ELEKTRA ó ELECTRA

ELEKTRA Música: RICHARD STRAUSS Llibret: HUGO VON HOFMANNSTHAL Intèrprets: Elektra            Nina Stemme Klytämnestra  Waltraud Meier Khrysithemis  Adrianne Pieczonka Orestes           Eric Owen Aegisth           Burkhard Ulrich Jove servent   Mark Schowalter Vell servent    James Courtney Confident de Klytämnestra: Susan Neves Primera minyona       Bonita Hyman Segona minyona        Maya Lahyani Tercera minyona       Andrea Hill Quarta minyona        Claudia Waite Cinquena minyona    Roberta Alexander

Orquestra del Metropolitan Director musical: Esa-Pekka Salonen Director d’escena: Patrice Chéreau Cinemes Icària – 30 d’abril de 2016

Bon punt i final a la temporada del Metropolitan els cinemes.

Avui serem breus per què poca cosa negativa podem dir d’aquesta producció, ha estat un bon colofó d’una temporada, si més no, discutible.

Ahir ens va agradar tot i si hi va haver alguna cosa, que la hi va haver, és insignificant i serien ganes de posar-me tonta de debò, ja que el resultat final va ser excel·lent.

Allò que critiquem sempre, la producció escènica, ens va semblar molt encertada. Una estructura a dos nivells, pocs elements a l’escenari ja que els dos nivells connectats per una escala, ja tenen prou significat i no cal afegir gaire cosa més,

amb un detall molt significatiu, si més no, ens ho va semblar: quan Orestes mor Klytammestra, la cantant cau en posició crucificada, unes escenes posteriors, quan Elektra mostra a Egist la seva dona morta, aquest mòdul s’avança cap el prosceni i els espectadors veiem una crucifixió que avança, una al·legoria a que allò que vindrà més endavant serà el cristianisme, 

i si no era aquesta la intenció, a una servidora li ho va semblar. A part que escènicament és un moviment poderós, ja que si en escena tot té una relativa quietud tot moviment queda magnificat. Aquesta creació de Patrice Chéreau (02 de novembre de 1944 - 07 d’octubre de 2013) s’estrenà l’any 2013 al festival l’Aix en Provence.

El director Esa-Pekka Salonen ha fet de la música del s. XX uns dels seus cavalls de batalla i va dirigir molt bé, de manera justa. Elektra presenta moments difícils per a un director ja que ha de saber arribar a moments extrems de la partitura sense que sembli que sona un espetec i aquest director va trobar l’equilibri perfecte.

El tres papers femenins principals tenen unes àries força extenses que les cantants del repartiment van saber assolir sense gaire dificultats, però Nina Stemme com Elektra ahir va estar pletòrica. És un paper físicament cansat ja que Elektra està sempre en escena tot i que no canti, però no reposa ni un sol instant i aquesta soprano no va defallir en cap moment i Eric Owen com Orestes es va lluir vocalment.

Quan la resta. No els espigolaré per no fer aquesta entrada gaire llarga. Solament comentar que del primer a l’última cantant van estar tots i totes molt bé. Ja veuen que avui en el capçal nomenem tothom. Per acabar dir que ens va alegrar retrobar a Roberta Alexander fent de cinquena minyona.

El llibret de l’òpera aquí.

Fotos de la producció:

Videos promocionals: