquestra van mostrar totes les seves qualitats. Daniel Harding no va mostrar una Tità gaire canònica, però això, si més no en aquest cas, no té perquè ser dolent, més aviat el contrari va aportar una nova mirada i va ser una primera de Mahler molt lluminosa, on es van poder escoltar amb nitidesa totes les seccions sense que cap d’elles solapes a l’altra, vam copsar els detalls de la partitura i el/al final va ser una festa per la oïda i els sentits. L’orquestra estava molt atenta i amb una vitalitat que encomanava i fins i tot, gosaria dir, que els músics assaborien la interpretació d’ahir. No diré, doncs està una mica lluny, que sigui una Tità de referència, però si una interpretació per tenir en el record, servidora ha vist a il·lustres batutes menys reeixides amb Mahler.

Altrament, si vostès són d’emocions fortes, cal escoltar aquesta simfonia en directe, sempre és una experiència que tothom hauria de tenir un cop a la vida.

 Concert núm. 3 - Beethoven, piano: Wilhelm Kempf - director: Leonard Bernstein



i el video amb la primera de Mahler amb aquest director i una altra gran orquestra la Concertgebouw d'Amsterdam.