diumenge, 25 de setembre de 2011

EL MÓN ÉS GRAN I LA FELICITAT ESTÀ AQUÍ EL TOMBAR


SVETAT E GOLYAM I SPASENIE DEBNE OTVSYAKAD
El món és gran i  la felicitat està aquí al tombar (traducció aproximada del títol)
Director: Stephan Komandarev
Producció: Alemanya, Bulgaria, Hongria i Esolvènia
Any 2010


Aquesta pel·lícula treu cap en aquest bloc perquè no anem sobrats de pel·lícules búlgares, i tot i que és una coproducció,  els personatges principals són búlgars.

El món és gran i  la felicitat està aquí al tombar (traducció aproximada del títol), és una pel·lícula que explica dues històries, en present i en passat, el present és la relació d’un avi amb el seu nét, i el passat: els pares del nét essent la mare la filla de l’avi.

En termes generals la pel·lícula és amable, sobretot la narració en present on la relació avi/nét és una mica empallegosa (pel gust d’aquest bloc), quan a la narració en passat és una mica més interessant, ja que ens mostra com els pares i el nen han de marxar de Bulgària per causes polítiques, la seva estada en un centre (des)acollida* a Itàlia mentre no troben la sortida per marxar Alemanya; també assistim a les conseqüències que aquesta fugida representa per la família que es queda (els avis),tot això amb el rerefons al·legòric del joc del backgammon. I petits detalls que fan que la pel·lícula es vegi amb un cert interès.

Dels actors destacaria Miki Manojlovic (l’avi) i Hristo Mutafchief (el gendre).



*no cal que sigui Itàlia, en el centre d’acollida de Barcelona, que està al capdavall de la Zona Franca, hi ha immigrants que entren bé i surten “suïcidats”