SANT JORDI'14

il.lustració: Randal Spangler

BONA DIADA TOTHOM, MOLTS LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES, siiiiiii......... també una ROSA i un xurridrac com aquest per a tothom

THOMAS BERNHARD

GOETHE SE MUERE Thomas Bernhard Traducció: Miguel Sáenz Alianza Editorial Madrid 2012 119 pàgines

Llegir Thomas Bernhard és sempre molt gratificant.

Aquelles persones que tenen la amabilitat de llegir aquest bloc ja deuen recordar que aquest autor no és la primera vegada que treu el cap en aquest espai (ni serà la última)

El llibre d’avui aplega quatre relats:

Goethe se muere (1982)

Montaigne. Un relato (1982)

Reencuentro (1982)

Ardía. Relato de viaje para un amigo de otro tiempo (1983/1984)

Sé que ara esperen que els expliqui de què va cadascun, però no sé honestament per que ho esperen, ja que no ho he fet mai i comprendran que ara ja és una mica tard per començar, però a més a més passa, que a T. B. se l'ha de llegir, doncs és tant important el què diu com el com ho diu, sí, diran vostès, però això passa amb tots i....no, no no no no no l’idiolecte  - com s’han quedat amb la parauleta?, m’ho poden dir.....: estup (enda) -, bé doncs l’estil de Thomas Bernhard és ben peculiar i si és el primer cop que el llegeixen i queden una mica desconcertats provin d’enamorar-se d’aquesta forma d’escriptura.  

Molt ben traduït.

LA REPÚBLICA DE LAS LETRAS

LA REPÚBLICA DE LAS LETRAS Marc Fumaroli Traducció: José Ramón Monreal Acantilado Barcelona 2013 403 pàgines

Si cap de vostès vol saber que vol dir ser “un home del renaixement” han de llegir aquest llibre.

La República de les Lletres no era “una” sinó vàries, que van néixer en el decurs dels segles XVII i XVIII, principalment a Itàlia, França i nord d’Europa, i per entendre’ns, se’n diu República a les trobades que feien homes interessats per les lletres, però no solament per les lletres  ja que eren homes curiosos interessats per totes les humanitats i que en aquestes trobades compartien coneixement i experiències.

Aquestes, diguem-ne societats, eren de caire transversal, ja que tot el que una persona era en la seva vida quotidiana quedava fora i esdevenia un estudiós entre els altres, però bé dir això no es dir gaire cosa, honestament, doncs en aquest estudi de Marc Fumaroli troben homes que van dedicar temps i fortuna només a fomentar el Coneixement.

Interconnectades, qui era membre d’una d’aquestes Repúbliques tenia accés, si viatjava, a la resta, on era molt ben acollit. L’autor també mostra la seva gradual desaparició i les seves causes

Ara bé, dit això, haig d’admetre que de la quantitat de noms que hi surten, servidora només en coneixia un parell, sí-sí, un parell, que fa palés el meu total desconeixement, que fins i tot frega la ignorància, d’un període i d’un moviment (digue-m’ho així) prou important.

Llibre realment molt interessant que ha despertat la curiositat d’aquest bloc per saber-ne més.

Hauran observat que solament parlo d’homes, doncs de dones només en troben dues que van poder organitzar el seu propi cercle, no cal comentar res més. 

Ben traduït.

DUETTO BUFFO DI DUE GATTI

Gioachino Rossini

Ja és hora que vostès, amables visitant@  d'aquest bloc ho sàpiguen, servidora està desproveïda de qualsevol bri de profunditat i si no fos que perderia el poc crèdit que encara conservo, passaria directament a les veleïtats més frívoles.

Aquesta confessió ve a tomb per la peça que el porto avui, ja d'entrada veuran que la lletra no és pot dir que sigui gaire saberuda, és a dir d'aquelles que un adopta posició "pensador"

mentre intenta esbrinar el missatge del contingut. NO, aquí la lletra és idònia per una servidora, mentre canta a la dutxa entre ensabonada i ensabonada.

Un altre tema és com s'interpreta i aquí sí admeto que no és gens fàcil com podran comprovar pels tastets que els porto avui. En tot cas és d'aquelles cançons agraïda, ja que quan la interpretació vocal no és prou curosa és pot compensar amb una bona i divertida interpretació.

També els haig de dir que si no els agrada cap de les que treu el cap aquí, poden cercar per la xarxa, doncs n'hi ha fins avorrir i per a tots els gustos. Fins i tot aquí trobaran unions ben curioses.

Passin-s'ho bé.

no ho dubten, mirin-se'l	...però a servidora on li hagués agradat ser és aquí:

MAHLER

SIMFONIA NÚM. 8 EN MI BEMOLL MAJOR “SIMFONIA DELS MIL” Intèrprets Claudia Barainsky, soprano Christine Goerke,soprano María Espada, soprano Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano Nadine Weissmann, mezzosoprano Anthony Dean Griffey, tenor Jochen Kupfer, baríton Manfred Hemm, baix Cor Madrigal Cor Lieder Càmera Orfeó Català Cor de Cambra del Palau de la Música Cor infantil de l’Orfeó Català Cor infantil Amics de la Unió

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) OBC amb participació de l'Orquestra ESMUC Pablo González, director 12 d’abril de 2014

A la Simfonia núm. 8 de Mahler anomenada Simfonia dels Mil, aquest bloc hi afegiria “la desitjada”, doncs és difícil que formi part del repertori habitual com ho són la resta de simfonies del mateix compositor.

La dificultat rau en la quantitat d’efectius, vocals i instrumentals, que calen, com poden observar més amunt, és per això que quan es programa aprop tothom hauria de fer mans i mànigues per poder-la escoltar en viu i tothom, ni que sigui un cop, hauria d’emocionar-se en una sala de concerts amb aquesta simfonia.

No els parlaré de Mahler, si hi ha cap de vostès qui no agrada Mahler, insisteixin ja que el que ve desprès és inenarrable.

Dit això passem al concert d’avui.

L’OBC ha volgut celebrar el seu 70^è aniversari amb aquesta única peça de programa, doncs com s’ha anunciat per megafonia, una gran efemèride mereix una gran simfonia. Previ al concert s’ha passat un video on els protagonistes han estat cinc espectadors a manera de representació de tots els espectadors i desprès un altre video amb directors i intèrprets de notorietat que han col·laborat amb l’Orquestra.

Res a dir referent els videos, però servidora ha trobat a faltar un homenatge al mestre Eduard Toldrà, no em refereixo a avorrits parlaments, però si una fotografia, p.e., projectada damunt la pantalla, aquest bloc  i jo haguessin aplaudit ferventment.

Els cors i les orquestres han tocat i cantat amb ganes, m’agrada imaginar que fins i tot pels músics i els/les cantants dels cors ha de ser una obra peculiar per la seva poca presència en els concerts.

Quan els cantants, això ja són figues d’un altre paner, destacar però sense moure la pestanya, el baríton Jochen Kupfer i la mezzo Nadine Weissman. Molt justet, però molt, el tenor Anthony Dean Griffey, força bé Christine Goerke i la resta entre passable i correcte.

El programa de mà el trobaran aquí.

I el video, quin ha de ser, el del molt enyorat Leonard Bernstein. Sí, ho admeto, servidora hi té una flaca per aquest director, estic fins i tot disposada a creure en el paradís si allà hi puc tenir-hi un col·loqui (o el que ell vulgui), i fixin-se en els solistes, s’imaginen trobar, avui mateix, un elenc d’aquestes característiques?