diumenge, 19 d’octubre de 2014

LE NOZZE DI FIGARO


LE NOZZE DE FIGARO
(Viena 1786)
Música: Johannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart és a dir Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret: Emanuele Conegliano és a dir Lorenzo da Ponte

Interprets:

Figaro                         Ildar Abdrazakov
Susana                        Marlis Petersen
Doctor Bartolo           John Del Carlo
Marcellina                  Susanne Mentzer
Cherubino                   Isabel Leonard
Count Almaviva          Peter Mattei
Doctor Basilio             Greg Fedderly
Countess Almaviva     Amanda Majeski
Antonio                       Philip Cokorinos
Barbarina                   Ying Fang
Don Curzio                  Scott Scully

Director d’Escena       Ricard Eyre

Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y.
Director musical        James Levine

18 d’octubre de 2014



Novament en el cinemes Icària de Barcelona hem pogut assistir a una nova producció en directe des el Metropolitan de Nova York, avui Le nozze di Figaro.

Veuran cada cop a aquest bloc li costa més quedar satisfet i llavors es demana íntimament: serà que n’has vist moltes? Seràs tu que tot ho veus tort?, però desprès d’una reflexió, com ara així:











servidora arriba a la conclusió, que no, aquest bloc com ja ha comentat anteriorment, és vitalment mozartià, pensa que no, que el problema rau en un altre lloc i avui em posaré estu(penda) i poden titllar-me de llepafils, però no és que servidora estigui pendent de trobar un all o una ceba, no-no, però en el cas de Mozart, servidora s’hi fixa d’esma.

Mirin hi ha una cosa que Mozart, bé.... les òperes de Mozart no perdonen, és respirar, en cap altre autor és tan evident que si un cantant no sap respirar com aquest compositor demana, s’esberla. Aquest bloc no comprèn com tothom lloa les excel·lències de Mozart però alhora de posar-ho damunt d’un escenari se li falti tant al respecte. Tampoc comprenc amb quina alegria cantants,que se’n surten prou bé en d’altres repertoris són agosarats i s’endinsen en Mozart, i saben quin és el resultat? que els cantants i les cantants acaben la frase musical ofegats, no dic l’ària sinó la frase, que l’han d’acabar sobtadament i amb to més greu perquè els falta l’aire, i vostès preguntaran però que no han agafat aire prèviament, sí, però Mozart demana una dosificació diferent ja que la cadència de respiració és uns segons més àmplia que la resta de compositors.

I nosaltres, el públic, com tot va tant a la baixa cada cop rebaixem el nostre nivell d’exigència i vivim amb l’eterna esperança que potser la temporada vinent serà millor, però la temporada vinent no és millor, amb sort és igual. I així, de rebaixa en rebaixa, aquest bloc arribat els mínims de demanar, SOLAMENT, que totes les persones involucrades en una producció sàpiguen quina mena d’òpera posaran en marxa, SOLAMENT això, que sàpiguen discriminar entre Mozart i Verdi. Però el que passa amb Mozart és tant irrespectuós!!!!!. No m’imagino a cap responsable (incloc els cantants)  saltar-se cap directriu bàsica wagneriana. Wagner té sort de tenir uns seguidors (i seguidores) militants que deixen passar poques coses tot i que també noten la davallada musical dels darrers anys, però al pobre Wolfgang Amadé ningú posa el crit el cel en la seva defensa.

I això va passar ahir, només dues cantants van respondre adequadament a les premisses mozartianes (sempre a criteri d’aquest bloc) : Isabel Leonard (Cherubino) i Susanne Mentzer (Marcellina), la resta, el que els comentava, són bons cantants però no mozartians. Comentari apart mereix Peter Mattei que en el seu moment va cantar, passablement bé, Don Giovanni, però a qui la veu se li ha tornat aspra i un punt desagradable.

Pel que fa la producció de Richard Eyre, el més remarcable és la direcció escènica dels cantants, força ben aconseguida i que si no ho és del tot més aviat és a causa de la poca elasticitat actoral d’alguns cantants. Quan a l’escenografia aquest cop no la vull valorar, doncs em va semblar que, a diferència d’altres que servidora ja veu que no valen la pena ni comentar, aquest cop penso que necessita la proximitat, doncs des el cinema,  quedava curta l’apreciació i que vista d’aprop guanyava molt.

James Levine tampoc ha estat mai devoció d’aquest bloc, ahir no va millorar l’apreciació que de sempre hem tingut, més efectista que efectiu.

El llibret el trobaran aquí.

Recull d'àries de Le Nozze de Figaro

Isabel Leonard - Non so più
Amanda Majeski - Porgi amor



Ildar Abdrazakov - Cinque.... dieci.....
Marliss Petersen

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada