JOHN CASSAVETES VS SOFIA COPPOLA

 CINEMA

 

 

GEORG GROSZ

PINTOR

Sèrie: ECCE HOMO

PENGUIN CAFE ORCHESTRA

UN BON MOMENT PER DESCOBRIR, RE-DESCOBRIR, REMEMORAR LA PENGUIN

 

ANNA ANDRÉIEVNA AKHMATIVA

POETA

Odessa (Ucarïna), 23 de juny de 1889 - Demodédovo (Rússia), 05 de març de 1966

Sota el vel fosc les mans em prenia... “I per què et veus tan pàl.lida, avui?” -És que a glops d’una aspriva tristesa jo vaig embriagar l’estimat. Com podria oblidar-ho? Sortia trontollant, amb els llavis guerxats pel dolor. Vaig baixar al seu darrere i, volant, vaig atènyer el portal. Panteixant vaig cridar: “Era broma el que he dit: si te’n vas, moriré”. Somrigué amb una calma terrible i em digué: “No t’exposis al vent”.      (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova) Qualsevol ho entendria, és ben senzill i clar: que no m’estimes gens i que mai no ho faràs. Per què així m’arrossego cap a qui m’és estrany i per què cada vespre per tu he de resar? Per què el company deixava i el meu nen rinxolat, la vila que m’estimo i el meu país natal, i, en ciutat estrangera, vaig com captaire errant? Oh quina joia sento perquè et veuré aviat!      (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova)

Totes les ànimes de la gent que estimo són enmig dels estels: quina sort, ja no tinc, doncs, ningú més per perdre i puc plorar! L’aire d’aquí convida a repetir cançons. Un desmai tot d’argent, a la ribera, va acaronant les aigües resplendents de setembre. Des del passat es dreça la meva ombra silenciosament i em ve a trobar. Per més que pengin tantes lires d’aquest brancam hi ha lloc –sembla- també per a la meva, i aquesta pluja dolça, assolellada, ve curulla de bones noves, de conhort.      (Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova) L’AMOR És allò que embruixa vora el cor, enroscat com una serp petita, o el colom que es passa tot el dia parrupant a la finestra blanca; és allò que brillarà en el gebre, s’intueix en un so de viola... Tanmateisx en secret i infal.lible ens aparta del goig i la calma. I com sap sanglotar amb dolça veu en el prec d’un violí que enyora! I és terrible endevinar-lo en un nou somriure encara per conèixer.           (Trad. Júlia Ferrer / Ricard San Vicente)