SANT JORDI'14

il.lustració: Randal Spangler

BONA DIADA TOTHOM, MOLTS LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES, siiiiiii......... també una ROSA i un xurridrac com aquest per a tothom

THOMAS BERNHARD

GOETHE SE MUERE Thomas Bernhard Traducció: Miguel Sáenz Alianza Editorial Madrid 2012 119 pàgines

Llegir Thomas Bernhard és sempre molt gratificant.

Aquelles persones que tenen la amabilitat de llegir aquest bloc ja deuen recordar que aquest autor no és la primera vegada que treu el cap en aquest espai (ni serà la última)

El llibre d’avui aplega quatre relats:

Goethe se muere (1982)

Montaigne. Un relato (1982)

Reencuentro (1982)

Ardía. Relato de viaje para un amigo de otro tiempo (1983/1984)

Sé que ara esperen que els expliqui de què va cadascun, però no sé honestament per que ho esperen, ja que no ho he fet mai i comprendran que ara ja és una mica tard per començar, però a més a més passa, que a T. B. se l'ha de llegir, doncs és tant important el què diu com el com ho diu, sí, diran vostès, però això passa amb tots i....no, no no no no no l’idiolecte  - com s’han quedat amb la parauleta?, m’ho poden dir.....: estup (enda) -, bé doncs l’estil de Thomas Bernhard és ben peculiar i si és el primer cop que el llegeixen i queden una mica desconcertats provin d’enamorar-se d’aquesta forma d’escriptura.  

Molt ben traduït.

LA REPÚBLICA DE LAS LETRAS

LA REPÚBLICA DE LAS LETRAS Marc Fumaroli Traducció: José Ramón Monreal Acantilado Barcelona 2013 403 pàgines

Si cap de vostès vol saber que vol dir ser “un home del renaixement” han de llegir aquest llibre.

La República de les Lletres no era “una” sinó vàries, que van néixer en el decurs dels segles XVII i XVIII, principalment a Itàlia, França i nord d’Europa, i per entendre’ns, se’n diu República a les trobades que feien homes interessats per les lletres, però no solament per les lletres  ja que eren homes curiosos interessats per totes les humanitats i que en aquestes trobades compartien coneixement i experiències.

Aquestes, diguem-ne societats, eren de caire transversal, ja que tot el que una persona era en la seva vida quotidiana quedava fora i esdevenia un estudiós entre els altres, però bé dir això no es dir gaire cosa, honestament, doncs en aquest estudi de Marc Fumaroli troben homes que van dedicar temps i fortuna només a fomentar el Coneixement.

Interconnectades, qui era membre d’una d’aquestes Repúbliques tenia accés, si viatjava, a la resta, on era molt ben acollit. L’autor també mostra la seva gradual desaparició i les seves causes

Ara bé, dit això, haig d’admetre que de la quantitat de noms que hi surten, servidora només en coneixia un parell, sí-sí, un parell, que fa palés el meu total desconeixement, que fins i tot frega la ignorància, d’un període i d’un moviment (digue-m’ho així) prou important.

Llibre realment molt interessant que ha despertat la curiositat d’aquest bloc per saber-ne més.

Hauran observat que solament parlo d’homes, doncs de dones només en troben dues que van poder organitzar el seu propi cercle, no cal comentar res més. 

Ben traduït.

LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN

LA GRAN DUQUESSA DE GEROLSTEIN Opera bufa de Jacques Offenbach Direcció general Victor Alvaro Direcció musical Ferran Martínez i Palou Intèrprets Anna Arena Laura Pau Mònica Portillo Albert Ruiz ALMERIA TEATRE

Coreografia Jordi Ribot Thunnissen Escenografia i vestuari companyia Bratislava Traducció i adaptació companyia Bratislava Disseny de llums Victor AlGo Tècnic llums i so Sergi Coch Producció associació artdevellut

Avui els presento en Daniel.

En Daniel és el gestor del bloc La Libreria i és l’amic amb qui vaig el teatre. Sí, solament fem això, anem al teatre i amb una mica de sort no ens barallem a causa de les infinites divergències que tenim i de tota mena. De tota manera aquesta escassetat presencial no ens impedeix considerar-nos amics i el temps que triguem a arribar el punt on cadascú agafa un cami diferent  és el que triguem a fer-nos cinc cèntims d’allò que hem fet en un mes, i fins la propera sessió teatral.

Si avui treu el cap en Daniel és:

1 – Perquè de mil a mil ell m’anomena en el seu bloc i jo encara no ho havia fet i em sembla just

2 – Perquè ahir,  inusualment i excepcionalment, vam estar unànimement d’acord amb aquesta obra, ens va agradar força i no hi vam trobar cap falla ni tan sols remarcable.

Hi ha obres que desitjaríem que Talia, i en aquest cas també Euterpe, els poses ales i poguessin volar, tenir èxit i una llarga vida, si més no, fins que els interessats se n’atipessin, ahir eren poc més d’una dotzena d’espectadors i la veritat és que mereix ser vista per molt més públic.

És evident que si algú va a buscar representació estil Marc Miskowski amb Felicity Lott aquí no ho trobarà, però trobarà allò que allà no hi és: ganes, frescor, entrega i tot això amb uns minsos efectius escènics i amb una producció ben barateta alcen aquesta operetta, amb molta voluntat i amb més rigor que mitjans.

La Companyia Bratislava fa de les mancances virtut i els quatre actors i actrius interpreten impecablement els diversos papers de la història, molt reduïda, però conservant l’essència de l’original, fins i tot penso que Offenbach hagués aplaudit amb ganes.

Quan la direcció molt ben conduïda i fins i tot aquells moments que podríem esdevenir més grollers són resolt amb molta elegància.

Certament m’ho (ens) ho van passar molt bé.

Afanyin-se, estan fins el dia 20.  

DUETTO BUFFO DI DUE GATTI

Gioachino Rossini

Ja és hora que vostès, amables visitant@  d'aquest bloc ho sàpiguen, servidora està desproveïda de qualsevol bri de profunditat i si no fos que perderia el poc crèdit que encara conservo, passaria directament a les veleïtats més frívoles.

Aquesta confessió ve a tomb per la peça que el porto avui, ja d'entrada veuran que la lletra no és pot dir que sigui gaire saberuda, és a dir d'aquelles que un adopta posició "pensador"

mentre intenta esbrinar el missatge del contingut. NO, aquí la lletra és idònia per una servidora, mentre canta a la dutxa entre ensabonada i ensabonada.

Un altre tema és com s'interpreta i aquí sí admeto que no és gens fàcil com podran comprovar pels tastets que els porto avui. En tot cas és d'aquelles cançons agraïda, ja que quan la interpretació vocal no és prou curosa és pot compensar amb una bona i divertida interpretació.

També els haig de dir que si no els agrada cap de les que treu el cap aquí, poden cercar per la xarxa, doncs n'hi ha fins avorrir i per a tots els gustos. Fins i tot aquí trobaran unions ben curioses.

Passin-s'ho bé.

no ho dubten, mirin-se'l	...però a servidora on li hagués agradat ser és aquí: