diumenge, 5 de febrer de 2012

RENÉ PAPE


 PROGRAMA
I
Franz Schubert (1797-1848)
«Aufenthalt», núm. 5, de Schwanengesang, D 957 (Text: Rellstab)
«Ständchen», núm. 4, de Schwanengesang, D 957 (Text: Rellstab)
«Der Atlas», núm. 8, de Schwanengesang, D 957 (Text: Heine)
Hugo Wolf (1860-1903)
Drei Lieder nach Gedichten von Michelangelo
1. «Wohl denk ich oft an mein vergangnes Leben»
2. «Alles endet, was entstehet»
3. «Fühlt meine Seele das ersehnte Licht»
(traducció a l’alemany de W. R. Tornow)
Franz Schubert
Der Einsame, op. 41, D 800 (Text: Lappe)
Im Abendrot, D 799 (Text: Lappe)
«An die Musik», op. 88, núm. 4, de Vier Lieder, D 547 (Text: Schober)
«Lachen und Weinen», op. 59, núm. 4, de Vier Lieder, D 777 (Text: Rückert)
«Heidenröslein», op. 12, núm. 3, de Drei Lieder, D 257 (Text: Goethe)
«Der Musensohn», op. 92, núm. 1, de Drei Lieder, D 764 (Text: Goethe)
«Lied eines Schiffers an die Dioskuren», op. 65, núm. 1, de Drei Lieder, D 360 (Text: Mayrhofer)
Prometheus, D 674 (Text: Goethe)
II
Robert Schumann (1810-1856)
Dichterliebe, op. 48 (Textos: Heine)
1. «Im wunderschönen Monat Mai»
2. «Aus meinen Tränen spriessen»
3. «Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne»
4. «Wenn ich in deine Augen seh’»
5. «Ich will meine Seele tauchen»
6. «Im Rhein, im schönen Sommer»
7. «Ich grolle nicht, und wenn das Herz auch bricht»
8. «Und wüssten’s die Blumen, die kleinen»
9. «Das ist ein Flöten und Geigen»
10. «Hör’ ich das Liedchen klingen»
11. «Ein Jüngling liebt ein Mädchen»
12. «Am leuchtenden Sommermorgen»
13. «Ich hab’ im Traum geweinet»
14. «Allnächtlich im Traume seh’ ich dich»
15. «Aus alten Märchen winkt es»
16. «Die alten, bösen Lieder»   

No fa pas gaire vaig fer una entrada en aquest bloc, desprès d’haver vist l’òpera Faust en el cinema, que em semblava que aquest cantant tenia la veu fatigada, bé..... aquella apreciació avui s’esvenit totalment.

René Pape ha ofert un gran recital, amb bones facultats vocals, i ha cantat cada lied amb la intenció i el sentiment adequats, que és el que demana aquest gènere, fins i tot m’ha fet oblidar que no cantava òpera, com potser caldria en un teatre com el Liceu, però ho ha fet tant bé i les cançons eren tant boniques que no puc tenir cap mena de però.....

Per acabar ha fet dues propines: Abendrot de Richard Struss i una cançó gairebé desconeguda de Schumann (segons ell mateix ha comentat) i de la qual lamento no poder-los ni donar el títol ja que no l’he sabut interpretar, però n’estic segura que si llegeixen els diaris o algun bloc que comenti aquest recital els en sabran donar el nom. Ambdues peces les ha cantades amb la mateixa tònica de tota la vetllada, bé. Prèviament als bisos ja ens havia advertit que “li agradaria acabar”.

L’acompanyant al piano Camilo Radicke, m’ha agradat molt, ha tocat amb sentiment fent un acompanyament molt idoni.

Una bona tarda.

Avui no els poso cap tastet, ja que tot el que he trobat de René Pape és òpera i el lied demana mezza voce.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada