LES CONTES D'HOFFMAN

LES CONTES D'HOFFMAN Música: Jacques Offenbach (bàsicament) Llibret:
Antonia Stella Olímpia Giulietta Nicklausse/Musa Hoffman Lindorf, Coppellius, Dr. Miracle i Capità Depperttutto Spalanzani Crespel Andres -Cochenille - Frantz i Pitichinaccio Maitre Luther Director musical Director d'escena	NatalieDessay Susana Condon Kathleen Kim Tatiana Pavlovskaya Michèle Losier Michael Spyres Laurent Naouri Manel Esteve Madrid Carlos Chausson Francisco Vas Alex Sanmartí Stéphane Denève Laurent Pelly
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu 17 de gener de 2013

No creguin que m'alegra haver de dir que si d'ara endavant les representacions que veurem en el Liceu són com les d'aquests Les Contes D'Hoffman, podem afirmar que el Liceu, que d'ençà de l'incendi provava d'acostar-se a ser de nou un teatre de primera, ha hagut de deixar aquests propòsits.

Començarem per la producció ideada per Laurent Pelly, se'ns indica que aquest director ha trobat la inspiració en l'obra pictòrica de Léon Spilliaert, res a dir, és legítim però si l'únic que l'inspira aquest pintor és la producció que hem vist, tenim un problema. Aquesta producció és anònima, anodina i avorrida, l'únic moment "brillant" és el moment de l'ària d'Olímpia, on una grua que l'enlaira queda perfectament incorporada dins la producció i res més.

El cor sona bé i fa el que pot amb el efectius que han quedat després de les reduccions però sense brillantor, el mateix podem dir de l'orquestra i quan a la Direcció de d' Stéphane Denève entén l'obra però no quedarà en la memòria de qui escriu aquest comentari.

Les veus. Veus? hi va haver cantants? Lamento dir que no. Dels comprimaris habituals (Vas i Esteve Madrid) no en parlaré perquè són cantants efectius en els papers que se'ls encomana, coneguts i apreciats pel públic del Liceu. Destacarem a Laurent Naouri que va fer els quatre papers amb solvència i Carlos Chausson que no es pot dir que en aquesta òpera s'hi hagi d'esforçar gaire però que encara resulta un valor segur.

Tampoc m'alegra haver de repetir, com ja vaig fer en dues entrades anteriors, que Natalie Dessay no està en el seu moment i molt em temo que ja no el tornarà a tenir, si bé aquest cop no mostrava cansament ni va tenir dificultats per cantar el paper d'Antònia, també és cert que la seva veu ha passat a ser una veu més. A les rebotigues es comenta que deixa de cantar per dedicar-se al teatre, honestament penso, com també vaig comentar anteriorment, que cal modificar el repertori, la veu no està perduda, solament cal que sàpiga adreçar-la a tenor de les seves facultats actuals.

Quan a la resta de cantants, inexistents, un Hoffman sense ni aguts ni greus, solament zona mitja, un Nicklausse (cantat per una mezzo), molt més que justeta gairebé inaudible i sentint-ho molt tota aquesta resta, com els dic, inexistent, el pitjor de tot és que probablement quedarà en la memòria com la producció on el Liceu va emprendre un camí gens esperançador, esperem, momentani.

Solament afegir que s'entén que el Liceu, com tota la societat catalana, no està passant un bon moment, i trobant-nos en aquest punt, les veus que vam poder "escoltar" no cal anar-les a buscar tant lluny, n'estic segura que aquí també trobem veus similars, honestament, espero siguin millors.

L'argument aquí

Audició de la conferència programada per Amics del Liceu aquí

Videos promocionals:

Mostra pictòria de Léon Spilliaert: