diumenge, 24 de febrer del 2013

PINZELLADES DEL MÓN





Fa força temps que els vull parlar d’un bloc que segueixo. PINZELLLADES DEL MÓN.

És un bloc dedicat al món de la il·lustració, la seva gestora, Sàlvia, també il·lustradora, tots els dies fa una àmplia selecció d’il·lustracions ja sigui de caire temàtic o dedicat a un/a col·lega.

La collita diària que fa Sàlvia sol ser molt sensible i sempre-sempre molt interessant, no hi ha dos il·lustradors/res iguals, i Pinzellades del Món en endinsa en un univers que per aquells que en som desconeixedors, i que tenim ben poca traça per fer ni tal sols una línea recta digna, sempre és una delícia poder-ne gaudir.

Els animo que visitin el bloc: http://bibliocolors.blogspot.com.es

espero no els decebrà, on hi trobarem, també, un exhaustiu catàleg d’il·lustradors i d'il.lustradores.

Pel tal d’evitar presumpcions de nepotisme, tant vigents avui dia, els diré que ni conec la gestora del bloc ni mai hi he estat en contacte.

I per acabar, avui ha estat un bon dia parlar d’aquest bloc ja que Sàlvia ha penjat a la seva pàgina aquest video animat amb sorpresa final.




El Vendedor de Humo from IVAC on Vimeo.

dijous, 21 de febrer del 2013

EUGENE ONEGIN


EUGENE ONEGIN
Compositor Pyotr Il'yich Tchaikovsky amb la col·laboració de Konstantin Shilovsky, a partir d’un poema d’Alexander Pushkin

Intèrprets
Tatyana
Krassimira Stoyanova
Eugene Onegin
Simon Keenlyside
Olga
Elena Maximova
Lensky
Pavol Breslik
Prince Gremin
Peter Rose
Madame Larina
Diana Montague
Filipyevna
Kathleen Wilkinson
Captain
Michel de Souza
Monsieur Triquet
Christophe Mortagne

Director musical         Robin Ticciati
Director d’escena             Kasper Holten

Royal Opera Chorus
Orchestra of the Royal Opera House

20 de febrer de 2013






Ahir en els cinemes Girona de Barcelona se’ns va oferir en directe des el Royal Opera House aquesta òpera.

Certament, va ser una vetllada molt agradable i molt agraïda a la qual se li poden posar poques contrarietats, no pas perquè sigui d’allò que en diríem memorable, però valorat tot en un conjunt el resultat és més que reeixit.

Començarem per la producció, acceptable i sobretot decent, interessant l’aportació que els dos personatges principals – Onegin i Tatiana – es vegin a si mateixos de joves mitjançant la participació de dos actors joves que els representen. No molesta que en primer terme de l’escenari vagin quedant les restes de les escenes anteriors, fins i tot, un cop mort Lensky roman immòbil a l’escenari, com al·legoria que el passat no s’esborra ni se’n va.

L’orquestra a sonat molt bé i se’ns dubte hi té molt a veure Robin Ticciati – 30 anys – amb bona comprensió de la partitura i amb molts matisos.
                                 
Pel que fa les veus. De força bé a millor i a molt bé, entre els millors K. Stoyanova i S. Keenlyside, i entre els molt bé P. Breslik i P. Rose.

Llibret aquí

Fotografies de la producció del ROH:







Videos, entre ells, els deixo un del mateix ROH on se’ns explica com s’incorporen els subtitulats:









dilluns, 18 de febrer del 2013

LES CONTES D'HOFFMAN



LES CONTES D'HOFFMAN
Música: Jacques Offenbach (bàsicament)
Llibret:


Antonia
Stella
Olímpia
Giulietta
Nicklausse/Musa
Hoffman
Lindorf, Coppellius,
Dr. Miracle i Capità
Depperttutto
Spalanzani
Crespel
Andres -Cochenille -
Frantz i Pitichinaccio
Maitre Luther

Director musical
Director d'escena

NatalieDessay
Susana Condon
Kathleen Kim
Tatiana Pavlovskaya
Michèle Losier
Michael Spyres


Laurent Naouri
Manel Esteve Madrid
Carlos Chausson

Francisco Vas
Alex Sanmartí

Stéphane Denève
Laurent Pelly

Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
17 de gener de 2013





No creguin que m'alegra haver de dir que si d'ara endavant les representacions que veurem en el Liceu són com les d'aquests Les Contes D'Hoffman, podem afirmar que el Liceu, que d'ençà de l'incendi provava d'acostar-se a ser de nou un teatre de primera, ha hagut de deixar aquests propòsits.



Començarem per la producció ideada per Laurent Pelly, se'ns indica que aquest director ha trobat la inspiració en l'obra pictòrica de Léon Spilliaert, res a dir, és legítim però si l'únic que l'inspira aquest pintor és la producció que hem vist, tenim un problema. Aquesta producció és anònima, anodina i avorrida, l'únic moment "brillant" és el moment de l'ària d'Olímpia, on una grua que l'enlaira queda perfectament incorporada dins la producció i res més.



El cor sona bé i fa el que pot amb el efectius que han quedat després de les reduccions però sense brillantor, el mateix podem dir de l'orquestra i quan a la Direcció de d' Stéphane Denève entén l'obra però no quedarà en la memòria de qui escriu aquest comentari.



Les veus. Veus? hi va haver cantants? Lamento dir que no. Dels comprimaris habituals (Vas i Esteve Madrid) no en parlaré perquè són cantants efectius en els papers que se'ls encomana, coneguts i apreciats pel públic del Liceu. Destacarem a Laurent Naouri que va fer els quatre papers amb solvència i Carlos Chausson que no es pot dir que en aquesta òpera s'hi hagi d'esforçar gaire però que encara resulta un valor segur.



Tampoc m'alegra haver de repetir, com ja vaig fer en dues entrades anteriors, que Natalie Dessay no està en el seu moment i molt em temo que ja no el tornarà a tenir, si bé aquest cop no mostrava cansament ni va tenir dificultats per cantar el paper d'Antònia, també és cert que la seva veu ha passat a ser una veu més. A les rebotigues es comenta que deixa de cantar per dedicar-se al teatre, honestament penso, com també vaig comentar anteriorment, que cal modificar el repertori, la veu no està perduda, solament cal que sàpiga adreçar-la a tenor de les seves facultats actuals.



Quan a la resta de cantants, inexistents, un Hoffman sense ni aguts ni greus, solament zona mitja, un Nicklausse (cantat per una mezzo), molt més que justeta gairebé inaudible i sentint-ho molt tota aquesta resta, com els dic, inexistent, el pitjor de tot és que probablement quedarà en la memòria com la producció on el Liceu va emprendre un camí gens esperançador, esperem, momentani.



Solament afegir que s'entén que el Liceu, com tota la societat catalana, no està passant un bon moment, i trobant-nos en aquest punt, les veus que vam poder "escoltar" no cal anar-les a buscar tant lluny, n'estic segura que aquí també trobem veus similars, honestament, espero siguin millors.



L'argument aquí



Audició de la conferència programada per Amics del Liceu aquí


Videos promocionals:






Mostra pictòria de Léon Spilliaert: