dissabte, 24 de novembre del 2012

OPEN BADGES






Si cap de vostès considera que sap més que un savi sobre un tema concret però aquests coneixemaments els ha adquirit de manera autodicta i solament empès per la seva curiositat i la passió que li genera el tema en concret i a més a més li fa mandra que per acreditar-ho hagi de passar per un seguit d'estudis universitaris, la Fundació Mozilla, amb l'ajut econòmic de la Fundació McArthur ha engegat la iniciatia OPEN BADGET.

Open Badget és tot un sistema, on també s'impliquen determinades universitats, que li permet acreditar que vostè ho sap tot sobre una cosa concreta, un cop superat el test, se li concedeix una acreditació que podrà incorporar en el facebook, en el web, en el bloc, etc..... però si volen saber exactament con funciona, cliquin el següent enllaç que els adreçarà cap la Universitat Jaume I de València on se'ns explica exactament que pretèn i com funciona, molt interessant, de debò, no solament per la repercusió personal, sinó de la bona aplicació de la tecnologia.


i aquest altre enllaç ens dur directament a Open Badget:



Honestament crec que és molt interessant conèixer aquestes iniciatives que acosten i ens acosten al coneixement i a la tecnologia.

dimecres, 21 de novembre del 2012

LO MEJOR DE CONNIE WILLIS


LO MEJOR DE CONNIE WILLIS
Connie Willis
Traducció: Pedro Jorge Romero
Ediciones B
Barcelona 2010
Volum I – 357 pàgines
Volum II – 413 pàgines



Sota aquest títol tant contundent, en aquests dos volums s’apleguen un seguit de relats de l’autora Connie Willis.

Aquest bloc desconeix si el contingut dels llibres és el millor de la producció de l’autora, però és un risc posar aquesta mena de títols ja que la tria està subjecte al criteri de qui la fa, tot i que pogui ser el mateix autor/a. Probablement hagués estat més encertat la traducció del seu títol original The Winds of Marble Arch and others stories.

Primerament, assenyalar que entre la lectura del primer i del segon volum, de forma voluntària,  hi hagut un interval de temps, desconec si això és bo o no, però en tot cas m’ha semblat més encerat seguir aquesta pauta de lectura. 

Com sol passar en tota antologia o recull no sempre els relats mantenen la mateixa qualitat , aquí també passa, n’hi  ha de molt i molt interessants fins a d’altres d’un relatiu interès, entremig trobem un ventall de relats d’interès divers, no obstant cal dir que Connie Willis és àgil, fa descripcions curtes i precises i té un bon sentit de la narració i concretament de la narració entre temps passat i present sense haver de recórrer a puntuacions acadèmiques; però també trobem que de vegades les històries s’allarguen, no diré excessivament, però potser sí de manera innnecessària. No obstant i pot ser que contradictòriament, en aquells relats més atractius aquest bloc no hagués volgut que s’acabéssin tant aviat. La valoració, per a una lectora poc aficionada a la ciència ficció i que ho desconeix tot sobre el gènere, és positiva.




dimecres, 14 de novembre del 2012

ICH BIN DIE FESCHE LOLA

ICH BIN DIE FESCHE LOLA

Letra i música: Friedrich Hollander/ Robert Liebmann


Pel.l.icula: Der Blaue Angel - Dtor. Josef von Sternberg


Jo sóc l'alegre Lola
de qui tan s'ha parlat
tinc una pianola
que és del segle passat
la música que toca
agrada al veïnat
i perquè fa patxoca
l'han duta a l'envelat

I allà tot fent tabola
ballem sense parar
mentre la pianola
no para de tocar
tothom em crida
"Lola, alegra'ns fins demà"
no et deixarem mai sola"
Tornem a començar

Tot gira i tot rodola
mentre jo vaig cantant
jo sóc la bella Lola
pregunta i t'ho diran. 


dijous, 8 de novembre del 2012

dimecres, 7 de novembre del 2012

HEINRICH VON KLEIST



RELATOS COMPLETOS
Heinrich von Kleist
Traducció: Roberto Bravo de la Varga
Acantilado
Barcelona 2011
338 pàgines



Heinrich von Kleist (Fráncfort del Öder 1777 – Berlin 1811).

Aquests nou relats que s’apleguen en aquest volum presenten una dicotomia, fruit probablement de les meves subconscients conjetures. Això és, que en un llenguatge florit (però no tant) propi de l’època i que tot sembla que hagi d’acabar bé, l’escriptor ens mostra uns personatges desgraciats, més, desgraciadíssims, d’aquells que en diem: sembla que hagi trepitjar m....a (perdonin), tot i fent poques concessions (alguna si, eh!, però poquetes) al lector/a.

Per posar un exemple, i ja en sabran perdonar si no estic més inspirada, vostès recorden la batalla de la pel·lícula Ram d’Akira Kurosawa? Una batalla cruel però amb unes imatges que no t’ho fan pensar, doncs això serien aquests relats.

Ara ve allò que fa que aquest llibre no sigui rodó és la traducció, aquest bloc no ha deixat de tenir en tot moment la impressió que la traducció no ha estat gaire encertada i que probablement no ens ha permès percebre tota la dimensió de l’escriptor von Kleist. Fins i tot m’ha sorprès que una editorial tant primmirada com Acantilado no hagi estat prou atenta.






AURYN QUARTET



AURYN QUARTET
Programa
  • L. Van Beethoven, Quartet núm. 11, op.95
  • F.J. Haydn, Quartet op. 77/2
  • F. Schubert, Quartet núm. 14, D. 810, «La mort i la donzella»

5 de novembre de 2012
Palau de la Música Catalana
Temporada: Da Camera



Sovint, aquest bloc es demana si cal consignar un esdeveniment a misses dites i que vostès, lectors i lectores, ja no hi són a temps de recuperar, com és el cas dels concerts, que solen programar-se per a un sol dia. Ja què, quin sentit té, si les persones que no hi han assistit ja no tenen l’ocasió, si més no immediata, de fer-ho. I així les coses, quin interès pot suscitar per els lectors i les lectores llegir allò que no poden gaudir.

Buscant un argument que justifiqués aquesta mena d’entrades ho he comentat i només vaig trobar algú que em digués alguna cosa mig convincent però que, honestament, tampoc se sustenta gaire. Això és: que amb tot el ventall de possibilitats que en ofereix internet les persones que vulguin poden veure i escoltar els intèrprets i també les obres interpretades; però clar, de vegades totes dues coses alhora no és possible.

Bé.... el temps dirà que faig amb aquest tema.

El concert que ens ocupa. Els Auryn Quartet ens van oferir una molt bona vetllada.  Són un quartet molt ben compenetrat i que alhora permet que puguem escoltar amb nitidesa cadascun dels instruments, tots ells amb molta expressivitat.

Els quartets de Haydn i de Schubert, van sonar a Haydn i Schubert però alhora allunyats d’estereotips, amb voluntat d’esprémer matisos.

Si comento separadament el quartet de Beethoven, és per la importància d’aquest compositor, és un quartet introspectiu, ple d’un món interior que no prova de complaure les oïdes de l’oient però que ens permet copsar tota la grandesa de Beethoven, i en aquest quartet es pot trobar la atemporalitat de Beethoven.

Així sonen els Auryn Quartet


 Les obres que vam escoltar (per d’altres intèrprets)


Beethoven

Haydn

Schubert