divendres, 30 de setembre del 2011

BIBLIOTECA NACIONAL DEL PERÚ

Lleig molt lleig.



20 años de saqueo sistemático de libros
30 de septiembre de 2011


En Lima, el director de la Biblioteca Nacional del Perú (BNP), Ramón Mujica, animó a los coleccionistas privados para que realicen un inventario del patrimonio que poseen. Por si las obras de sus colecciones hubieran podido pertenecer a la BNP.
Recordó que el “saqueo sistemático” de los libros en la BNP no es de ahora, sino que ha estado ocurriendo en los últimos 20 años. Agregó que los libros sustraídos tienen como destino coleccionistas nacionales e internacionales, que los consiguen a través de comerciantes anticuarios, así como por páginas de Internet. Dijo: “...Hay un circuito (comercial) para estas obras. Uno de los libros desaparecidos es el de Erasmo de Rótterdam del siglo XVI, que nos enteramos que hay sólo tres ejemplares en el mundo. Son libros que tienen un valor incalculable”, refirió.
Consideró importante la realización de un catálogo e inventario de libros antiguos, pues, no existe en la actualidad este tipo de documentos.

dijous, 29 de setembre del 2011

FAUST òpera de Charles Gounod


Composer
Charles-François Gounod
Original Director
David McVicar
Revival Director
Lee Blakeley
Set designs
Charles Edwards
Costume designs
Brigitte Reiffenstuel
Lighting designs
Paule Constable
Choreography
Michael Keegan Dolan
Revival choreography
Daphne Strothmann

Performers
Conductor
Evelino Pidò
Faust
Vittorio Grigolo
James Valenti
Méphistophélès
René Pape
Marguerite
Angela Gheorghiu
Malin Byström
Valentin
Dmitri Hvorostovsky
Siébel
Michèle Losier
Marthe Schwertlein
Carole Wilson

Aquesta és l’òpera que he anat a veure al cinemes Girona de Barcelona, retransmissió en directe via satèl·lit des el Royal Opera House de Londres. M’estrenava, ja que encara no havia assistit a cap òpera emesa en cinema (a part dels Girona, n’hi ha d’altres que també ho fan) i la veritat... no ha estat una mala experiència. No anava amb la millor disposició d’ànim però he sortit molt gratificada, certament. Repetiré.

Quan el Faust amb música de Gounod, ja poden imaginar que el llibret està construït a partir del Faust de Goethe, aquell que ven la seva ànima el diable per revenir més jove. Com ja s’ha comentat en anteriors ocasions en aquest bloc, per empassar-se els arguments de les òperes hem de canviar el xip i si no és un disbarat gaire gros, doncs provar de creure’n-s’ho, de vegades ho aconseguim i tot. Aquesta òpera no és una excepció, els llibretistes se’ls en va l’olla cap una vessant metafísica i la feina que tenen per sortir-se’n, aquí l’únic que surt indemne és el mateix diable, però bé.... hi la música de Gounod, amb passatges i àries molt boniques i encertades. Que li sobra a gust d’aquest bloc? els ballets que sempre hi ha en tota òpera francesa, i és que a aquest bloc en això de la dansa i el ballet......

Els cantants, molt bé en René Pape (com sol ser habitual) tot i que penso li ha faltat més empenta quan Mefistòfel canta Le Veau d’Or, Angela Gheorghiu també molt bé, Dimitri Hvorostovsky  no es pot dir que no hagi cantat bé, però m’ha semblat detectar que té la veu una mica cansada i de Vittorio Grigolo en el paper de Faust, doncs que volen que els digui, no ho fa malament però saben..... potser si deixa de pensar (ell) que Rolando Villazón existeix, podrà trobar el seu propi camí. El cor passable, la orquestra i la direcció força correctes i la producció, ai! la producció..... a veure.... com els ho explico.... el director d’escena McVicar ha situat l’acció al París contemporani de Gounod i el que m’ha semblat és el París de l’època de Gounod com la imaginen els anglesos, lamento dir, novament, que és una producció oblidable.

I és que un espectacle en directe és com un meló, fins que no l’encetes no saps si t’agrada.

La mateixa òpera i també en directe, la tornaran a fer el dia 10 d'octubre de 2/4 8 h. 

I aquí els deixo tres versions de Le Veau d’Or, la primera pel Samuel Ramey, la segona pel mateix  René Pape en una producció a París i la tercera per Alexei Tikhomirov, que si els sóc honesta fins que no he començat a buscar fragments per incloure en aquesta entrada no sabia qui era, però que  a part que em sembla que ho fa força bé, domini de la capa no se li pot negar, ni Christopher Lee hi tenia tanta traça.

diumenge, 25 de setembre del 2011

EL MÓN ÉS GRAN I LA FELICITAT ESTÀ AQUÍ EL TOMBAR


SVETAT E GOLYAM I SPASENIE DEBNE OTVSYAKAD
El món és gran i  la felicitat està aquí al tombar (traducció aproximada del títol)
Director: Stephan Komandarev
Producció: Alemanya, Bulgaria, Hongria i Esolvènia
Any 2010


Aquesta pel·lícula treu cap en aquest bloc perquè no anem sobrats de pel·lícules búlgares, i tot i que és una coproducció,  els personatges principals són búlgars.

El món és gran i  la felicitat està aquí al tombar (traducció aproximada del títol), és una pel·lícula que explica dues històries, en present i en passat, el present és la relació d’un avi amb el seu nét, i el passat: els pares del nét essent la mare la filla de l’avi.

En termes generals la pel·lícula és amable, sobretot la narració en present on la relació avi/nét és una mica empallegosa (pel gust d’aquest bloc), quan a la narració en passat és una mica més interessant, ja que ens mostra com els pares i el nen han de marxar de Bulgària per causes polítiques, la seva estada en un centre (des)acollida* a Itàlia mentre no troben la sortida per marxar Alemanya; també assistim a les conseqüències que aquesta fugida representa per la família que es queda (els avis),tot això amb el rerefons al·legòric del joc del backgammon. I petits detalls que fan que la pel·lícula es vegi amb un cert interès.

Dels actors destacaria Miki Manojlovic (l’avi) i Hristo Mutafchief (el gendre).



*no cal que sigui Itàlia, en el centre d’acollida de Barcelona, que està al capdavall de la Zona Franca, hi ha immigrants que entren bé i surten “suïcidats”

dimarts, 20 de setembre del 2011

EL DIT D'EN COLOM

EL DIT DE COLOM. Catalunya, l’imperi i la primera colonització americana (1492-1520)
Jordi Bilbeny
Col.loecció Descoberta
Llibres de l’Ïndex
126 págines
Preu: 15’00 €




No és el primer cop que aquest filòleg té presència en aquest bloc, no fa pas gaire ja vaig comentar un altre llibre d’ell i sobre el mateix tema.

El llibre que ens ocupa és un recopilatori de diversos articles que en Jordi Bilbeny anat fent en diversos mitjans de comunicació, més aviat diríem que aquells mitjans que li han permès, ja que el tema que toca i sobretot la feina des desmuntar tota una fal·làcia al voltant de Colom que ha durat segles, en detriment de tota la història dels catalans, sense que cap historiador acreditat es prengués la molèstia de verificar cap document, doncs el tema com els dic incomoda.

D’aquest llibre, destacaria la bibliografia final, no per que els articles no tinguin interès, més aviat tot el contrari, els tenen, sinó que són tretze (13) pàgines de bibliografia consultada i deixa encara més en evidència  a tots aquells que li neguen el pa i la sal.

Bé, com ja vaig fer en l’entrada anterior, no els assenyalo on poden trobar aquest llibre, si poden, comprin-lo, en Jordi Bilbeny ha estat molts (20) anys invertint diners de la seva butxaca just és que proven que cobri drets d’autor.


dissabte, 17 de setembre del 2011

ARTHUR KOESTLER


MEMORIAS
Arthur Koestler
Traducció:
1ª part, Flecha en azul: JR Wilcock
2ª part, La escritura invisible: Alberto Luis Bixio
Lunen
Barcelona 2011
943 pàgines

El nom d’Arthur Koestler és d’aquells, que de manera esparsa, he anat trobant en el decurs dels anys, un nom que sorgia de passada, se’n feia al·lusió però mai com objecte principal del contingut. I de vegades sorgia inesperadament, en articles que no necessàriament eren d’àmbit literari.

A partir d’aquestes al·lusions vaig anar sabent algunes coses fragmentàries, disposava de bocins d’informació que aplegades no feien cap mena de forma. I així ha anat passant el temps sense que m’hi acabés de posar amb Arthur Koestler. Per això aquestes Memòries han estat proverbials, ja que els bocins finalment han encaixat i en un sol volum m’he endut per davant la mandra que en feia dedicar-li temps a l’autor d’aquestes memòries (ja els he comentar en diverses ocasions que la mandra d’aquest bloc té entitat pròpia).

L’obra més coneguda de Koestler és El cero i l’infinit, que honestament, no he llegit i que potser m’hi posaré algun dia però no serà d’immediat, però no obstant aquest comentari, aquestes Memorias són molt interessants, com no sabia ben bé que hi trobaria el seu contingut ha estat una favorable sorpresa.

Primerament s’hauria de dir que són unes memòries històrico-polítiques, que solament abasten els 35 primers anys de Koestler. Si miren la fitxa de més amunt veuran que estan dividides en dues parts i es perquè no les va escriure de manera consecutiva, sinó que en va fer una primera part i desprès d’uns anys en va fer la segona. Però si bé 35 anys poden semblar insuficients, els puc garantir que en aquest cas Koestler va aplegar en 35 anys prou vivències que justifiquen l’escriptura d’unes memòries.

Provaré de ser breu. Va néixer a Hongria l’any 1905, va morir a Londres (suïcidi) l’any 1983. Va viure les dues guerres més importants del s.XX. Feia de periodista i va estar afiliat durant força anys al Partit Comunista Alemany, i és aquí on rau l’ànima d’aquest volum, ja que exceptuant algunes puntualitzacions personals (pares, amants, amics) el gruix d’aquests records fan referència a la seva condició de comunista, a la seva (des)vinculació amb el partit i la seva relació amb l’aparat de Moscou. Però la diferència amb d’altres autors es que no prova de justificar ni justificar-se en la distància sinó que prova de fer-nos entendre com funcionava tot el sistema i les xarxes comunistes en aquella època a Europa, i la subordinació a Moscou que s’hi havia de tenir si hom no volia caure en desgràcia, també comenta abastament el seu viatge per Rússia  i la fam i la pobresa que hi troba. No és pot dir que el tema sigui, hores d’ara, desconegut, però allà on d’altres els mou la rancúnia, A. Koestler intenta posar-hi reflexió tot i que va sortirn-ne  malgirbat i molts dels seus amics van ser víctimes de les purgues soviètiques.

I mentre el llegia, no he pogut evitar de pensar, en el llibre no se'ls nomena,  amb Shostakovich, Prokofiev i la seva dona Lina.

L’escriptura és fluïda i les reflexions són entenedores (sense subterfugis). Molt acurades les dues traduccions i bé.... no sé que més els haig de dir..... entenc que gairebé mil pàgines poden espantar, però crec que són unes memòries que s’han de llegir com si fos un llibre d’història.

Aquest llibre el poden trobar , tant si és aquest volum com les dues parts per separat, a les biblioteques de:
Catalunya
Diputació de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra
Ateneu Barcelonès
Biblioteca de Catalunya
Centre de Lectura de Reus
ALTAFULLA.Adults
GARRIGUELLA.Adults
TARRAGONA-Pública de Tarragona.Adults

País Valencià
Universitat d’Alacant
Universitat de València
Bca. Pública Castelló
BPM Massanassa
BPM Sax
BPM Xixona

Ses Illes
Montuïri
Calvià. Magaluf