MAHLER

SIMFONIA NÚM. 8 EN MI BEMOLL MAJOR “SIMFONIA DELS MIL” Intèrprets Claudia Barainsky, soprano Christine Goerke,soprano María Espada, soprano Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano Nadine Weissmann, mezzosoprano Anthony Dean Griffey, tenor Jochen Kupfer, baríton Manfred Hemm, baix Cor Madrigal Cor Lieder Càmera Orfeó Català Cor de Cambra del Palau de la Música Cor infantil de l’Orfeó Català Cor infantil Amics de la Unió

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) OBC amb participació de l'Orquestra ESMUC Pablo González, director 12 d’abril de 2014

A la Simfonia núm. 8 de Mahler anomenada Simfonia dels Mil, aquest bloc hi afegiria “la desitjada”, doncs és difícil que formi part del repertori habitual com ho són la resta de simfonies del mateix compositor.

La dificultat rau en la quantitat d’efectius, vocals i instrumentals, que calen, com poden observar més amunt, és per això que quan es programa aprop tothom hauria de fer mans i mànigues per poder-la escoltar en viu i tothom, ni que sigui un cop, hauria d’emocionar-se en una sala de concerts amb aquesta simfonia.

No els parlaré de Mahler, si hi ha cap de vostès qui no agrada Mahler, insisteixin ja que el que ve desprès és inenarrable.

Dit això passem al concert d’avui.

L’OBC ha volgut celebrar el seu 70^è aniversari amb aquesta única peça de programa, doncs com s’ha anunciat per megafonia, una gran efemèride mereix una gran simfonia. Previ al concert s’ha passat un video on els protagonistes han estat cinc espectadors a manera de representació de tots els espectadors i desprès un altre video amb directors i intèrprets de notorietat que han col·laborat amb l’Orquestra.

Res a dir referent els videos, però servidora ha trobat a faltar un homenatge al mestre Eduard Toldrà, no em refereixo a avorrits parlaments, però si una fotografia, p.e., projectada damunt la pantalla, aquest bloc  i jo haguessin aplaudit ferventment.

Els cors i les orquestres han tocat i cantat amb ganes, m’agrada imaginar que fins i tot pels músics i els/les cantants dels cors ha de ser una obra peculiar per la seva poca presència en els concerts.

Quan els cantants, això ja són figues d’un altre paner, destacar però sense moure la pestanya, el baríton Jochen Kupfer i la mezzo Nadine Weissman. Molt justet, però molt, el tenor Anthony Dean Griffey, força bé Christine Goerke i la resta entre passable i correcte.

El programa de mà el trobaran aquí.

I el video, quin ha de ser, el del molt enyorat Leonard Bernstein. Sí, ho admeto, servidora hi té una flaca per aquest director, estic fins i tot disposada a creure en el paradís si allà hi puc tenir-hi un col·loqui (o el que ell vulgui), i fixin-se en els solistes, s’imaginen trobar, avui mateix, un elenc d’aquestes característiques?