ELEKTRA
Música: RICHARD STRAUSS
Llibret: HUGO VON HOFMANNSTHAL
Intèrprets:
Elektra Nina Stemme
Klytämnestra Waltraud Meier
Khrysithemis Adrianne Pieczonka
Orestes Eric Owen
Aegisth Burkhard Ulrich
Jove servent Mark Schowalter
Vell servent James Courtney
Confident de Klytämnestra: Susan Neves
Primera minyona Bonita Hyman
Segona minyona Maya Lahyani
Tercera minyona Andrea Hill
Quarta minyona Claudia Waite
Cinquena minyona Roberta Alexander
|
Orquestra del Metropolitan
Director musical: Esa-Pekka Salonen
Director d’escena: Patrice Chéreau
Cinemes Icària – 30 d’abril de 2016
|
Bon punt i final a la
temporada del Metropolitan els cinemes.
Avui serem breus per
què poca cosa negativa podem dir d’aquesta producció, ha estat un bon colofó d’una
temporada, si més no, discutible.
Ahir ens va agradar
tot i si hi va haver alguna cosa, que la hi va haver, és insignificant i serien
ganes de posar-me tonta de debò, ja que el resultat final va ser excel·lent.
Allò que critiquem
sempre, la producció escènica, ens va semblar molt encertada. Una estructura a
dos nivells, pocs elements a l’escenari ja que els dos nivells connectats per
una escala, ja tenen prou significat i no cal afegir gaire cosa més,
amb un detall molt
significatiu, si més no, ens ho va semblar: quan Orestes mor Klytammestra, la
cantant cau en posició crucificada, unes escenes posteriors, quan Elektra
mostra a Egist la seva dona morta, aquest mòdul s’avança cap el prosceni i els espectadors
veiem una crucifixió que avança, una al·legoria a que allò que vindrà més endavant serà el
cristianisme,
i si no era aquesta la intenció, a una servidora li ho va
semblar. A part que escènicament és un moviment poderós, ja que si en escena
tot té una relativa quietud tot moviment queda magnificat. Aquesta creació de
Patrice Chéreau (02 de novembre de 1944 - 07 d’octubre de 2013) s’estrenà l’any
2013 al festival l’Aix en Provence.
El director Esa-Pekka
Salonen ha fet de la música del s. XX uns dels seus cavalls de batalla i va
dirigir molt bé, de manera justa. Elektra presenta moments difícils per a un
director ja que ha de saber arribar a moments extrems de la partitura sense que
sembli que sona un espetec i aquest director va trobar l’equilibri perfecte.
El tres papers femenins
principals tenen unes àries força extenses que les cantants del repartiment van
saber assolir sense gaire dificultats, però Nina Stemme com Elektra ahir va
estar pletòrica. És un paper físicament cansat ja que Elektra està sempre en
escena tot i que no canti, però no reposa ni un sol instant i aquesta soprano no
va defallir en cap moment i Eric Owen com Orestes es va lluir vocalment.
Quan la resta. No els
espigolaré per no fer aquesta entrada gaire llarga. Solament comentar que del
primer a l’última cantant van estar tots i totes molt bé. Ja veuen que avui en
el capçal nomenem tothom. Per acabar dir que ens va alegrar retrobar a
Roberta Alexander fent de cinquena minyona.
El llibret de l’òpera
aquí.
Fotos de la producció:
Videos promocionals:
