dijous, 13 de febrer de 2014

DON GIOVANNI




DON GIOVANNI
Música (cal dir-ho?, va vinga…) Wolgang Amadeus Mozart
Llibret (vaaaa……) Lorenzo da Ponte

Intèrprets:
Don Giovanni
Mariusz Kwiecien
Leporello
Alex Esposito
Donna Anna
Malin Byström
Donna Elvira
Véronique Gens
Don Ottavio
Antonio Poli
Zerlina
Elizabeth Watts
Masetto
Dawid Kimberg
Commendatore
Alexander Tsymbalyuk

Director musical
Nicola Luisotti


Director d’escena
Kasper Holten

Orquestra i Cor del Royal Opera House (Covent Garden)

Cinemes Arenes de Barcelona
12 de febrer de 2014




Avui començarem parlant del director d’escena, que si segueixen aquest bloc sabran que no són mai protagonistes, però aquest cop, sí. Kaspar Holten ja em va agradar força en la producció que va fer, i que també vam poder veure al cinema, de Eugene Oneguin i avui encara m’agradat més.

Desprès de tantes produccions, és pot dir i fer alguna cosa més sobre Don Giovanni? Doncs Kaspar Holten ha demostrat que sí, ha ubicat l’acció en el cervell de Don Giovanni i tot el que succeeix en escena passa per aquest filtre, els fantasmes d’altres dones i de vegades fins i tot els personatges principals; els noms de les més de dues mil estimades es solapen uns els altres, i mentre, anem assistint a la fatiga que tot això li causa i el pes que tot això li representa fins a fer-lo parar emocionalment alterat, doncs no és ben bé que el personatge acabi boig. Per aconseguit aquest resultat K. Holten fa ús, de vegades un pèl massa, de les noves tecnologies: laser i infografia.  Ha aconseguit emocionar-me molt i estic agraïda a Kaspar Holten que encara hagi aconseguit fer-me caure alguna llàgrima, una sort encara poder experimentar aquestes emocions, desprès de tantes produccions inenarrables, tantes òperes vistes i tants Don Giovanni seguits.

El director musical, Nicola Luisotti, qui també s’ocupava de tocar el fortepiano continuo, s’aplicat molt però mancat de cap mena de subtilesa, fins i tot servidora, que no hi entén un borrall de música, sóc capaç d’entendre que calen moltes qualitats per dirigir Mozart i bons directors, solvents en d'altres compositors, s’han estavellat amb W.A.M.

Els cantants (no els he avisat que avui em posaria intractable, queda dit)

Mariusz Kwiecien, no em va agradar gaire quan el vaig veure en el mateix paper en la producció que van passar pels cinemes Icària des el Metropolitan. Sembla que el porta rodat més de 100 vegades i és nota,  no hi cap cosa a reprovar, ha cantat i ha actuat molt bé.

No coneixia la cantant Malin Byström i ha estat una molt bona sorpresa per aquest bloc, té una veu robusta i agradable.

Alexander Tsymbaltuk ha cantat molt bé, una veu de baix molt bonica

Elisabeth Watts també ha cantat I actuat de manera molt convincent el paper de Zerlina i Dawid Kimberg (Masetto) més aviat anodí.

Alex Esposito no és un Leporello que romandrà a la memòria d’una servidora, li falten dues passes amunt per ser un Leporello vocalment convincent.

Bé…… i deixo pel final al Sr. Antonio Poli, qualificar-lo de cantant és un eufemisme. Si no és que s’anunciés per megafonia (i nosaltres no ho sabéssim) que el Sr. Poli en sortir de casa ha relliscat amb una pell de plàtan, ha caigut i quan s’alçava li ha passat per damunt un lluitador de sumo amb bicicleta i l’ha deixat sense veu i tremolant, doncs això, si no és que ho hagin anunciat per megafonia, ha fet malbé les dues àries tant boniques i delicades que té Don Ottavio. Aquest bloc no comprén com a tot aquell tenoret que vulgui cantar aquest personatge no se l’assessora, dic jo que podria ser la família, el representant o un ànima caritativa que abans de presentar-se en públic algú els passés el vídeo de Luigi Alva (el trobaran més avall), no cal dir-los res més, solament es posa el vídeo i de ben segur que el públic s’estalviaria un disgust com el d’avui.

I ja que no ho fem mai, avui els diré que la sala dels Arenes Cinemes està molt bé, uns seients còmodes, sense risc que cap cap del davant en tapi la pantalla, i una pantalla gran de qualitat.

El llibret traduït aquí.

Vídeos promocionals:




Fotos de la producció:

Don Giovanni
Leporello
Masetto i Zerlina


Les dues bellíssimes àries de Don Ottavio i que avui no em pogut escoltar:

Dalla sua pace (Piotr Beczala)

Il mio tesoro (Luigi Alva)