dijous, 29 de setembre de 2011

FAUST òpera de Charles Gounod


Composer
Charles-François Gounod
Original Director
David McVicar
Revival Director
Lee Blakeley
Set designs
Charles Edwards
Costume designs
Brigitte Reiffenstuel
Lighting designs
Paule Constable
Choreography
Michael Keegan Dolan
Revival choreography
Daphne Strothmann

Performers
Conductor
Evelino Pidò
Faust
Vittorio Grigolo
James Valenti
Méphistophélès
René Pape
Marguerite
Angela Gheorghiu
Malin Byström
Valentin
Dmitri Hvorostovsky
Siébel
Michèle Losier
Marthe Schwertlein
Carole Wilson

Aquesta és l’òpera que he anat a veure al cinemes Girona de Barcelona, retransmissió en directe via satèl·lit des el Royal Opera House de Londres. M’estrenava, ja que encara no havia assistit a cap òpera emesa en cinema (a part dels Girona, n’hi ha d’altres que també ho fan) i la veritat... no ha estat una mala experiència. No anava amb la millor disposició d’ànim però he sortit molt gratificada, certament. Repetiré.

Quan el Faust amb música de Gounod, ja poden imaginar que el llibret està construït a partir del Faust de Goethe, aquell que ven la seva ànima el diable per revenir més jove. Com ja s’ha comentat en anteriors ocasions en aquest bloc, per empassar-se els arguments de les òperes hem de canviar el xip i si no és un disbarat gaire gros, doncs provar de creure’n-s’ho, de vegades ho aconseguim i tot. Aquesta òpera no és una excepció, els llibretistes se’ls en va l’olla cap una vessant metafísica i la feina que tenen per sortir-se’n, aquí l’únic que surt indemne és el mateix diable, però bé.... hi la música de Gounod, amb passatges i àries molt boniques i encertades. Que li sobra a gust d’aquest bloc? els ballets que sempre hi ha en tota òpera francesa, i és que a aquest bloc en això de la dansa i el ballet......

Els cantants, molt bé en René Pape (com sol ser habitual) tot i que penso li ha faltat més empenta quan Mefistòfel canta Le Veau d’Or, Angela Gheorghiu també molt bé, Dimitri Hvorostovsky  no es pot dir que no hagi cantat bé, però m’ha semblat detectar que té la veu una mica cansada i de Vittorio Grigolo en el paper de Faust, doncs que volen que els digui, no ho fa malament però saben..... potser si deixa de pensar (ell) que Rolando Villazón existeix, podrà trobar el seu propi camí. El cor passable, la orquestra i la direcció força correctes i la producció, ai! la producció..... a veure.... com els ho explico.... el director d’escena McVicar ha situat l’acció al París contemporani de Gounod i el que m’ha semblat és el París de l’època de Gounod com la imaginen els anglesos, lamento dir, novament, que és una producció oblidable.

I és que un espectacle en directe és com un meló, fins que no l’encetes no saps si t’agrada.

La mateixa òpera i també en directe, la tornaran a fer el dia 10 d'octubre de 2/4 8 h. 

I aquí els deixo tres versions de Le Veau d’Or, la primera pel Samuel Ramey, la segona pel mateix  René Pape en una producció a París i la tercera per Alexei Tikhomirov, que si els sóc honesta fins que no he començat a buscar fragments per incloure en aquesta entrada no sabia qui era, però que  a part que em sembla que ho fa força bé, domini de la capa no se li pot negar, ni Christopher Lee hi tenia tanta traça.