divendres, 31 d’octubre de 2014

CLAUDIO MONTEVERDI

Monteverdi (1567 - 1643)

Després de la commoció que va representar per aquest bloc Rosita Amores (vegin entrada anterior), retornem al confort de Claudio Monteverdi i aquesta bonica cançó: DAMIGELLA TUTTA BELLA.

Avui no els deixaré els sis videos comparatius perquè a criteri d'aquest bloc, hi ha versions força acceptables però la millor és la de l'Arpeggiata, evidentment amb la Christina Pluhar al capdavant. Ja els aviso, el video es veu fatal, sí.... ja sé que estan pensant, que no m'ho he treballat prou això (cal veure com són, eh!......) doncs sí, sí m'ho currat, porto com dues hores escoltant damigella's, fins i tot m'han vingut els veïns dient que ja se la sabien, que fes el favor... que no són hores....., bé ja saben com va això, però...... que no faria jo per vostès i total desprès vostès fan l'orni, en fi.,... que haig de tenir una paciència........



Damigella
tutta bella
versa versa quel bel vino,
fa che cada
la rugiada
distillata di rubino.

Ho nel seno
rio veneno
che vi sparse Amor profondo
ma gittarlo
e lasciarlo
vo' sommerso in questo fondo.

Damigella
tutta bella
di quel vin tu non mi satii
fa che cada
la rugiada
distillata da topatii.

Nova fiamma
più m'infiamma
arde il cor foco novello
se mia vita
non s'aita
ah ch'io vengo un Mongibello!

Ma più fresca
ogn' hor cresca
dentro me sì fatta arsura
consumarmi
e disfarmi
per tal modo ho per ventura.