diumenge, 2 de setembre de 2012

DER FLIEGENDE HOLLÄNDER - L'HOLANDÈS ERRANT


DER FLIEGENDE HOLLÄNDER
L’HOLANDÈS ERRANT
Música: Richard Wagner
Llibret: Richard Wagner, basat en el llibre de Heinrich Heine: Aus den Memorien des Herrn von Schnabelewopski

Interprets:

Ricarda Merbeth        Senta
Michael König             Erik
Franz-Josef Selig         Daland
Benjamin Bruns          Timoner
Samuel Youn              l’Holandès
Christa Mayer             Mary

Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth

Director musical               Sebastian Weigle
Director del cor                 Eberhard Friedrich

Gran Teatre del Liceu, Barcelona 01 de setembre 2012 – 20:00 h.

- VERSIÓ CONCERT -



No hi ha dubte que la presència de tots els elements musicals del Festival de Bayreuth (orquestra, cor i veus solistes) al Liceu és un bon esdeveniment i tampoc hi ha dubte que ahir vam saber-ne la causa de la seva importància.

De vegades explicar una, diguem-ne, anècdota és més il·lustratiu que un devessall d’arguments.

Per anar a veure aquest Holandès vaig embarcar a una amiga que la seva òpera preferida és Lucia di Lammermoor (es per què es facin una idea de la distància que té amb Wagner), com és disciplinada va mirar el youtube, va fer-se amb un bon enregistrament (Dtor. Clemens Krauss amb Hans Hotter) s’ho va estar escoltant i quan ens vam trobar davant el teatre encara tenia dubtes que li agradés, ai! no sé si m’agradarà...... Quan va acabar estava exultant, feliç (aquella felicitat que dóna una bona audició), m’ha encantat, m’ha encantat......., evidentment va pagar el refrigeri posterior que aquest bloc va assaborir triomfalment.

Quan a mi, que com ja he assenyalat anteriorment, estic lluny de considerar-me wagneriana, però tampoc puc dir que Wagner em sigui un desconegut, ahir el meu acostament va fer un bon salt endavant.

A criteri d’elsgustosreunits, el millor va ser el cor i l’orquestra amb el mestre (s’ho mereix) Sebastian Weigle en estat de gràcia, director que ja va deixar bon record durant els anys que va ser titular de l’orquestra del Liceu i que ahir el públic li ho va demostrar.

Les veus. Enguany a Bayreuth, el juliol, estava previst per al paper principal Evgene Nikitin (anava a fer un acudit amb el cognom però és molt dolent, l’acudit s’entén), i va ser despatxat per dur tatuats símbols nazis, va ser substituït, imagino que a corre-cuita, pel baix-baríton coreà Samuel Youn (duia un pentinat de lluitador Sumo) qui vam escoltar ahir, i que va resultar molt convincent, una veu bonica, clara i que no semblava trobar-se incòmode, no va ser estrictament wagnerià però si va estar per damunt de la resta del repartiment i a l’alçada de les exigències de l’orquestra.

Ricarda Merbeth en el paper se Senta, a criteri d’aquest bloc va dosificar bé la seva veu, va començar tímidament i a mida que va anar avançant la veu va anar agafant amplitud i va acabar força bé.

La resta del repartiment, desigual. Franz-Josef Selig (Daland) no va tenir prou calatge; bé el Timoner cantat per Benjamín Bruns; Christa Mayer té una veu fosca i bonica però no gaire extensa i Michael Kónig tot i tenir una bona veu no és prou adequada pel paper d’Erik, m’atreviria  a dir que no és una veu per cantar Wagner.

Com era versió concert no podem parlar de la producció escenificada.

Aquest cop els recomanaria que passessin per la Laie de l’Espai Liceu i es compressin el llibret on s’apleguen les tres òperes (L’Holandès Errant, Lohengrin i Tristany i Isolda) del cicle Bayreuth al Liceu, on hi trobaran una amplia informació, sobre les òperes i la relació de Wagner amb Barcelona. Entenc que amb tot el que estem passant fer-los gastar diners és de consciència, però si poden, honestament crec que el llibret editat pel Liceu s’ho val. 10’00 €.

I ara..... els enllaços i videos:

Sobre l’orquestra i el cor de Bayreuth (explicació breu): aquí

Les biografies: aquí

Ah! i de la resta del festival ja no en comentaré res més, per fer aquesta tonteria d’entrada porto més de dues hores, n’hi ha de més ràpides ho sé, però no hi penso dedicar més temps d’allò que la meva disciplina em permet. No plorin, sóc insensible a les llàgrimes :-).

Video promocional
Samuel Youn el juliol 2012, ahir encara ho va fer millor
Els deixo dues mostres de l’obertura, però sisplau NO comparin una amb l’altra, són diferents i per dos dels millors directors del s. XX, per ordre alfabètic
Wilhelm Furtwangler
Otto Klemperer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada