diumenge, 29 de maig del 2016

BARCELONA 2016



Encara estem així... al matí la Legión i al vespre: 


"Solemne procesión y vigilia mariana en Barcelona


El sábado 28 de mayo de 2016, a las 10 de la noche empezará una solemne procesión en Barcelona, la procesión se iniciará ante la catedral de Barcelona. A las 10.30 llegará a la plaza la imagen peregrina de Nuestra Señora de Fátima y se dará inició a la procesión con antorchas hacia la Basílica de nuestra Señora de la Merced. En la basílica tendrá lugar la santa misa de domingo.

La procesión la organiza la Unión Seglar de San Antonio María Claret."


La cosa comença al pla de la Catedral amb la banda tocant el mateix tema amb variacions, com podran comprovar en el video de més avall.



La processó és posa en marxa al toc de l'himme d'Espanya i al crit de Viva España!!! i els fervents arrenquen, carrer del Bisbe, Pl. Sant Jaume, carrer Ciutat, Regomir, carrer Ample i Església de la Mercè (recordem que Mercè és de mercenario)








en arribà a l'església de la Mercè, la banda toca el tema principal sense variacions (aquest ti-to, ti-to que els recorda?) i dins l'església es fa una missa amb els feligresos exultants)



I així anem... 

PS - La Catedral, a les 10:00 hores, era tancada.

dimecres, 25 de maig del 2016

A PUNT PER...

als cinemes Boliche de Barcelona

dimarts, 24 de maig del 2016

diumenge, 22 de maig del 2016

JULES ET JIM


François Truffaut 1962



divendres, 20 de maig del 2016

SÍLVIA REQUENA


Aquesta senyora és una de les candidates de Convergència per anar a Madrid en les properes eleccions.

Mirem la foto?

Les mans estan molt ben assentades damunt la taula i la seva actitud postural és avançada com si volgués anar endavant i l'única cosa que la frena és la taula. Duu un rellotge amb la corretja vermella, és un rellotge petit, justet i insignificant dins els conjunt de la fotografia, però el color el delata i és com si volgués tenir el seu lloc.   El mocador li penja de manera asimètrica però li cau de manera semblant a quan els senyors comencen a fer-se el nus de la corbata. Els cabells descurats, arreglats per sortir del pas i semblaria que la rodonesa de tot el cap fos una perllongació del quadre en negre de la seva dreta. El darrera hi té una porta per on podem veure la part del dibuix d'un animal, pot ser un simpàtic porc?. A la dreta de la Sra. Requena hi ha dues lletres IM amb les llums apagades, les qual si s'encenguessin  il.luminarien de manera impersonal,  doncs la seva llum sortiria directe endavant i a la candidata nomès li passaria, aquesta llum, per davant. A l'esquerra de la foto emergeix tímidament una punxa que sembla el cap d'una fletxa que l'apunta directament.

dilluns, 16 de maig del 2016

ADA COLAU


Si segueixen aquest bloc (gràcies) de ben segur recordaran que una servidora li va escriure una carta oberta a l'Alcaldessa de Barcelona. En aquell escrit comentàvem que el que realment vol la Sra. Colau és ser famosa, a qualsevol preu, i per il.lustrar-ho vam posar una fotografia.

Ara en portem un altra, de fotografia. Asseguda al costat del Sr. Collboni arran d'un pacte que han signat. Vostès... on dirien que mira l'aspirant a famosa? Mirin bé la foto. Si no ho tenen clar, posin-se en la seva positura, si ho fan s'adonaran que el cap i la mirada els queda una mica de gairell, oi? Exacte... com sempre, mira la càmera

dissabte, 14 de maig del 2016

Nosaltres, les dones

Més val això que no pas res:



diumenge, 1 de maig del 2016

ELEKTRA ó ELECTRA



ELEKTRA
Música: RICHARD STRAUSS
Llibret: HUGO VON HOFMANNSTHAL

Intèrprets:
Elektra            Nina Stemme
Klytämnestra  Waltraud Meier
Khrysithemis  Adrianne Pieczonka
Orestes           Eric Owen
Aegisth           Burkhard Ulrich
Jove servent   Mark Schowalter
Vell servent    James Courtney
Confident de Klytämnestra: Susan Neves
Primera minyona       Bonita Hyman
Segona minyona        Maya Lahyani
Tercera minyona       Andrea Hill
Quarta minyona        Claudia Waite
Cinquena minyona    Roberta Alexander


Orquestra del Metropolitan
Director musical: Esa-Pekka Salonen

Director d’escena: Patrice Chéreau

Cinemes Icària – 30 d’abril de 2016



Bon punt i final a la temporada del Metropolitan els cinemes.

Avui serem breus per què poca cosa negativa podem dir d’aquesta producció, ha estat un bon colofó d’una temporada, si més no, discutible.

Ahir ens va agradar tot i si hi va haver alguna cosa, que la hi va haver, és insignificant i serien ganes de posar-me tonta de debò, ja que el resultat final va ser excel·lent.

Allò que critiquem sempre, la producció escènica, ens va semblar molt encertada. Una estructura a dos nivells, pocs elements a l’escenari ja que els dos nivells connectats per una escala, ja tenen prou significat i no cal afegir gaire cosa més,




amb un detall molt significatiu, si més no, ens ho va semblar: quan Orestes mor Klytammestra, la cantant cau en posició crucificada, unes escenes posteriors, quan Elektra mostra a Egist la seva dona morta, aquest mòdul s’avança cap el prosceni i els espectadors veiem una crucifixió que avança, una al·legoria a que allò que vindrà més endavant serà el cristianisme, 






i si no era aquesta la intenció, a una servidora li ho va semblar. A part que escènicament és un moviment poderós, ja que si en escena tot té una relativa quietud tot moviment queda magnificat. Aquesta creació de Patrice Chéreau (02 de novembre de 1944 - 07 d’octubre de 2013) s’estrenà l’any 2013 al festival l’Aix en Provence.

El director Esa-Pekka Salonen ha fet de la música del s. XX uns dels seus cavalls de batalla i va dirigir molt bé, de manera justa. Elektra presenta moments difícils per a un director ja que ha de saber arribar a moments extrems de la partitura sense que sembli que sona un espetec i aquest director va trobar l’equilibri perfecte.

El tres papers femenins principals tenen unes àries força extenses que les cantants del repartiment van saber assolir sense gaire dificultats, però Nina Stemme com Elektra ahir va estar pletòrica. És un paper físicament cansat ja que Elektra està sempre en escena tot i que no canti, però no reposa ni un sol instant i aquesta soprano no va defallir en cap moment i Eric Owen com Orestes es va lluir vocalment.

Quan la resta. No els espigolaré per no fer aquesta entrada gaire llarga. Solament comentar que del primer a l’última cantant van estar tots i totes molt bé. Ja veuen que avui en el capçal nomenem tothom. Per acabar dir que ens va alegrar retrobar a Roberta Alexander fent de cinquena minyona.

El llibret de l’òpera aquí.

Fotos de la producció:








Videos promocionals: