dimarts, 13 de novembre de 2018

NINA STEMME

Nina Stemme


De vegades a una servidores li agradaria equivocar-se, com en aquest cas.

Recentment vaig consignar en aquest bloc l'òpera La Valquiria que havíem pogut veure en retransmissió en directe des el Covent Garden de Londres en els cinemes.

Aleshores vaig comentar que la soprano Nina Stemme donava mostres de fatiga. Avui llegeixo que ha cancel.lat la seva participació a l'òpera Turandot que havia de cantar al Teatro Real de Madrid, al.ludint motius de salut. Esperem de debò que solament li calgui reposar i no cap altre cosa.

dilluns, 12 de novembre de 2018

MARNIE

òpera

Música: NICO MUHLY
Llibret: NICHOLAS WRIGHT

Intèrprets:

Marnie               Isabel Leonard
Mark Rutland    Christopher Maltman
Mare Marnie     Danyce Graves
Mare Mark        Janis Kelly
Terry Rutland    Iestyn Davies
Ms. Strutt          Anthony Dean Griffey
Little Boy           Gabriel Gurevich
Lucy                   Jane Bunnell
Malcolm Fleet   Will Liverman
Dawn                 Stacey Tappan
Ms. Fedder        Marie Te Hapuku
Ombres Marnie Deanna Breiwick
                      Dísella Lárusdóttir
                      Rebecca Ringle Kamarei
                      Peabody Southwell
Derek                 Ian Koziara
Dr. Roman         James Courtney

Director d’escena: Michael Mayer

Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova Yok
Director musical: Robert Spanno

10 de novembre de 2018

Nico Nuhly
 



El passat dissabte dia 10 vam acostar-nos novament als cinemes Comèdia de Barcelona per veure en directe des el Metropolitan de Nova York aquesta òpera del s.XXI i hem d’estar contents que encara hi hagi noves generacions de compositors que facin òperes.

Marnie, com ja poden intuir, es fruit de la pel·lícula del mateix nom d’Alfred Hitchcock qui alhora en va fer l’adaptació a partir de la novel.la de Winston Graham.

L’òpera Marnie es va estrenar fa un any a l’English National Opera però ha estat ara, en l’estrena a Nova York, en el Metropolitan,  on ha pres més notorietat.

Nico Muhly (n. 1981), compositor, en aquesta òpera segueix l’estela de compositors precedents, és a dir, després d’aquesta òpera gairebé que podríem parlar d’una continuïtat d’un estil propi d’aquell país, que sense allunyar-se gaire emprèn un camí diferent a la tradició Europea.

No vull anar avançant aquest comentari sense dir-los que l’òpera m’ha agradat força, que no se m’ha fet gens avorrida i que la valoració final és força bona.

Dit això, ja entrarem directament en la producció. El director d’escena conscient que tothom té en el seu imaginari l’estètica de Marnie no defuig d’aquest imaginari i el potencia. L’escenografia podríem dir que és “practicable”. Uns panell verticals que poden anar de dreta a esquerra i a l’inrevés ajuden a configurar els espais, alhora que també es reflecteixen fotografies de Marnie en les seves diverses caracteritzacions quan canvia d’identitat. El material d’utillatge (taules, cadires...) l’incorporen o el treuen d’escena un elenc d’actors/ballarins que no fan ni una cosa ni l’altre però que ho sembla mitjançant una coreografia de moviment escènic força encertat. Un altre encert és la creació de quatre ombres de la mateixa Marnie que l’acompanyen gairebé tota la funció.

Cal fer remarca del vestuari, sobretot del de Marnie i les seves ombres.

Com sempre, el Cor del Metropolitan ho va fer bé i la Direcció musical de Robert Spanno i l’orquestra van estar força bé.

Les veus. Aquesta òpera aplega molts cantants però de poca intervenció.

·       Isabel Leonard és una cantant que sol agradar-me sempre, no és la millor mezzo del món però és una mezzo molt acceptable, l’acompanya una presència escènica molt agraïda, actua, la seva veu és molt bonica i té molt gust frasejant i domina molt bé el fiato.
·       Christopher Maltman, que en mou bé en la zona mitja però té poca projecció. Mai que l’he vist  ha aconseguit despertar el meu interès.
·       Danice Graves sens dubte va ser una de les millor veus d’aquesta representació, la seva primera intervenció va ser una mica freda, però les posteriors van ser molt satisfactòries.
·       Anthony Dean Griffey té una veu lletja i insuficient.
·       Desconnec de qui va ser la idea de posar un contratenor en aquesta òpera, però aquesta veu (no el cantant) més aviat sobrava. Quan el cantant com a contratenor passable, però res excepcional, si més no, en aquesta producció.
·       Jenis Kelly, més convincent com actriu que com a cantant.
·       Voldríem destacar a Will Liverman, baríton que només va obrir la boca ja ens va impressionar, llàstima que les seves intervencions siguin tan curtes.
·       La resta de cantants van intervenir en més o menys fortuna.

La sinopsi argumental aquí:

Fotografies de la producció





Videos promocionals


nn





 

TINA MODOTTI

Fotografa


Udine (Itàlia), 17 d'agost de 1896 - Ciutat de Mèxis, 05 de gener de 1942