dissabte, 4 de febrer de 2012

LA CURACIÓN POR EL ESPÍRITU


LA CURACIÓN POR EL ESPÍRITU
(Mesmer, Mary Baker-Eddy, Freud)
Stefan Zweig
Traducció: Joan Fotcuberta
Acantilado
Barcelona 2006


Aquest és un llibre ben curiós, el vaig començar a llegir per l’autor, per l’editorial i perquè un dels personatges era Freud, em va semblar que aquests tres elements ja justificaven la seva lectura, ja que, honestament, el títol em resulta molt poc atractiu.

Allò que tenen en comú els tres objectes d’estudi és la curació de malalties mitjançant mètodes psíquics, Mesmer* qui va desenvolupar una tècnica a través dels imans que el van conduir al tractament psíquic per allò que ell va anomenar el magnetisme animal; Mary Baker-Eddy ho va fer a través de la fe i Freud que va ser qui primer va intuir i després va desenvolupar el psicoanàlisi. Admeto que del primer n’havia sentit a parlar ben poc, de la segona, gens i el tercer ja ha tret el cap per aquest bloc en alguna entrada anterior.

Pel que fa Mesmer podrien dir que va tenir una intuïció molt embrionària del que anys més tard va poder arribar a fer Freud, malhauradament tenia la intuïció però va emprendre una via errònia que no va abandonar mai, convençut com n’estava que les persones podien guarir només amb la voluntat de fer-ho o pel magnetisme d’algú  altre.

Diferent és el cas de Mary Baker-Eddy, la qual, hores d’ara, seria ella mateixa l’objecte a guarir enlloc de ser la guaridora, una personalitat que no ens cau gens simpàtica: dominant, manipuladora, cobdiciosa, però a qui cal atribuir-li el mèrit d’haver crear un imperi (la Christian Science), que tenia com a fonament que solament una fe absoluta  podia curar sense la intervenció de cap metge, però amb els anys els seus acòlits a qui van acabar adorant va ser la pròpia Mery Baker-Eddy, els quals feien les pertinents contribucions econòmiques.

I de Freud, el seu mètode i el psicoanàlisi no cal que els digui gaire cosa, que ha estat, de tots tres, qui ha fet una molt més eficaç contribució.

Zweig va escriure aquest llibre l’any 1931, però ningú ho diria, ja que sembla ben bé escrit avui mateix, un vocabulari entenedor, ben documentat i proba en tot moment de ser equànime, sense jutjar cap dels tres personatges dels qual parla.

Molt bé la traducció de Joan Fontcuberta.



*Curiositat: Mozart de petit va conèixer Mesmer i Despina el cita en el segon acte de Così fan Tutte quan es disfressa de metge:

DESPINA
Questo é quel pezzo di calamita:
pietra mesmerica,
ch'ebbe Porigine nell'Alemagna
che poi si celebre
là in Francia fu.