divendres, 29 de juliol del 2011

440 CLÀSSICA


Aquest bloc està content-content, aquest mes de juliol ha sortit una revista dedicada a la música clàssica i l'òpera, això per si sol ja és una bona notícia, el que la fa millor (la notícia) és que la revista és en català i allò que fa la peculiar, doncs que l'edita la gent d'Enderrock, que servidora deconeixia que tinguessin veleïtats tant líriques.

A més a més 440 Clàssica neix desencomplexada, sense timideses. Ben editada, amb continguts que interessen i evidentment essent el primer número, prioritzen la gent de casa, i junt amb aquest primer número un video documental de Jordi Savall, amb subtítols amb català. Honestament, m'ha agradat i ja li he encomenat al meu quiosquer de capçalera que estigui a l'alerta el proper trimestre i me la guardi, ah! perquè la revista és trimestral i val solament 6'00 €, i que són 6'00 € en el decurs d'un trimestre? doncs dos eurets al mes, assumible, no? clar que, malhauradament, potser hi ha algu que no es pugui permetre aquesa despesa, aquest bloc també és conscient que de vegades sí va d'un euro, però si no és el cas, doncs, facin-li un cop d'ull.

Ah! i a més a més els d'Enderrock han penjat a la seva web un video de l'Orfeo ed Euridice de Gluck programada al Festival de Perelada d'enguany, amb escenografia de la Fura.


ai!ai!ai! (queixa), tornen les calors........ aquest bloc té previst passar els propers dies sota una morera, en cura de paliatius calorics.

dimarts, 26 de juliol del 2011

PETIT MANUAL DE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA


PETIT MANUAL DE LA DESCOBERTA CATALANA D'AMÈRICA
Jordi Bilbeny
Llibres de l'Índex
col·lecció Descoberta
Barcelona 2011
147 pàgines

Cada cop sembla més tangible la catalanitat d'en Cristòfor Colom (o Joan Colom). Allò que va començar essent un murmuri ha esdevingut en allò que sembla una evidència.

En Jordi Bilbeny fa vint anys que segueix la recerca del descobridor i ha trobat documents i proves que desmenteixen tot el que s'ha anat dient durant cinc segles. No ha estat el primer, abans que ell ja hi van haver altres veus que van fer aquesta afirmació, però potser en Bilbeny ha estat el més perseverant.

Transcriuré algunes mostres del to documental del llibre:

.....En Cristòfor Despuig. Vers el 1557, escriví LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA, una de les grans escomeses contra la manipulació que els castellans feien de la nostra història. Entre moltes altres denúncies, retreu a En Pero Mexia que posi   "lo regne de Nàpols sots lo domini y corona de Castella, essent com és tan clarament de la Corona de Aragó, que los minyons no u ignoren". I afegeix que "si en lo clar posen dupte, què faran en lo no clar". En Despuig també recrimina l'historiador Juan Sedeño que "per no donar glòria ni onra ad algun espanyol que no fos castellà, ha disimulat les obres dignes de memòria de molts reys particulars de Espanya i especialment de la Corona de Aragó y comtes de Barcelona". I generalitza: "Tots són casi de esta manera, que per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, celen la veritat, i per fer gloriosa la sua pròpia nació no dupten a escríurer mentides".....

.... que la descoberta d'Amèrica, que la impulsà En Colom, "ad pròspera fortuna del mateix rey don Fernando de Aragó, per manement i ordre del qual se comensà, se ha de atribuir no gens a castellans"......

....Idèntica idea trobarem, anys a venir, al document LUZ DE VERDAD, editat vers el 1698, que amb to vindicatiu se'ns diu: "Què havien fet els castellans fora d'Espanya? no en sé res. Però el catalans per si sols, ja havien conquerit la Grècia i moltes altres províncies de l'Imperi...." I encara: "Mai els castellans no van posar els peus fora d'Espanya fins a ser units amb Aragó"....

... al 1916, En Francesc Martínez, després d'un estudi minuciós pel qual ens feia adonar que la reina Isabel no pogué mai empenyorar les seves joies per sufragar el viatge colombí, atès que estaven dipositades a València. L'autor és ben precís: "de fet, repeteixo, que les històries modernes han falsejar algunes de les circumstàncies interessants, inventat una llegenda molt poètica i, si voleu, molt patriòtica, però que en defensa de la veritat i de les glòries legítimes dels Estats que formaven la Corona d'Aragó".....  

Aquest cop no els detallaré on poden trobar aquest llibre, ja que durant quinze anys en Jordi Bilbeny ha posat diners de la seva butxaca i aquest llibre el poden trobar per un preu entre 14'00 i 16'00 €.

També trobaran temes d'història d'aquest mena a Institut Nova Història.

Conclusions? Les que vostès creguin més addients.



divendres, 22 de juliol del 2011

LUCES DE BOHEMIA

Luces de Bohemia
Ramón María del Valle-Inclán
Direcció
Oriol Broggi
Intèrprets
Lluís Soler
Xavier Boada
Màrcia Cisteró
Manel Dueso
Camilo García
Marissa Josa
Jordi Martínez
Jacob Torres
Espai
Oriol Broggi i Sebastià Brossa
Il·luminació
Pep Barcons
Vestuari
Berta Riera
So
Jordi Agut
Ajudant de vestuari i sastressa
Annita Ribera
Tècnic
Guillem Gelabert
Regidor
Marc Serra
Ajudants de direcció
Ferran Utzet i Joan M. Albinyana
Fotografia
Bito Cels
Una producció de La Perla 29 amb la col·laboració del Grec 2011 Festival Barcelona.


En unes de les primeres entrades d’aquest bloc vaig parlar de la productora teatral La Perla 29 i després de veure aquesta Luces de Bohemia refermo les meves simpaties cap aquesta productora.
Si encara hi son a temps, vagin a veure-la, sens dubt,e i esperem que trobin localitats; ahir dijous estava ple de gom a gom.
I no sé si cal afegir res més, honestament, si clar..... ja sé que puc afegir el de sempre: els actors, la direcció, el vestuari, però..... no sé si cal després que els l’hagi recomanada vivament.
Oriol Broggi ha sabut esprémer  totes les possibilitats dels actors i les actrius, els quals, llevat de Lluís Soler (Max Estrella) i Jordi Martínez (D. Latino de Hispalis), fan dos, tres i quatre personatges, i a tots ells, l’elenc d’interpretació sap donar el to adequat i cap d’ells (i elles) decep.
Evidentment, si remirem hi trobarem petites coses, però que superan abastament el conjunt de la producció, inclosos els vestuari, les llums, els so......
Ah! I sobretot, l’estímul que representa un text de Valle Inclan, on no cal badar perquè cada frase, rèplica o parlament té un motiu de ser.
Els recordo que els de LaPerla29 tenen la seu artística a la Sala Gòtica de la Biblioteca de Catalunya, els jardinets que van del c/del Carme al c/Hospital

dimecres, 20 de juliol del 2011

LA TRAVIATA


Artistes : Natalie Dessay (Violetta Valéry), Ludovic Tézier (Giorgio Germont), Charles Castronovo (Alfredo Germont), Adelina Scarabelli (Annina), Sylvia de La Muela (Flora Bervoix), Manuel Nunez Camelino (Gastone de Letorière), Kostas Smoriginas (Barone Douphol), Andrea Mastroni (Marchese d’Obigny), Maurizio Lo Piccolo (Dottor Grenvil), Rachid Zanouda (comédien) Estonian Philharmonic Chamber Choir, London Symphony Orchestra, Mikk Üleoja (Chef de chœur) • Réalisateur : Don Kent • Mise en scène : Jean-François Sivadier • Décors : Alexandre de Dardel • Ecriture / Compositeurs : Giuseppe Verdi • Production : Bel Air Média / ARTE France Louis Langrée (Directeur musical), Virginie Gervaise (Costumes), Philippe Berthomé (Lumières), Cécile Kretschmar (Maquillage – Perruques)



Aquests dies Arte.tv té en obert aquesta producció vista al festival d'Aix-en-Provence d'enguany. Així doncs aquesta entrada l'han de contextualitzar com una òpera visionada a través d'internet, en una bona pantalla, això sí.

Situats en el mitjà emissor, els diré que aquest bloc no és gaire mitòman i tot i que Natalie Dessay és una cantant que sol merèixer els meus respectes no és el cas d'aquesta Traviata, honestament no m'ha convençut gens, inclús en algun moment m'ha semblat detectar alguna dificultat, i en l'ària més esperada, el Sempre Libera, no m'ha emocionat.

Quan a Charles Castronovo en el paper d'Alfredo, m'ha semblat segur amb la seva veu i el baix Ludovic Tézier com a Giorgio Germont molt acceptable, la resta del repartiment, doncs això, de repartiment.

I la producció? doncs mirin...... molt francesa, per dir alguna cosa.

L'orquestra i el director no maten.

De tota manera poden comprovar tot els que els dic si cliquen aquí i decideixen veure-la.

Sobre La Traviata, Giuseppe Verdi, de les millors Violetta's Valéry de la història de l'opera i més, trobaran informació fins avorrir a la xarxa.


I bé...... m'en vaig a fer un vol amb la mandra de l'estiu.


dimarts, 19 de juliol del 2011

18 DE JULIOL

La data d'ahir és significativa, i aquest bloc que està d'estiu i amb poca esma s'ha tornat mesquí i deixa que d'altres vagin fent feina i rampinya.

Així doncs, per no oblidar-nos que els dies 17 - 18 i 19 de juliol són dates que s'han de recordar sempre, el bloc altres barcelones ha fet aquesta entrada:


Avui fa 75 anys: L'alçament franquista del 19 de juliol a Barcelona

 no és gaire llarg i serveix per rememorar.


Bé...... m'en torno a l'hamaca.


diumenge, 17 de juliol del 2011

MONEY MONEY



Ai! és que no ens deixen ni un moment de pau. Aquest bloc i jo morts de calor i sense poder badar paraula, amb una mandra diària de dilluns al matí i aquesta gent amb una vitalitat!!!.... que si volen pujar el rebut de l'aigua...... que Madrid presenta candidatura pels Jocs Olímpic (pagant qui? els de sempre?, pregunto)..... que si privatitzen el Prat i Catalunya no veurà ni ensumarà un duro (bé..... ni un euro), ..... per tots ells (i elles) que ens han dut fins aquí, que ens demanen sacrificis que van a parar en terra estranya (és un dir) i per tots aquells que ens prenen per rucs i ruques, per tots ells (i elles):

dimecres, 13 de juliol del 2011

LA NEGRA I CRIMINAL


És cert que aquest bloc no té tirada a llegir novel·la negra, tot i que de cinema negre n'ha vist un munt, però bé, de llegir-ne, ho admeto, més aviat poc.

No obstant, aquest bloc sempre s'ha sentit feliç que a Barcelona hi hagués una llibreria dedicada exclusivament a aquest gènere, una llibreria petita però xula (de xuleria) i amb tanta vitalitat que no solament a treballat per dignificar la literatura en negre sinó que actualment està col·laborant en biblioteques, hi ha un club de lectura de literatura negra i  ha impulsat la SETMANA NEGRA, una trobada d’escriptors i seguidors, amb un grapat d’activitats i tot sense gaires mitjans però amb molta il·lusió. 

Tot això té un nom de capçalera: Paco Camarasa i un grapat d’amics.

Avui m’assabento que la llibreria no passa per bons moments, cosa que a aquest bloc li sap molt de greu, no sembla que de moment hagin de plegar, però sí s’han vist obligats a cobrar alguns serveis que fins ara eren gratuïts. De tota manera el vermutet amb musclos dels dissabtes continuarà essent generosament de franc.

Els animo que facin un voltet per la pàgina de la llibreria no els decebrà.

I ara me’n torno: 

dissabte, 9 de juliol del 2011

ESTIU i MANDRA

Hola tothom,

Aquest blog, mandrós de mena, ha decidit que durant l'estiu es relaxarà, és a dir, que quan el sol, la calor, l'excés de mandra i les seves activitats li ho permetin, consignarà alguna cosa, i  com és un bloc educat els desitja un bon estiu, i si cap de vostès fa vacances doncs que els siguin profitoses.


Servidora el que farà és jeure i mirin com: 



Fins aviat.

SEÑORAS SIN FRONTERAS


SEÑORAS SIN FRONTERAS. Las mujeres y la aventura
Barbara Hodgson
Traducció: Jacobo Torres Fraguas
Lumen
Barcelona 2006
247 pàgines



Avui seré breu.
Aquest és un llibre d’estiu i pre-vacances, no perquè hagin de viatjar als mateixos indrets d’aquests senyores sinó per animar-nos a prendre un viatge.

També és un llibre sense cap més pretensió que la de divulgar i donar conèixer unes dames que disconformes amb allò que la societat esperava d’elles van decidir que viatjar era millor que fer-se monja, per exemple.

L’autora fa un repàs a un munt de dones de diverses èpoques i s’atura al tombant del s. XIX – XX i ja no va més enllà, ja que a partir d’aquest període viatjar ja començava a ser més fàcil, però fins arribar aquí ens trobem amb un ventall  de dones molt coratjoses i un ventall de motius que les empeny a fer aquestes travesses.

De detalls personals se’ns donen el justos i necessaris per poder entendre què les va fer tirar endavant projectes, molt cops, prou difícils.

El llibre és llegeix agradosament, és lleuger i serveix per adonar-nos que ni les capes i capes de faldilles, ni els botins, ni les ombrel·les podien deturar ferrenys propòsits, cal constatar que lleugeres d’equipatge no hi anaven, hi ha fins i tot alguna que se’n duia la banyera.

Com els dic és un llibre d’estiu per llegir les tardes quan espetega el sol i fa mandra sortir.

Aquest llibre el trobaran a les biblioteques següents:
Diputació de Barcelona – solament a tres biblioteques de Barcelona
Ateneu Barcelonès
Biblioteca de Catalunya
Universitat Autònoma de Barcelona
BANYOLES.Adults  
BLANES.Adults
 CePSE BPB
 GIRONA-Just M. Casero.Adults  
 GIRONA-Pública de Girona.Adults
 LLORET DE MAR.Adults
 PUIGCERDÀ.Adults
 RIPOLL.Adults